L'excap de relacions internacionals de CDC Víctor Terradellas ha assegurat aquest dimecres al jutjat que ell i uns "emissaris de l'entorn del govern rus" van reunir-se amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont dos cops just abans de la declaració d'independència l'octubre del 2017, però l'expresident mai se'ls va prendre "seriosament". Els russos van oferir-se a finançar Catalunya amb criptomonedes quan ja fos independent, cosa que va deixar pràcticament en xoc Puigdemont, que no va respondre. També van oferir 10.000 soldats russos per col·laborar en la seguretat d'una Catalunya independent, tot i que l'expresident ho va trobar una "broma de mal gust", perquè el procés independentista català sempre ha estat pacífic.

Terradellas ha declarat durant unes tres hores com a investigat al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona per l'anomenat 'cas Estela', de suposades subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats properes a CDC. No obstant, el magistrat instructor també li ha preguntat sobre unes converses que se li van interceptar al seu mòbil on parlava d'unes trobades entre Puigdemont i homes russos propers al Kremlin. Terradellas ha negat que les converses telefòniques interceptades per la Guàrdia Civil les gravés ell.

Sobre la segona qüestió, fonts jurídiques i el mateix advocat de Terradellas, Francesc Sànchez, han explicat que el secretari de relacions internacionals de CDC entre el 2012 i el 2016 ha dit, en resposta al jutge i al seu lletrat, que ell sempre ha estat interessat en explicar la realitat catalana a dirigents o persones influents de països estrangers. Durant el procés sobiranista moltes persones de països diferents s'hi van dirigir per interessar-se per la situació catalana i ell i Puigdemont s'hi van reunir sovint. En tot cas, ha negat que busqués aquest tipus de reunions per encàrrec de ningú, i menys del propi Puigdemont.

En un moment determinat van dirigir-se a ell uns individus russos, a qui no coneixia, amb contactes propers al govern de Moscou. Es tractava de Nikolai Sadovnikov, exdiplomàtic rus i empresari, i Sergey Motin, un altre empresari rus. El segon dia s'hi va unir l'empresari català amb negocis a Rússia Jordi Sardà. Terradellas ha explicat que va convèncer Puigdemont per reunir-se amb els russos el 24 d'octubre i ho van tornar a fer l'endemà, 25 d'octubre, dos dies abans de la DUI al Parlament. Ho van fer a la Casa dels Canonges, la residència oficial del president de la Generalitat i no al mateix Palau de la Generalitat, perquè no consideraven que la trobada fos oficial.

En les reunions, segons ha explicat l'advocat de Terradellas, els russos preguntaven sobre la situació de Catalunya després de declarar la possible independència. I van plantejar la possibilitat d'oferir ajuda econòmica o militar un cop Catalunya ja fos independent no pas per ajudar-la a ser-ho. No se'ls van prendre seriosament ni se'ls van creure, i no van tornar-se a reunir posteriorment. Terradellas ha estat preguntat sobre si ell personalment es va tornar a trobar amb aquells emissaris russos, però no ho ha volgut respondre al·legant que, en tot cas, eren trobades privades. Sí que ha admès que ha estat dos cops a Moscou: la primera fa molts anys i la segona el setembre del 2018.

Nega irregularitats en les subvencions

Sobre les suposades subvencions irregulars de la Diputació a la Fundació Igman i a l'ONG Catmon, Terradellas ha negat, a preguntes del jutge, el fiscal i la defensa, que servissin per finançar de forma opaca CDC o altres entitats per impulsar el procés sobiranista. Ha assegurat que totes les subvencions van ser per tasques efectivament realitzades i que si alguna subvenció no es va poder justificar al 100% no es va cobrar completament. En tot cas, el seu advocat ha assegurat que les possibles deficiències en la justificació serien faltes administratives, però mai penals. En tot cas, ha dit que ell no duia directament el cobrament de subvencions ni d'anuncis a la revista 'Catalan International View', editada per Catmon. Aquesta responsabilitat, ha dit, era de l'ara diputat de JxCat al Parlament Francesc de Dalmases.

L'advocat de Terradellas ha explicat que la revista i les dues ONG rebien subvencions i anuncis públics de diverses administracions i grans empreses, no vinculades a l'independentisme. Per això, assegura que en cap cas es van fer servir diners dels anuncis públics o de les subvencions públiques per tasques no relacionades directament amb la subvenció o l'edició de la revista.