La UE tornarà a debatre l’oficialitat del català el 22 de setembre

El Govern ha demanat que el reconeixement del català, eusquera i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea torni a l’agenda europea el 22 de setembre. La qüestió portava des del juliol del 2025 en un calaix del Consell d’Assumptes Generals de la UE, després que una desena de països, liderats per Alemanya, expressés dubtes sobre la qüestió. La presidència de torn del Consell de la UE que aquest semestre assumeix Irlanda ha inclòs la qüestió en l’ordre del dia de la trobada del dia 22 que s’ha discutit aquest dimecres a Brussel·les, després de demanar-ho la delegació espanyola.

No obstant, aquest pas no garanteix que hi hagi un debat de fons dels ministres, ni que es prenguin decisions concretes durant la cita. La delegació espanyola disposarà d’uns minuts per exposar el seu interès en la qüestió i, posteriorment, altres delegacions podran prendre la paraula. L’última vegada que el Govern va portar la qüestió a debat al Consell d’Assumptes Generals va ser l’estiu del 2025, sota presidència danesa, i no s’havia tornat a incloure fins ara davant la falta d’unanimitat necessària perquè la sol·licitud espanyola pugui materialitzar-se.

Que el català adquireixi l’estatus de llengua oficial a la UE és una demanda històrica. Ho han reclamat el Parlament i el Govern en múltiples ocasions, i fins i tot en l’Estatut –aprovat el 2006– consta que les institucions catalanes i estatals vetllarien per materialitzar-lo. No obstant, no va ser fins al 17 d’agost del 2023 quan el Govern ho va demanar formalment a les institucions europees, aprofitant que aquell semestre Espanya ocupava la presidència rotatòria del Consell de la UE. Va ser després que Junts ho imposés com a condició per donar els seus vots a Francina Armengol com a presidenta del Congrés.

Successió de fracassos

No obstant, els dubtes d’una desena de països van impedir que prosperés. Després del fracàs d’aquest primer intent, va tornar a demanar que s’inclogués en l’ordre del dia en tres ocasions més, una sota presidència de Bèlgica, una altra amb Polònia i l’última, el 2025 amb Dinamarca. Però en cap d’aquestes ocasions va acabar prosperant. El principal escull de la proposta sempre ha sigut la necessitat d’unanimitat per tirar endavant la mesura.

El temor d’alguns governs europeus és que fer aquest pas amb el català, l’eusquera i el gallec pugui convertir-se en un precedent que obri la porta que llengües minoritàries en altres estats membre puguin intentar aconseguir el mateix estatus, i també assenyalen dubtes jurídics i econòmics.