El reggaeton i els «youtubers» asfixien l’ús del català entre els adolescents

Els experts insisteixen que tan important com el coneixement és que s’utilitzi fora de l’aula · El «boom» llatí, la cultura urbana i els referents d’internet estenen l’ús del castellà entre els joves

Imatge d’arxiu de milers de joves en un festival de reggaeton a Barcelona | ROBERT RAMOS

Imatge d’arxiu de milers de joves en un festival de reggaeton a Barcelona | ROBERT RAMOS

Nuria marrón

Hi ha consens en el fet que, tan vital com el seu coneixement, és que la metxa del català pugui prendre fora de l’aula. Des dels anys noranta, sabem bé que el coneixement de la llengua no equival a ús social. I d’algun temps ençà, dos obstacles de dimensions ciclòpies s’han sumat a la llarga llista de desafiaments que afronta la llengua catalana per a ser usada amb naturalitat entre els adolescents. El castellà, sobra dir, és l’idioma del «boom» llatí, de la nova cultura urbana que empenyen panzers del calibre del reggaeton i el trap. I també és una de les llengües reines dels continguts d’internet i dels mandarins de Youtube, Twitch i Instagram. Així que aquests fenòmens contemporanis -l’audiència d’internet, els referents digitals i l’explosió llatina- han aportat al castellà un fabulós múscul i un imbatible pedigrí de carrer entre els adolescents.

El fenomen el tenen ben auscultat els sociolingüistes. Les últimes xifres de l’ús del català entre els joves de Barcelona són demolidores. Només una tercera part dels adolescents diu utilitzar-ho de manera prioritària. Els experts consultats posen alguns peròs a aquestes xifres perquè, quan la pregunta plantejada no és binària -quines parles amb preferència, català o castellà?-, afloren els grisos. De fet, els usos lingüístics no acostumen a ser duals. No obstant això, el sociolingüista Natxo Sorolla, autor de L’ús del català entre els millennials de Catalunya: el pes diluït de l’origen lingüístic, sí que té la percepció d’estar davant alguna cosa semblant a una «tempesta perfecta».

Salt al castellà

«Quan es parla de polítiques lingüístiques i d’ús del català, se sol oblidar la part demogràfica, i en les últimes dues dècades hi ha hagut un flux important de població que no sempre s’ha estabilitzat», afirma l’especialista. El model econòmic, que demanda mà d’obra barata, dificulta l’estabilització i l’arrelament de la migració. I després hi h a la segregació social, que fa que en molts entorns a penes se senti -ni per descomptat s’usi- el català fora de l’aula.

No obstant això, els sociolingüistes també estan prenent el pols a un altre fenomen que en els cercles catalanoparlants -sobretot en les famílies- ja comencen a conèixer bé: adolescents i joves que, fins i tot parlant català a casa i en l’entorn, es passen al castellà. «Ho fan perquè els sembla que és alguna cosa així com una llengua de carrer, juvenil, contemporània i «neutra, no marcada», explica Marina Massaguer, filòloga, sociolingüista, experta en política lingüista i coautora de l’estudi Català, youtubers i instagramers.

La batalla digital

Una de les grans batalles de les anomenades llengües minoritzades es lliura a internet. En aquest inabastable món, les llengües hegemòniques es llegeixen com «les normals», i les més minoritàries, com a artificials o imposades, «quan no tenen de la seva part la maquinària econòmica i global», apunta Sorolla. En aquest estudi del català en les xarxes socials, ja s’apuntava que una part dels joves, tant públic com creadors de contingut, identifiquen aquest idioma amb «una llengua molt polititzada» que, a més, també acostuma a comportar, pel seu mer ús, una dosi gens negligible d’insults.

En altres recerques -afegeix l’especialista- també s’ha detectat que entre els joves sovint es relaciona parlar català amb ser «bon noi» i amb un «oci massa normatiu». Segons la filòloga, també hi ha la idea que el català no casa massa bé, «per falta de referents», amb la disrupció juvenil, amb el «bad boy, amb el noi dolent».

«Amb 12, 13 o 14 anys també pots relacionar el català amb la família, l’escola, amb el món infantil, i pensar que parlar com els teus referents et pot donar capital i identitat social», afegeix Massaguer. La filòloga Mireia Galindo, professora de la Universitat de Barcelona, també creu que al català li falta «col·loquialitzar-se» per a obrir-se pas entre els joves. «Sovint la veuen una llengua acadèmica, de persones grans, de la burgesia i de l’autoctonia».

No obstant això, com la resta de col·legues, Galindo considera que internet i les xarxes socials poden convertir-se en un fabulós espai d’ús i socialització del català, si s’aconsegueix crear un ecosistema atractiu i rendible, i els creadors de contingut entenen que potser el mercat en castellà -ingent, tenint en compte les audiències que aporta Amèrica Llatina- ja està saturat i que, en canvi, encara hi ha molt de camí per recórrer en llengua catalana. «A més d’enfortir les polítiques lingüístiques i fer que el català torni a ser necessari en els treballs i el dia a dia, també urgeix que a internet es trenqui el cercle de la minorització -afirma Massaguer-. Al cap i a la fi, hi ha demanda i mercat».

Tanmateix, el procés de transmissió lingüística intergeneracional, és a dir, la diferència entre el percentatge de població que parla català amb els pares i el que l’ús amb els fills és «favorable al català en 7,1 punts i en la franja de població d’entre 30 i 44 anys d’edat arriba als 8,9 punts», destacava l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya. No és la llengua dels avis’ la situació immediatament prèvia a l’extinció (i que sí que podríem trobar en el català en territori francès, o el veí aragonès). Dels enquestats adults amb fills, el 44% parlen en català amb la parella però el 52,4% ho fan amb el seu fill major, mentre les xifres d’ús amb els avis i besavis d’aquest nen oscil·len entre el 36% i el 31%. El got no es buida. S’omple lentament, però s’omple.