El Suprem ordena al TSJC repetir el judici contra la Mesa del Parlament del 2017 per falta d’imparcialitat dels president Jesús María Barrientos i del magistrat Carlos Ramos, ponent de la sentència. L’alt tribunal català havia condemnat Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó per desobediència per haver tramitat iniciatives parlamentàries relacionades amb el procés que va concloure amb el referèndum de l’1-O. El Suprem anul·la la sentència perquè considera vulnerat el dret a un tribunal imparcial dels acusats, ja que dos dels magistrats havien exterioritzat prèviament en resolucions prèvies una presa de posició explícita sobre qüestions que van constituir objecte essencial del judici.
Els quatre exmembres de la Mesa van ser condemnats a un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros cadascun. En la sentència recorreguda, el TSJC va absoldre Mireia Boya. Ara, el Suprem estima el recurs d’Anna Simó, al qual s’hi van adherir les representacions dels altres tres condemnats.
Les actuacions s’hauran de situar en el moment previ al judici, que haurà de celebrar-se amb una diferent composició personal del tribunal que va dictar la sentència que ara s’anul·la.
El Suprem remarca “l’acreditada trajectòria professional dels magistrats que van ser recusats”, i creu que la seva presa de posició inicial podria haver-se modificat davant de l’existència de nous arguments o circumstàncies, però afegeix que “aquesta no és la qüestió”.
L’alt tribunal argumenta que el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial no es resol amb un tribunal competent i capacitat disposat a canviar les seves posicions inicials ja exterioritzades. El dret fonamental, continua, exigeix que els integrants del tribunal “compareguin a l’acte del plenari aliens a qualsevol presa prèvia de posició sobre les qüestions essencials que allà han de ventilar-se, sense cap qualsevol tipus de prejudici valoratiu”. “La partida ha de començar amb el marcador a zero”, afegeixen els jutges.
En el seu recurs, Simó remarcava que Barrientos i Ramos van formar part de la sala que va admetre a tràmit les tres querelles que van donar lloc a la causa, i també de la que va desestimar els recursos de súplica interposats contra aquelles decisions. En les resolucions, i particularment en una del 2017, els dos magistrats haurien adoptat de forma explícita, segons la recurrent, una presa de posició clara sobre diverses qüestions de la causa.
