ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, a més de Bildu, BNG i Més Mallorca, van registrar ahir al Congrés una proposta per crear una comissió d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de 2017 després que l’excomissari José Manuel Villarejo hagi revelat en seu judicial que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) hi va estar al darrere.

En concret, Villarejo va declarar ahir davant el tribunal que el jutja per tres peces separades de Tàndem que els atemptats van ser conseqüència d’«un error greu» de qui va ser director dels serveis secrets espanyols en aquesta època, el general Félix Sanz Roldán, al qual va acusar d’haver calculat malament «les conseqüències de donar un petit esglai a Catalunya». Villarejo ja havia apuntat a la responsabilitat del CNI el 15 de gener del 2021 quan en declarar en un judici on estava acusat de calúmnies contra Sanz Roldán va afirmar que una font «molt important» havia avisat el CNI d’un «possible risc» d’atemptat a Barcelona, però «el CNI va dir que no era fiable» perquè «havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí».

La declaració va portar ahir ERC i Junts a sol·licitar la compareixença al Congrés de Sanz Roldán, del president del Govern, Pedro Sánchez, i del ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska.

Aquest dimecres el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha assenyalat que l'estat espanyol és el "primer interessat" en aclarir les acusacions de Villarejo relacionant el CNI i els atemptats del 17-A, i l'ha instat a fer una investigació "seriosa". En aquest sentit, s'ha mostrat preocupat, en una entrevista a Ràdio 4 i La 2, perquè de moment ningú de l'Estat ha contradit les declaracions de l'excomissari ni tampoc ha dit que s'investigarà. Puigneró s'ha mostrat convençut que si l'estat espanyol "no fa els deures" el cas acabarà als tribunals internacionals. "A veure si haurà de ser la justícia europea la que torni a pintar la cara a la justícia espanyola per no investigar", ha afegit.

D’altra banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès va demanar als serveis jurídics que estudiïn les declaracions de Villarejo «i les accions legals pertinents que es puguin emprendre». Alhora, va exigir al Govern espanyol les investigacions «pertinents» i les «eventuals responsabilitats» que puguin suposar. Per a Aragonès els atacs van ser «una barbàrie» que han marcat la societat «per sempre». Per això considera que, «si les paraules de Villarejo són certes, calen explicacions immediatament». «Coneixem bé com funcionen les clavegueres de l’Estat, per això exigim que s’investigui per tal d’esclarir la veritat», va afegir.

Borràs encarrega una denúncia

Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va encarregar als serveis jurídics del Parlament que preparin una denúncia davant la Fiscalia perquè «s’investiguin els fets que es desprenen de les greus declaracions en seu judicial del comissari Villarejo». La presidenta del Parlament ja havia indicat ahir a la tarda que «una ‘democràcia perfecta’ no es pot permetre ni la més mínima ombra de sospita». Alhora va considerar «absolutament imprescindible saber la veritat»

Cinc peticions de compareixença

En paral·lel, Junts ha presentat tres peticions de compareixença al Congrés dels Diputats i dues al Senat. Al Congrés reclama que donin explicacions el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Al Senat demana que compareguin la directora del CNI, Paz Esteban, i el mateix Grande-Marlaska.

L'alcalde de Ripoll exigeix saber "la veritat"

L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, exigeix que s'obri una investigació al Congrés de Diputats. El batlle, que ha qualificat de "greus" les declaracions de Villarejo, exigeix que "la veritat surti a la llum pública" i que "es convoqui de nou la comissió d'investigació al Congrés dels Diputats, sense el bloqueig dels partits". "És el que hauria passat en qualsevol estat democràtic", ha apuntat. "Les famílies de les víctimes han de saber la veritat per poder tirar endavant", ha afegit.

"Aquestes declaracions tornen a posar damunt de la taula sospites que havien aflorat", ha denunciat l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, tot recalcant que la relació entre l'imam i el CNI "sempre ha estat plena d'interrogants".

L'alcalde ha recordat que l'aleshores director del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, no va comparèixer en la comissió del Parlament de Catalunya que investigava els fets, però sí que ho va fer en la "d'assumptes reservats i secrets". "Potser davant de la gravetat d'aquestes declaracions sí que hauria de transcendir el què va dir i mai s'ha donat a conèixer", ha reclamat.

Després de les paraules de Villarejo, Munell ha anunciat que en el proper ple municipal es votarà un acord per exigir als partits amb representació a Madrid que impulsin una nova comissió d'investigació dels atemptats al Congrés dels Diputats.

Una hipòtesi que no s'ha investigat

Villarejo ja havia apuntat a la responsabilitat del CNI el 15 de gener del 2021 quan va declarar en un judici on estava acusat de calúmnies contra Sanz Roldán. Va afirmar que una font "molt important" havia avisat el CNI d'un "possible risc" d'atemptat a Barcelona, però "el CNI va dir que no era fiable" perquè "havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí".

En aquesta ocasió, però, l'excomissari apunta directament a la intencionalitat del que va ser director del CNI. Segons el seu relat, Sanz Roldán va cometre "un error greu" perquè "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya".

Ho ha afirmat durant el judici de tres de les branques del cas 'Tándem' que té lloc a l'Audiència Nacional i que jutja diversos dels encàrrecs que l'excomissari va dur a terme. La seva declaració apuntala les informacions sobre la vinculació del CNI amb els atemptats, encara que aquesta branca no es va investigar durant el judici que va acabar a principis de 2021 a l'Audiència Nacional, on Villarejo, malgrat les peticions d'algunes acusacions, no va testificar.

Tot plegat després que el diari Público donés a conèixer el 2019 la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI.