La meitat dels pressupostos de la Generalitat des del 2000 van requerir una pròrroga temporal dels anteriors

La meitat dels pressupostos de la Generalitat aprovats des de l'any 2000 van requerir una pròrroga temporal prèvia, nou d'un total de 18 comptes. De les nou pròrrogues, sis s'han produït a partir de l'any 2011 sota les presidències d'Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. Durant la dècada del 2000 al 2010 només es van necessitar tres ajornaments temporals dels comptes; el 2000 amb Jordi Pujol, el 2004 amb Pasqual Maragall i el 2007 amb José Montilla. Aquest és l'escenari amb què es troba el Govern actualment. Des de l'1 de gener ha entrat en vigor la pròrroga tècnica a l'espera d'un acord per als comptes del 2023. Els del 2022 van ser els primers aprovats sense pròrroga temporal des de l'any 2010.

El decret aprovat pel Govern d'Aragonès el 20 de desembre regula i estableix els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat del 2022 per al 2023. Uns comptes que són vigents des de l'1 de gener del 2023 fins a l’aprovació i la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de la llei de pressupostos per aquest any, si s'escau. D’aquesta manera, el decret de pròrroga tècnica permet garantir el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics a la ciutadania mentre no s’aprovi el nou pressupost.

Sota les presidències d'Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra es va requerir sempre una pròrroga temporal perquè el Parlament no havia aprovat els nous comptes abans del primer dia de gener.

Des de menys d'un mes a set mesos

La duració de les pròrrogues temporals dels pressupostos ha anat variant en els diferents anys i les diferents legislatures, des de menys d'un mes fins a set mesos. La més curta des de l'any 2000 va ser l'any 2014. Els pressupostos del Govern d'Artur Mas es van aprovar el dia 27 de gener, 27 dies després que es prorroguessin els anteriors.

En canvi, algunes de les pròrrogues temporals s'han allargat fins a set mesos, com va passar als anys 2004, 2007 i 2011. L'any 2004, sota la presidència de Pasqual Maragall, els comptes es van aprovar el 16 de juliol. El 2007, amb el govern de José Montilla, la llei de pressupostos va obtenir llum verda el 4 de juliol. Finalment, l'any 2011, el govern d'Artur Mas va aprovar els comptes el 27 de juliol.

Anys sense pressupostos

Des de l'any 2000, en cinc ocasions s'ha hagut d'allargar la vigència dels pressupostos com a mínim un any més del que tocava. En aquests casos no és que l'acord per a uns nous comptes arribés tard, sinó que simplement no va arribar.

Fins a l'any 2013 aquesta situació no s'havia produït i només hi havia hagut pròrrogues temporals. Però la situació canvia a partir de la primera legislatura d'Artur Mas. Des de llavors, tots els governs han allargat almenys una vegada la vigència dels pressupostos perquè no n'han pogut aprovar uns de nous.

L'any 2013 Artur Mas va seguir aplicant els pressupostos de l'any 2012. L'any 2016, Carles Puigdemont també va necessitar allargar els del 2015. Per la seva banda, Quim Torra va haver de prorrogar els aprovats l'any 2017 per Puigdemont durant els dos anys següents, el 2018 i el 2019.

I el govern de Torra no va aprovar nous comptes fins a l'abril del 2020, en la primera sessió plenària des que va esclatar la pandèmia per la covid-19 i amb només una vintena de diputats a l'hemicicle. L'any 2021 no es van aprovar pressupostos. Tot i que les eleccions al Parlament van ser al febrer, no es va formar Govern fins al maig.

Els últims pressupostos aprovats al Parlament són els del govern de coalició ERC-Junts amb Pere Aragonès de president i Jaume Giró com a conseller d'Economia. El 23 de desembre del 2021 van obtenir llum verda gràcies a l'abstenció dels 8 diputats dels comuns. I es van convertir en els primers pressupostos des del 2010 que han entrar en vigor el primer dia de l'any.