Acord sobre la botzina. Els grups parlamentaris de PSC-Units, ERC, Junts i En Comú Podem han registrat aquest dimarts a la tarda una proposició de llei com a resposta a la sentència del TSJC que imposa el 25% de castellà a l'escola. El pacte dels quatre grups passa perquè, d'acord amb la nova llei, el català sigui "llengua vehicular", i que el castellà -junt amb el català- sigui idioma "d'ús curricular i educatiu". A més, el document, signat poc abans que tanqués el registre del Parlament, indica que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". L'acord també afegeix que "la determinació de la presència de les llengües oficials en l'ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística".
La iniciativa es votarà divendres al Parlament, on comptarà amb el 86% dels vots de l'hemicicle. El text estipula que "l'ús curricular i educatiu del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i projectes educatius". A més, concreta que "l'abast d'aquesta presència s'ha de determinar exclusivament en criteris pedagògics".
La nova llei substitueix la reforma de la norma de política lingüística, que els mateixos quatre grups van pactar el 24 de març. El mateix dia a la tarda Junts se'n va despenjar. Exactament dos mesos després, els quatre grups parlamentaris han tancat aquest segon acord.
Els quatre grups han demanat una Junta de Portaveus extraordinària de cara al ple que comença demà dimecres a les 9 hores. També han sol·licitat que el text de la proposició de llei es tramiti pel procediment de lectura única i per urgència extraordinària.
El Govern defensa que l'acord ha de ser global, i que ha d'incloure-hi un decret llei.
Què diu el punt clau de la proposta de llei?
- 2.1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge de! sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut. El castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d'acord amb els criteris que s'estableixen en els següents punts.
- 2.2. L'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius per tal que tot l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria.
- 2.3. La determinació de la presència de les llengües oficials en l'ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i el seu entorn, els objectius de normalització lingüística i l'evolució del procés d'aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d'acord amb els instruments de control, avaluació I millora de les competències lingüístiques. L'abast d'aquesta presència s'ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per cada un dels centres educatius i s'ha de fer des d'un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular que inclogui tots els espais educatius i els recursos d'aprenentatge, també els de caràcter digital.
- 2.4. Els projectes lingüístics dels centres s'han d'ajustar al que disposa aquesta llei i a l'ordenació curricular de les diferents etapes educatives, i s'han d'elaborar d'acord amb els criteris fixats pel departament competent en matèria d'educació, que verifica que s'adeqüen a la normativa vigent.
Aragonès: "Hem assolit un gran acord de país per la defensa del català a l'escola"
El president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès, ha celebrat que s'hagi assolit un "gran acord de país" per la defensa del català a l'escola. Així s'ha referit al pacte entre ERC, Junts, PSC i comuns per una nova llei al Parlament per fer front a la sentència del 25% en castellà. "Per protegir la llengua catalana i garantir la cohesió social i la igualtat d'oportunitats tot esforç és poc i tot consens és imprescindible. El meu agraïment a la generositat i esforç de tothom", ha afegit a través de Twitter. La proposició de llei dels quatre partits estableix que el català és llengua vehicular i que el castellà és "d'ús curricular". Així mateix diu que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre".
Els comuns celebren que l'acord pel català és "sòlid" i "refà consensos": "El text s'ha enriquit"
El portaveu d'En Comú Podem, David Cid, ha celebrat que l'acord al qual han arribat amb PSC, ERC i JxCat és "sòlid" i "refà consensos". Després d'intenses negociacions a contrarellotge, els quatre grups han arribat a una entesa i "el text s'ha enriquit" respecte l'acord inicial, segons Cid. "Hem pogut escoltar la comunitat educativa; es fixa que els criteris pedagògics són els que han de primar en decidir com s'han de combinar la presència de les llengües oficials i fixa que el català és la llengua vehicular". "Els comuns han dit que l'acord és motiu "d'alegria i satisfacció" perquè "permet blindar el català a l'escola i la immersió lluny d'ingerències judicials".
JxCat diu que "en cap cas" la nova llei fixa el castellà com a vehicular
La portaveu de JxCat al Parlament, Mònica Sales, ha assegurat que la proposició de llei "en cap cas" situa el castellà com a vehicular a l'ensenyament. "És llengua d'aprenentatge, però en cap cas vehicular. Queda molt clar que la llengua vehicular és el català i que la d'acollida és la catalana", ha defensat en roda de premsa al costat del secretari general del partit, Jordi Sànchez. Ambdós han comparegut davant dels mitjans després de tancar l'acord i entrar al registre del Parlament la proposició de llei, que previsiblement es debatrà i votarà al ple que comença demà dimecres.
El PSC creu que l'acord dona "millor compliment" a la sentència del 25% i que admet la "vehicularitat" del castellà
El PSC creu que l'acord lligat 'in extremis' amb Junts, ERC i Comuns per a les llengües a l'ensenyament dona "millor compliment" a la sentència del 25% i admet la "vehicularitat" del castellà. És una diferència important amb el que han defensat Junts i ERC al mateix faristol del Parlament al qual ha concorregut la diputada socialista Alícia Romero poc després de tancar el pacte. Mentre els grups independentistes opinen que no s'obre la porta a aquesta possibilitat, Romero ha afirmat que "ús curricular" -l'expressió que recull el text per al castellà- vol dir que aquest idioma és llengua de currículum i, per tant, es pot fer servir per fer matèries diferents a la de llengua. Això, ha afegit Romero, dota el castellà de "vehicularitat".
