Els lletrats consideren que Puig no pot participar telemàticament a les comissions si no es reforma abans el Reglament

"Tant el ple com les comissions desenvolupen la seva activitat de manera presencial d'acord amb el Reglament, sense que existeixi la possibilitat de fer-ho per via telemàtica llevat que una futura reforma del Reglament estableixi aquesta possibilitat", resolen al text, que la Mesa va sol·licitar el 19 de juliol després que Puig demanés poder participar a la sessió de la CAI del dia 14.

Sobre la decisió de la Mesa de permetre la participació de Puig a les comissions, els lletrats alerten que si l'òrgan accedeix a la sol·licitud "aquesta decisió pot ser considerada, parlant en termes estrictament jurídics, com un acte que excedeix les seves funcions i entra en contradicció amb el Reglament, amb independència de les valoracions polítiques que pugui merèixer el fet que el diputat no pugui participar a distància en les sessions de la comissió".

De fet, el text recorda que el TC ja s'ha pronunciat sobre el requisit de presencialitat dels diputats a les sessions plenàries i cita la sentència 19/2019, on remarca que "com a regla general, les actuacions parlamentàries s'han d'exercir de manera presencial. La presència dels parlamentaris a les càmeres i en òrgans interns és un requisit necessari perquè puguin deliberar i adoptar acords". El tribunal es remet a l'article 4.1 i 85.3 del Reglament, segons els que els diputats tenen el deure d'assistir a les reunions del ple i de les comissions de què són membres i han d'intervenir als debats des de la tribuna o l'escó.

Els serveis jurídics també recorden que el 15 de gener del 2018 ja van emetre un informe on apuntaven que les sessions parlamentàries són presencials.

Ells lletrats també es refereixen a les excepcions fetes per la pandèmia i recorden que hi va haver diversos intents de reformar el reglament per adaptar la presencialitat en situacions excepcionals. Això, indiquen, és "un precedent que evidencia una voluntat majoritària dels grups parlamentaris de reservar els supòsits de funcionament parlamentari en absència a causes extremes i alienes a la voluntat dels membres del Parlament". De totes maneres, apunten que les mesures excepcionals pel coronavirus van decaure el 18 de gener del 2022 i que, per tant, caldria reformar el Reglament per incloure excepcions.

També remarquen que la petició de Puig per fer comissions híbrides ha estat després de diverses sentències del TC que declaren inconstitucional que un diputat en una situació personal com la seva pugui delegar el vot. I apunten que ara mateix no hi ha en vigor mesures de contingència que permetin el funcionament semi presencial de les comissions a les quals Puig es pugui emparar, com sí que passava durant la pandèmia.

El més important és, sens dubte, el potencial que ofereixen els mitjans telemàtics per poder participar en absència en un debat parlamentari i per exercir el dret de vot. En el funcionament de la societat actual pot resultar anacrònic que els parlaments continuïn funcionant al marge d'uns sistemes de comunicació que en molts àmbits s'utilitzen amb normalitat. Cal recordar que en l'àmbit públic la llei reconeix la possibilitat que els òrgans administratius col·legiats es puguin reunir telemàticament. També és oportú recordar que la llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern va ser modificada l'any 2018 per permetre reunions telemàtiques del Govern. Aquesta reforma va donar lloc a la STC 45/2019, de 27 de març, en la qual el Tribunal fa objeccions a aquesta solució, però deixa oberta la porta a que la llei pugui establir excepcions si estan motivades per circumstàncies "qualificades" i s'estableixen les oportunes garanties de seguretat.