El Suprem rebutja la recusació de Llarena per haver rebut un premi de la Fundación Villacisneros

Sánchez Melgar, magistrat de la sala segona del Suprem, considera que la petició de recusació que es basa en causes infundades i arbitràries, és abusiva i té defectes formals. Per aquestes mateixes raons també ha rebutjat les recusacions plantejades per Puigdemont i els altres tres processats contra el president de la sala segona, Manuel Marchena, i tres magistrats més, per haver format part del tribunal que va dictar la sentència del 'procés', i, a més, contra el propi Melgar, com a instructor de l'incident de recusació, perquè va ser fiscal general de l'Estat i va participar directament en la direcció del ministeri fiscal en aquesta causa especial.

Manté la imparcialitat

L'instructor d'aquest incident de recusació rebutja que el magistrat Pablo Llarena hagi perdut la imparcialitat per haver acceptat una distinció de la Fundació Villacisneros, que és una societat civil que ha volgut reconèixer la seva funció com a jutge constitucional. La interlocutòria explica que l'escrit de recusació és un 'totum revolutum' on no hi ha cap menció, en concret, a quin és l'interès personal directe o indirecte del recusat, pel simple fet d'haver acceptat el premi de l'esmentada fundació. Afegeix que "ni les distincions que es puguin concedir a la independència judicial, o a la funció constitucional que un jutge exerceix, ni a la dedicació de la docència del Dret, poden, per només posar diversos exemples, servir de ratlla per perdre la imparcialitat del jutjador".

En aquest cas, considera que l'escrit de recusació és una opinió dels recusants sobre el que altres persones opinen del magistrat. Per això afirma que "la recusació s'ha de basar en una actuació pròpia del magistrat, no en aquella que un tercer li atribueixi: si acollís la pretensió de les parts recusants, n'hi hauria prou amb emetre missatges o opinions fal·laces sobre, per exemple, la persona o ideologia d'un magistrat per sol·licitar-ne la recusació de manera immediata".

"Un ús abusiu de la recusació"

Afegeix que els recusants han fet un ús abusiu i indiscriminat de la recusació, dirigida, en primer lloc, contra el magistrat instructor de la causa especial, posteriorment, a tota la sala que va enjudiciar el 'procés', que va dictar una resolució de mer tràmit d'impuls processal a la peça de recusació, i, finalment, a ell mateix per haver estat fiscal general de l'Estat. "La conseqüència és que han recusat tots els magistrats que van apareixent a la peça oberta a aquest efecte, i això en cadena. La vigència de la invocació del dret al jutge imparcial i la legítima defensa per part dels seus drets constitucionals no empara l'ús indiscriminat de l'institut de la recusació, ni la designació d'un jutge a conveniència", subratlla la sala.

La interlocutòria es refereix també als defectes formals que presenta l'escrit de recusació plantejada per Puigdemont i els tres exconsellers. Recorda que la llei exigeix ​​la presentació d'un poder especial per a plets per identificar el jutge o el tribunal concret concernit. En aquest cas, la interlocutòria indica que el poder presentat pels recusants lluny de ser un poder "especial", és més aviat "general", ja que inclou una llista nominal amb 12 magistrats del Tribunal Constitucional, 58 del Tribunal Suprem i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos.

Per això, subratlla que quan es designa l'escalafó de tots els possibles jutges que poden jutjar l'aforat, ja deixa de ser un poder especial i els poderdants estarien fent una "recusació preventiva". Així, precisa, que "si s'admet un poder de les característiques descrites com a "especial", els poderdants estarien conferint una facultat de recusar qualsevol jutge o magistrat (no només d'aquesta sala i que hagi actuat en aquest procediment concret), de qualsevol òrgan, en qualsevol moment, per qualsevol causa i siguin quins siguin els fets en què es fonamenti. És a dir, una facultat de "recusació preventiva", a futur, inconcreta i il·limitada".

Fora de termini

Un altre defecte formal de la recusació és, segons la interlocutòria, que és extemporània, en haver-se presentat gairebé un mes després de l'acte de lliurament de la distinció a Llarena, el 16 de novembre de 2021, tot i que va ser un acte públic i difós pels mitjans de comunicació, mentre que la llei fixa que s'ha de fer en un termini màxim de deu dies.

A més, el magistrat recorda que la sala ja s'ha pronunciat sobre l'absència de capacitat de recusar de les persones subjectes a un procés penal que es troben en situació de rebel·lia com passa en aquest cas amb els recusants. Conforme a aquesta doctrina, ressalta que si no desitgen enfrontar-se a un procés i es mantenen en rebel·lia, "molt menys poden plantejar en aquesta situació qüestions formals sobre el mateix procés, del qual no volen participar".

En definitiva, conclou que aquest tipus de recusacions genèriques, en paraules del Tribunal Constitucional, estan dirigides contra l'òrgan i no contra els seus integrants, i per això no té substantivitat pròpia i no és creditora d'una decisió sobre el fons. Afegeix que per això aquest tipus de recusacions són, d'acord amb el Tribunal Constitucional, "impertinents i abusives i han de ser rebutjades sense més ni més. El seu fonament no rau realment en l'existència de circumstàncies personals que poguessin posar en dubte la imparcialitat dels magistrats recusats nominalment, sinó en la condició de magistrat".