El Pride de Barcelona ha anunciat aquest dimecres que recupera el format d’abans de la pandèmia amb una edició dedicada a la visibilitat lèsbica. Els actes se celebraran del 13 al 26 de juny. Sota el lema ‘Bollomami’, els organitzadors volen posar de manifest les diferents realitats i identitats d’aquest col·lectiu i, alhora, denunciar la invisibilitat i les desigualtats que pateixen.

Pel que fa a la ubicació, l’avinguda Maria Cristina tornarà a ser l’espai central de la celebració amb els concerts d’artistes com AQUA, Javiera Mena, Luna Ki o La Zowi. D’altra banda, el Pride ha convocat una manifestació pel dissabte 25 de juny que sortirà del parc de les Tres Xemeneies i recorrerà els carrers de la ciutat.

El president del comitè d’organització de l’esdeveniment, Ferran Poca, ha recordat que fa gairebé tres anys que no es fa cap celebració, tenint en compte que el 2020 va ser únicament televisat i el 2021 es va tornar al carrer únicament amb actes de petit format. A més, ha recordat que el col·lectiu LGTBI ve d’un context “de moltes dificultats”, referint-se a la pujada dels discursos de l’extrema dreta, així com l’augment de violència que s’ha viscut.

Per tot això, ha ressaltat que enguany tot plegat té una triple importància: de reivindicació, de celebració i també de visibilitat, que es concentraran en dues setmanes plenes d’activitats culturals, socials i festives. El Pride Barcelona se celebrarà del 13 al 26 de juny als espais tradicionals i amb la previsió que les xifres d’assistència siguin similars a les del 2019, quan per exemple es va assolir un rècord de participants a la manifestació, arribant a uns 100.000.

14 dies farcits d’actes

Pel que fa a l’agenda d’actes, s’han programat unes conferències sobre drets LGTBI del 27 al 30 de juny a la Casa Seat de Barcelona. També hi haurà una jornada amb activitats especials al parc d'atraccions el Tibidabo, el 26 de juny. El 22 de juny tindrà lloc el pregó de l'Orgull a càrrec de la creadora de contingut Aida Domenech, més coneguda com a Dulceida, especialment per la seva visibilitat com a dona lesbiana.

Una de les novetats principals d'aquest any és l'organització d'una revetlla de Sant Joan LGTBIQ+ el 23 de juny al vespre. Els plats forts arribaran els dies 24 i 25 de juny a l'avinguda Maria Cristina, que es convertirà durant dos dies en el cor del Pride acollint la mostra d'entitats, un espai comercial, així com un escenari amb música, discjòqueis i actuacions d'artistes com AQUA, Javiera Mena, Luna Ki, La Zowi, WRS, Ginebras, La Furia o Marta Sango.

Finalment, el dissabte 25 de juny a les 6 de la tarda es farà una manifestació que iniciarà la marxa des del parc de les Tres Xemeneies i recorrerà la ciutat fins a Maria Cristina, on es llegirà el manifest d'aquesta edició.

Rosalia com a “font d’inspiració”

Un total de 19 dones lesbianes de Barcelona han participat en la campanya promocional del Pride, formada per una desena de cartells, així com material audiovisual que es distribuirà per xarxes. Tal com ha explicat l'organització, l’artista catalana Rosalia – i el seu darrer treball Motomami – els ha servit “d’inspiració” per ser una dona “forta i empoderada”.

Pel que fa a la temàtica està dedicada a la conscienciació i visibilització lèsbica que, sota el lema ‘Bollomami’, vol posar de manifest les diferents realitats i identitats lèsbiques existents, així com les desigualtats i la invisibilitat que pateix el col·lectiu.

La directora de l'àrea social de l’esdeveniment, Maria Giralt, ha explicat que el col·lectiu de lesbianes és víctima d'una doble discriminació "pel fet de ser dones i pel fet de ser homosexuals" en un sistema “masclista i patriarcal”. Aquesta discriminació, ha assegurat, encara es veu més accentuada si les persones en qüestió són dones “grans, negres o, per exemple, amb algun tipus de discapacitat”.

En la mateixa línia s’ha pronunciat la representant de les entitats del Pride, Katy Pallàs, que ha criticat diversos aspectes que dificulten la normalització del col·lectiu de persones lesbianes. És el cas de les dificultats que es troben en l’accés a la reproducció assistida, la llibertat de moviment en certs països de la UE, o la necessitat d’una major sensibilització i formació per part del col·lectiu mèdic.