La Fiscalia Anticorrupció sol·licita 10 milions d’euros de multa per al grup bagenc liquidat Soler Constructora i 15 milions per a la berguedana Pasquina SA pel delicte continuat de corrupció entre particulars en el marc de la investigació del cas de finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya, el conegut com el cas del 3%. Segons l’escrit, les empreses del Grup Soler 1953, Grup Soler Constructora, S. L., Electromecànica Soler, S. L., Soler Energy Services, S. L. i Soler Global Service, S. L. van efectuar entre 2008 i 2015 donacions per un import total de 664.604,50 euros a les fundacions vinculades a Convergència CatDem i Fòrum Barcelona. Quant a Pasquina SA, la fiscalia acusa l’empresa d‘aportacions a CatDem per valor de 147.000 euros, entre els anys 2014 i 2015.
Aquestes són algunes de les conclusions de l’escrit d’acusació del fiscal José Grinda, que s’ha pres el seu temps per elaborar-lo, després d’haver investigat el presumpte finançament irregular de CDC a través de les seves fundacions entre 2008 i 2015. I no n’hi ha per menys, perquè al llarg de 210 pàgines, a les quals ha tingut accés aquest diari, fa un resum detallat de les diferents fórmules utilitzades pels convergents per acudir dopats a les cites electorals gràcies als contractes signats per les administracions que van controlar durant anys a Catalunya.
22 anys a Viloca
Grinda sol·licita per això una multa de tres milions d’euros per a CDC i el seu successor, el PDeCAT, pel delicte de blanqueig de capitals. La pena més alta de presó sol·licitada per als 30 acusats són els 21 anys de presó, que poden convertir-se en 22 en cas d’impagament de les multes proposades per a l’extresorer del partit Andreu Viloca, que superen els 254 milions d’euros, pels delictes d’organització criminal, frau continuat a l’Administració Pública, corrupció entre particulars també continuat, igual que el de tràfic d’influències i un altre de blanqueig de capitals.
El segueix l’exconseller i exsecretari de Govern de la Generalitat Germà Gordó, per al qual sol·licita 18 anys i 10 mesos de presó. El fiscal li atribueix la direcció del repartiment de papers amb què es va constituir l’organització criminal amb la qual s’aconseguia finançament il·legal, a través del «control i seguiment de les licitacions d’obra pública i serveis ofertes per diferents Administracions de l’àmbit autonòmic català, sota l’esfera de poder de CDC».
Entre els empresaris acusats, als quals Fiscalia ha esborrat el nom a l’escrit d’acusació (figuren com XXX), hi ha Félix Pasquina Olivé i Jordi Soler Paredes. La fiscalia en el seu escrit destaca l’ajuda que a la recerca han prestat diversos dels imputats, per als quals sol·licita penes mínimes, d’un any o any i mig de presó, substituïbles, a més, almenys en part, per treballs per a la comunitat. En aquest cas es troben els exresponsables de Finances de CDC Francesc Sànchez i Daniel Osàcar, però també Jordi Soler, Sergio Lerma i Josep Manel Bassols, que, segons el fiscal, «no només reconeixen els fets [...] sinó que han aportat dades que han determinat esclarir també altres fets investigats i persones responsables d’aquests».
El cas Nexe de Sant Fruitós
Entre els casos investigats durant el procés judicial hi figuren les obres de construcció del centre cívic Nexe de Sant Fruitós de Bages, que es va adjudicar l’abril del 2009 a una UTE integrada per les sallentines Carrers i Obres SL i Electromecànica Soler SL, ambdues del Grup Soler, per un import d’1.136.387,27 euros (més el 16% d’IVA). Segons l’escrit del ministeri fiscal, s’hi han descobert irregularitats en el procés de contractació, «una sèrie d’arbitrarietats, sobretot en la valoració dels criteris d’adjudicació de ‘volum i foment de l’ocupació’ i ‘millores en l’execució de l’obra’, que beneficien principalment Carrers i Obres, S. L.’, ‘Electromecànica Soler, S. L. UTE’, i que perjudiquen notablement altres competidors. Totes elles estaven encaminades a donar un extraordinari marge a l’adjudicació de les empreses que realitzaven donacions a CDC, aparentant discrecionalitat», diu l’escrit.
Més irregularitats
Entre aquestes irregularitats destacaquen, segons el fiscal, les següents: «Pel que fa als criteris de valoració de les ofertes, en l’expedient de contractació no consta cap justificació dels criteris d’adjudicació emprats per l’òrgan de contractació, en què s’afegeix que es va prescindir del preu com a criteri de valoració, sense que es consignessin en l’expedient les raons que justificaven tal exclusió excepcional. Pel que fa a les millores, no s’explicitava en el plec sobre quins elements concrets podien presentar-se les millores, per la qual cosa els licitadors, en presentar les seves ofertes, no sabien amb certesa quins continguts podran ser valorats com a millora».
Respecte del criteri «equip tècnic, mitjans i maquinària», diu el fiscal que es tractava d’un «un criteri de solvència, no un criteri d’adjudicació», i que, per tant «no compleix els requisits previstos per a la determinació dels criteris d’adjudicació avaluables mitjançant judicis de valor». Segons Grinda, en la fase ’adjudicació es van produir «irregularitats» com que es va atribuir en l’expedient «major ponderació als criteris avaluables mitjançant judici de valor, que els que s’atribuïen mitjançant fórmules, de manera que l’avaluació hauria d’haver estat efectuada per un comitè d’experts a l’òrgan proponent del contracte». En el seu lloc, diu l’escrit, «l’informe es va elaborar per dos tècnics dels serveis municipals que, a més, eren vocals de la mesa de contractació». A més, segueix, «es va produir l’obertura simultània de les ofertes realitzades respecte dels criteris d’adjudicació valorables mitjançant fórmules i dels criteris la quantificació dels quals depèn d’un judici de valor». Així, en fer l’anàlisi de les puntuacions, quant a la valoració del criteri «volum i foment de l’ocupació», «l’informe tècnic va incorporar una regla de valoració del criteri d’adjudicació que no figurava en el plec de clàusules administratives particulars, la qual cosa modifica una condició essencial del contracte i vulnera els principis d’igualtat de tracte i de transparència», diu l’escrit d’acusació. Aquesta modificació s’hauria produït «una vegada conegudes íntegrament les ofertes formulades». D’altra banda, es van utilitzar «formes arbitràries» per assignar una concreta puntuació «mancada del més mínim suport en el clausulat del plec o es va modificar el criteri d’adjudicació tal com havia estat definit en el plec de clàusules administratives particulars».
Reunions amb CDC
Segons l’escrit del ministeri públic, van tenir lloc diverses reunions entre responsables de l’UTE (que en l’escrit que ha transcendit s’anomena XXX i és previsiblement l’empresari Jordi Soler) i dirigents de CDC. La primera va tenir lloc l’11 d’abril del 2009, quan l’Ajuntament de Sant Fruitós va fer pública l’adjudicació definitiva del contracte de les obres del centre cívic. El 2 de juliol d’aquell any van ser transferits 34.000 euros al compte de la Fundació CatDem al Banc Sabadell, per l’UTE, una quantitat que suposava pràcticament el 3% dels 1.136.387,27euros.
Les altres reunions van ser el dia 25 de maig del 2009, amb Felip Puig, a la seu de CDC, el 3 de juny, amb Germà Gordó, i el 12 de juny, amb l’expresident Artur Mas. A més, amb posterioritat a la donació de 34.000 euros, el mateix responsable de l’UTE va mantenir dues reunions amb Osácar, segueix l’escrit. Respecte de la donació, en la documentació interna d’«Obres i Construcció» queda reflectida com un «cost més», apunta el fiscal.
Les obres al Peguera
Una altra de les obres investigades és l’adequació del nucli central de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. L’adjudicatari va ser l’UTE formada per 1953 Grup Soler Constructora, S. L. (l’antiga Carrers i Obres del Grup Soler) i la madrilenya Oproler Obres i Projectes, S. L. O. L’import de les obres era de 2.671.559,00 euros. El concurs es va adjudicar el 25 d’octubre del 2012.
Segons l’escrit de fiscalia, el 4 de setembre de 2012 consta una donació rebuda a «Fòrum Barcelona», de 50.000 euros, procedent de Soler Constructors. El 26 d’octubre figura un altre ingrés de Soler Constructora per valor de 25.000 euros, en concepte de donació, a CatDem. L’escrit continua detallant reunions, dinars i fins i tot regals d’entrades per al Barça-Madrid del 7 de octubre de 2012, entre responsables de l’UTE (entre els quals Jordi Soler) i responsables també acusats de CDC. El 25 d’octubre de 2012, el Consell d’Administració d’Infraestructures.cat, va resoldre l’adjudicació del contracte a l’UTE formada per Oproler i Grup Soler.
En relació amb aquest cas, el fiscal detalla ingressos a CatDemp de de Grup Soler de 50.000 euros (3 de novembre del 2011, el mateix dia en què hi va haver una reunió entre Andreu Viloca i Jordi Soler), 50.000 euros (22 de desembre del 2011), 25.000 euros (13 de març del 2012), 25.000 euros ( 26 d’octubre del 2012, l’endemà de l’adjudicació final de la licitació) i 95.000 euros (21 de desembre del 2012).
Altres casos de Grup Soler
El grup sallentí figura com a adjudicatari en altres contractes investigats, com el de manteniment d’edificis escolars de Barcelona, un obra adjudicada el juny del 2012 pel Consorci d’Educació de Barcelona a una UTE en què figurava 1953 Grup Soler Constructora. L’import era de 4.574.483 euros el primer lot i de 4.735.862 un segon lot. Segons consta a l’escrit de fiscalia, el mateix dia de publicació de l’anunci del concurs, el 3 de novembre del 2011, hi va haver una reunió entre l’extresorer Viloca i un representant de l’UTE (previsiblement, Jordi Soler) i es va efectuar l’ingrés esmentat en forma de donació de 50.000 euros a CatDem, procedent de Grup Soler.
Empreses del mateix grup estan vinculades a adjudicacions irregulars d’obres de construcció d’un CAP de Mataró, del manteniment integral de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya o de la rehabilitació de l’interior del pavelló de nostra senyora de la Mercè del recinte de l’hospital de Sant Pau, entre d’altres.
Pasquina
Pasquina SA surt vinculada a l’escrit a dues obres. Una era per a la millora i seguretat viària de la BV-1202, entre Ullastrell i Abrera. L’import era de 438.995 euros, a càrrec de la Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona. A l’escrit se citen diverses reunions entre Andreu Viloca i l’apoderat de Pasquina, previsiblement Fèlix Pasquina. En total, la fiscalia acusa l’empresa berguedana d‘aportacions irregulars a CatDem per valor de 147.000 euros, entre els anys 2014 i 2015. Les donacions es van fer mitjançat diverses societats vinculades a Pasquina: Voladures i Enderrocs, Bergadana de Transports i Excavacions, Reciclatge Mòbil del Llobregat, Tramex Empresa de Lloguers i Textal Invest.
Una segona obra que va ser adjudicada a Pasquina és l’eixamplament de la C-55 al tram de Manresa, una obra que es va adjudicar el juliol del 2014 a la berguedana per un import de 2.101.864 euros. A l‘entorn del cas, consten diverses reunions entre Pasquina i responsables de CDC.
Una altra obra és d’operacions de conservació d’obra civil, senyalització vertical i barreres de seguretat en trams de carreteres de municipis com Solsona, Berga, Vic, Sabadell i Girona, entre d’altres. Obres per import de 7,2 milions d’euros, que van ser adjudicades el 16 d’octubre del 2014 a Pasquina.
El conjunt del cas 3%
Segons la seva opinió, els fets pels quals es va aconseguir finançar irregularment CDC a través del cobrament del 3% de l’import dels contractes subscrits per diferents administracions controlades pel partit són constitutius dels delictes d’organització criminal, un de frau continuat a les Administracions, corrupció entre particulars continuada, un altre també de continuat de tràfic d’influències i diversos de suborn, així com un altre de prevaricació i blanqueig de capitals. Explica que «de 2008 a 2015, alts càrrecs del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, en connivència amb càrrecs públics i funcionaris de diferents Administracions i institucions públiques de Catalunya, i amb els diferents empresaris acusats, van posar en marxa una estructura per finançar aquest partit polític il·legalment i en forma encoberta», afirma l’escrit.
Els acusats hauran de rescabalar les administracions catalanes que resultessin perjudicades pels contractes falsejats per beneficiar les empreses que participaven en l’estructura delictiva i canviaven concursos per donacions a les fundacions del partit: Fundació Catdem i Fòrum Barcelona.
A vegades, precisa Anticorrupció, «la vinculació amb una adjudicació específica no existia i les donacions es realitzaven pels empresaris, d’acord amb els responsables polítics del partit, per crear o mantenir una bona relació amb el partit i, així, ser tinguts en compte per a futures adjudicacions i ser considerats elegibles». Segons el fiscal, els ingressos de CDC que van tenir origen en les seves fundacions entre els exercicis 2008 i 2012 eren de mitjana l’11,5% del finançament privat del partit i el 7,7% en el finançament total (pública + privada).
«Es tractava d’una actuació sistemàtica, d’una banda, recepció de diners de part d’empresaris, de l’altra, de transformació d’aquests diners en ingressos per a CDC, sense la màcula del seu origen il·lícit», explica el fiscal, en «un sistema superposat i complementari amb l’anomenat cas Palau», pel qual va ser condemnat, entre d’altres, l’exresponsable de Finances del partit Daniel Osàcar, que, juntament amb Francesc Sànchez, ha arribat a un acord amb la fiscalia, pel qual només s’enfronten a any i mig de presó el primer i un any el segon.
Per al fiscal, tots els responsables de CDC acusats «van desenvolupar accions dirigides a un sol fi: subvertir les regles de competència del comprant i usar la direcció de les Administracions per obtenir un benefici i lucre il·lícit, personal i mercantil, en el cas dels empresaris, econòmic i polític, en el cas dels dirigents del partit polític, aconseguint un finançament il·legal per a aquest», la qual cosa va implicar «un greu descrèdit a l’Administració Pública i un perjudici al mateix erari».
