L'exdiputada de la CUP i sallentina Anna Gabriel ha mostrat el seu desig que la causa que té oberta per un delicte de desobediència "s'arxivi o s'enviï a Barcelona". Ho ha dit a les portes del Tribunal Suprem, després la seva compareixença davant el jutge Pablo Llarena.

En declaracions als periodistes, també ha explicat que la declaració indagatòria s'ha centrat "exclusivament" a conèixer si el Tribunal Constitucional (TC) l'havia requerit directament en relació amb la seva activitat parlamentària. "Els principis continuen intactes, com no podria ser d'una altra manera", ha agraït a les persones que l'han donat suport fins ara i ha recordat a les que, segons ella, s'han exiliat, han anat a presó o han estat enjudiciades per l'1-O. La sallentina també ha lamentat que "mai s'hagués hagut de produir la judicialització del que és una aspiració legítima d'un poble, la repressió crea dolor".

La sallentina ha demanat a la premsa "contestar a les seves preguntes" en un altre moment. "Són 4 anys i mig fora de casa, motiu pel qual estic relativament emocionada, per tant, deixarem les preguntes per a una altra ocasió".

La visita d'aquest dimecres és la segona que fa Gabriel al TS en els darrers mesos. Es va presentar el passat 19 de juliol voluntàriament després de més de quatre anys d'exili a Suïssa, i el jutge la va deixar en llibertat a l'espera de prosseguir el procediment judicial. El seu advocat, Íñigo Iruín, és el que també va acompanyar el retorn de l'exconsellera Meritxell Serret.

Gabriel ha acudit al Suprem acompanyada d'una delegació de la CUP i també representants de diverses formacions. Entre altres s'han deixat veure a les portes del Suprem el president d'ERC, Oriol Junqueras, que ha fet un esmorzar informatiu a primera hora del matí a la capital espanyola i Gabriel Rufián.

Quatre anys després

L'exdiputada de la CUP va ser processada el març del 2018 en el marc del procediment penal del Tribunal Suprem pel procés, i va ser declarada en rebel·lia el juliol del 2018. El jutge la va investigar per un suposat delicte de desobediència, però no va emetre cap ordre europea o internacional de detenció contra ella. Llarena sí que va dictar una ordre estatal de detenció perquè fos posada a disposició del Suprem i se li pogués rebre declaració.

El delicte de desobediència que Llarena li imputa no comporta cap pena de presó, sinó una multa de fins a 12 mesos i una pena d'inhabilitació per ocupació de càrrec públic de fins a dos anys de durada.

Per aquest motiu, el passat 19 de juliol –després de deixar sense efecte la declaració de rebel·lia- el jutge la va deixar en llibertat i la va citar per aquest dimecres en una compareixença on també hi han sigut presents la resta de parts personades al procés. Amb tot, Llarena la va obligar a designar un domicili i a deixar un telèfon per localitzar-la.

Les mostres de suport no deixen d'arribar

Per una banda, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha expressat el seu suport "personal i polític a l'amiga i companya Anna Gabriel". "Ningú no hauria de comparèixer davant aquest tribunal tenint en compte les resolucions de les organitzacions internacionals", ha afirmat Junqueras als mitjans, i ha enumerat la resolució del Grup de treball de detencions arbitràries de l'ONU, el dictamen del Comitè de Drets Humans de l'ONU i la resolució de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa.

Per una altra banda, el president d'Unides Podem al Congrés i dirigent dels comuns, Jaume Asens, també ha mostrat el seu suport a la sallentina "i a l'independentisme davant l'ofensiva judicial que està patint".

"Pensem que la solidaritat antirrepressiva és un patrimoni comú dels demòcrates, dels catalanistes, que hem de preservar", ha dit en declaracions als periodistes a les portes del TS.

A més a més, el portaveu de Junts, Josep Rius, ha defensat que l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, "no ha comès cap delicte" i que "no hauria de comparèixer davant la justícia espanyola". Tampoc l'expresident Carles Puigdemont, ha remarcat en una atenció als mitjans des de Madrid. Rius ha assegurat que Junts aposta "per la unitat també en la lluita antirepressiva" contra l'estat espanyol. A més, ha aprofitat per criticar que Espanya "no compleix" les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i, si ho fa, "ho fa tard".