El Govern encarrila els pressupostos amb el PSC sense tancar la porta a Junts

La triple negociació pressupostària -a quatre, si es compta la prèvia amb patronals i sindicats-, encara una recta final no exempta de riscos. El president Pere Aragonès intenta compensar la seva minoria amb una cartera de pactes a diverses bandes, però la línia entre la quadratura del cercle i el descarrilament és fràgil. Amb els comuns ja ha tancat un tracte, així que falta el grup decisiu perquè els comptes tirin endavant: o PSC o Junts. El Govern no renúncia a pactar amb les tres formacions, però fonts de la Generalitat admeten que quan es tanqui un acord amb els socialistes o els postconvergents, l’altre s’afanyarà a despenjar-se’n per marcar perfil.

Ara com ara, el PSC porta avantatge amb un principi d’acord, encara que algunes de les seves reclamacions estrella són un maldecap per a l’Executiu. Aquesta setmana serà determinant per posar fi a la pròrroga tècnica. Els partits coincideixen que els nous comptes estiguin en vigor el febrer i que, per a això, l’acord hauria d’arribar la setmana vinent perquè el Consell Executiu avali oficialment les xifres i comenci la tramitació al Parlament. Per això, està prevista una nova marató de reunions els pròxims tres dies. Ara bé, la filosofia de l’oposició és que les presses no tapin els triomfs, que entenen com a cessions que ha de fer el Govern en minoria: socialistes i postconvergents insisteixen que volen negociar a fons abans de donar el seu sí definitiu.

De la reunió que dimecres passat van mantenir el Govern i el PSC es conclou que les converses comencen a donar fruits, però que uns veuen el got mig ple i els altres mig buit. Encara que la proposta llançada pels socialistes era tot un pols, al Palau de la Generalitat la van reduir a un intent de «marcar perfil». La prova és que l’executiu assegura que ja hi ha un primer acord amb el PSC que ascendeix a 5.386 milions d’euros i en el qual s’inclou el 87% dels punts que va demanar el partit de Salvador Illa, unes 147 propostes en l’àmbit de la salut, l’energia, els drets socials, la indústria, el coneixement, l’educació la gestió de l’aguda o la mobilitat.

«El PSC demana propostes addicionals valorades en 5.000 milions d’euros més», afirmen aquestes fonts, i recorden que per a això només hi ha dues opcions: o «inflar artificialment la previsió d’ingressos -l’economia s’està desaccelerant i que l’any vinent el PIB creixerà menys de la meitat- o desplaçar el compromís de despesa a altres anys». Així, la conclusió a Palau és que això és «enginyeria pressupostària» i que «no seria responsable» fer-ho. La recaptació ha crescut més del que es preveu el 2022, però el Govern augura un fre «brusc» enguany, així que com el PSC «no vol augmentar els impostos» com a mètode perquè creixin els ingressos, no ho veuen viable.

Fonts socialistes asseguren que no es pot donar per fet l’acord final i que hi ha aspectes clau no resolts. De fet, entre el 13% de propostes que estarien encara en l’aire hi ha algunes que són rebutjades de pla per l’Executiu i altres complexes de sostenir per a Aragonès perquè són incompatibles amb l’aliança amb els comuns. D’una banda, hi ha els tres grans projectes als quals el PSC no vol renunciar: la inversió del Hard Rock, l’ampliació del Prat i el quart cinturó. Exigeixen, com a mínim, un compromís explícit del Govern per desbloquejar-los tenint en compte que no es tracta d’obres d’execució imminent. I, d’altra banda, hi ha les reclamacions d’alt voltatge polític. El Govern no està disposat a acceptar que el CEO passi a dependre del Parlament, que les subvencions als mitjans hagin de ser avalades en comissió parlamentària o que es freni l’expansió de les delegacions de la Generalitat en l’exterior.

Els socialistes admeten que les seves peticions col·lisionen en alguns casos amb el pacte amb els comuns, però insisteixen que és responsabilitat d'Aragonès trobar un encaix. Segons el PSC, a Palau admeten que no va ser encertada l’estratègia de tancar primer una entesa amb En Comú Podem. Jéssica Albiach va advertir en una publicació d’Instagram que «no es cansaran» a combatre els projectes «megalòmans».

Fre a les delegacions

Per darrere dels socialistes en la carrera, però sense abandonar-la, Junts llueix un preacord pel català que, encara que no és suficient per oferir el suport dels seus 32 diputats, sí que defineix com un «avanç significatiu». Es tracta de 80 milions extra per al foment i promoció de la llengua catalana, un pla que al PSC no veuen com una pedra al camí. La línia vermella està en el retoc a la baixa d’impostos, que rebutgen tant el Govern com el PSC i els comuns, l’acció exterior i la carpeta del procés. JxCat vol que continuï el treball que va començar la seva exconsellera Victoria Alsina, però el PSC exigeix a Aragonès que aquest posi el fre a les delegacions. També reclamen que es pressupostin mesures que vagin en la línia de fomentar la sobirania, totes elles dins d’una resolució que va ser aprovada al Parlament.

Però la gran proposta d’ERC en aquest terreny és l’Acord de Claredat que promou Aragonès. «Això és independentisme màgic», responen a Junts, perquè implica un referèndum acordat. Recorden, a més, que aquesta aposta ja va topar amb el rebuig de la majoria de la institució. Com el PSC, els postconvergents pressionen també per promoure els grans projectes, cosa que fa caminar en el filferro al Govern. No s’hi oposa públicament perquè implicaria posar en escac l’entesa amb els comuns, però tampoc vol enervar al territori, especialment, als militants d’ERC que els rebutgen amb un ull posat en les municipals. L’amenaça entre el PSC i Junts és també compartida: si el Govern aprova els pressupostos sense acord previ, presentaran una esmena a la totalitat.