El TC anul·la l'autorització prèvia dels tribunals a les mesures anti-covid que restringien drets fonamentals

El ple ha estimat la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó en relació amb l'article 10.8 de la Llei de la jurisdicció contenciosa-administrativa, redactat per la disposició final segona de la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la covid-19 en l'àmbit de l'administració de justícia, declarant inconstitucional i nul aquest precepte. El precepte qüestionat atribuïa a les sales contencioses-administratives dels tribunals superiors de justícia de cada comunitat la competència per a l'autorització o ratificació judicial de les mesures adoptades d'acord amb la legislació sanitària que les autoritats sanitàries autonòmiques (o si escau, locals) consideressin urgents i necessàries per a la protecció de la salut pública i que impliquessin la limitació o restricció de drets fonamentals, quan els seus destinataris no fossin identificats individualment. La norma, sorgida en el context de mesures aprovades per fer front als riscos derivats de la pandèmia de la covid-19 després de la finalització de l'estat d'alarma, plasmava la decisió del legislador estatal de sotmetre a autorització judicial les disposicions dels governs autonòmics en què s'adoptessin mesures generals --és a dir, els destinataris de les quals no estiguessin identificats individualment-- encaminades a protegir la salut pública, que impliquessin privació o restricció de drets fonamentals.

Amb això, el legislador optava per la solució que totes les mesures sanitàries generals que poguessin suposar una ingerència en un dret fonamental havien de comptar amb la intervenció de la voluntat de dos poders, l'executiu i el judicial, per a la seva entrada en vigor i aplicació, de manera que l'autorització judicial s'erigia en condició necessària per atorgar eficàcia a aquestes disposicions generals en matèria de salut pública. La sentència del TC que resol la qüestió, amb ponència del magistrat Enrique Arnaldo, ha descartat els obstacles d'admissibilitat al·legats per l'advocat de l'Estat i la Fiscalia General de l'Estat. El text aprecia que el precepte qüestionat trenca el principi constitucional de separació de poders, en atribuir als òrgans judicials de l'ordre contenciós-administratiu funcions alienes al seu deure constitucional, amb menysteniment de la potestat reglamentària que la Constitució atribueix al poder executiu, sense condicionar-la al complement o autorització dels jutges o tribunals per entrar en vigor i desplegar eficàcia, ja que només cal la publicació al corresponent diari oficial.

La potestat reglamentària s'atribueix per la Constitució (i pels Estatuts d'Autonomia, si escau) al poder executiu de forma exclusiva i excloent, per la qual cosa no és possible que el legislador la converteixi en una potestat compartida amb el poder judicial, cosa que succeeix si se subjecta l'aplicació de les normes reglamentàries al requisit previ de l'autorització judicial. El TC diu que el poder judicial no és cogovernant o copartícip de l'exercici de la potestat reglamentària. Així, la sentència aprecia que l'autorització judicial de les mesures sanitàries d'abast general prevista al precepte qüestionat, que a més no té suport en cap llei, provoca una confusió criticable entre les funcions pròpies del poder executiu i les dels tribunals de justícia, que menyspreava tant la potestat reglamentària com la independència i reserva de jurisdicció del poder judicial, contradient així el principi constitucional de separació de poders.

Afegeix la sentència que aquesta inconstitucional barreja de potestats trenca també el principi d'eficàcia de l'actuació administrativa i limita o dificulta igualment l'exigència de responsabilitats polítiques i jurídiques al poder executiu en relació amb les disposicions sanitàries generals per a la protecció de la salut pública, en detriment del principi de responsabilitat dels poders públics. També trenca els principis constitucionals de publicitat de les normes i de seguretat jurídica, atès que les resolucions judicials que autoritzen aquestes disposicions generals en matèria sanitària no són publicades al diari oficial corresponent, cosa que dificulta el coneixement per part dels destinataris de les mesures restrictives o limitatives de drets fonamentals a què queden subjectes com a conseqüència de l'autorització judicial d'aquests reglaments sanitaris de necessitat.

Per aplicació del que disposa la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, la sentència estén, per connexió o conseqüència, la declaració d'inconstitucionalitat i nul·litat a l'apartat i) de l'article 11.1 de la Llei de la jurisdicció contenciosa-administrativa (també afegit per la Llei 3/2020), que atribueix a l'Audiència Nacional l'autorització judicial de les disposicions generals urgents per a la protecció de la salut pública, que impliquin privació o restricció de drets fonamentals, aprovades per l'autoritat sanitària estatal.

Les magistrades María Luisa Balaguer i Inmaculada Montalbán i els magistrats Cándido Conde-Pumpido i Ramón Sáez han anunciat la formulació d'un vot particular en entendre que l'atribució a jutges i tribunals de la funció d'aprovació de mesures de policia sanitària d'abast general té expressa cobertura constitucional, no afecta la separació de poders, ni la independència judicial ni l'eficàcia de potestat reglamentària.