Més vagues a la sanitat pública catalana: la Intersindical s'aturarà el 24 i 25 de gener

La Intersindical ha convocat pels propers 24 i 25 de gener una vaga de tot el sector sanitari i sociosanitari català, tant al públic com al concertat. El segon dia d'aquesta convocatòria coincidirà amb el primer dia de la vaga ja convocada pel sindicat Metges de Catalunya i la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya del 25 i 26 de gener. Les reclamacions són similars: més plantilla, millores retributives i més inversió. Per a Nèstor Sastre, coordinador de la Intersindical a l'àmbit sanitari, calen "menys paraules i més fets" per part del Departament de Salut, i sobretot més finançament. La Intersindical no és dels sindicats majoritaris, però té certa força entre el personal d'infermeria i administratiu.

Les propostes de millora concretes són: més dotació de personal i baixada estructural de ràtios efectives; despesa sanitària per càpita homologable als països de l’entorn europeu; recuperació del poder adquisitiu i drets anteriors a les retallades; jubilacions voluntàries totals o parcials i incentivades als 60 anys; dignificació de totes les categories laborals i del personal MIR i EIR, per no utilitzar-los com a "mà d'obra barata", i reconeixement de la categoria A1 al personal d’Infermeria; una xarxa única, pública i 100% gratuïta, i aturar i revertir les privatitzacions; retorn a la jornada 35 hores setmanals d'abans de les retallades, recuperació dels Fons d’acció social i dels 9 dies d’assumptes personals; un sistema d’ingrés just i posar fi a la lentitud injustificable en resoldre els processos selectius; més seguretat i menys agressions als centres de treball; i un itinerari de carrera professional just per a tots els col·lectiu.

La Intersindical justifica la vaga de tot els sanitaris perquè "els problemes a la sanitat catalana no són exclusius d’un únic col·lectiu ni d’un únic sindicat". Tots els professionals sigui quina sigui la seva categoria laboral pateixen la situació, diuen: infermeres, TCAI, auxiliars administratives, llevadores, el personal resident, tècnics Rx, dentistes, pediatres, treballadors socials, conductors, gestors covid, farmàcia, manteniment, informàtica, recerca i tot el personal dels serveis centrals, i també els metges.

Segons Sastre, la pujada salarial pactada entre Salut, les patronals, UGT, CCOO i Satse "amaga una profunda baixada de les retribucions de tot el sector públic a causa de la pujada continua de l’IPC". Amb una pujada de l’IPC interanual del 10% la pujada d’enguany ha sigut tant sols del 3,5% i les "raquítiques pujades pactades pels anys vinents no arribaran ni a cobrir la pujada de l’IPC d’enguany", segons el sindicat. Si les negociacions dels propers dies avancen, la Intersindical no descarta desconvocar la vaga.

La Intersindical considera necessari l’inici d’un cicle de mobilitzacions que han de culminar amb una sèrie de vagues a causa del "deteriorament incessant" en les condicions laborals del personal que treballa en els centres sanitaris i sociosanitaris catalans. "Tenim una sanitat completament desbordada i tot el personal pateix el col·lapse i el desgast. Calen mesures urgents i contundents per salvar la sanitat pública catalana. La precarització constant i les males condicions laborals ens aboquen a l’absolut fracàs i totes les forces sindicals hem d’unir esforços o ens enfonsarem i això repercutirà en la qualitat assistencial", diu el sindicat en un comunicat.

Per la Intersindical, en sanitat "no es pot regatejar", perquè és "un pilar indispensable de la societat i s’ha de dotar de tots els recursos necessaris". "Els aplaudiments que hem rebut amb motiu de la pandèmia s’han de consolidar, no només en paraules sinó també amb millores laborals. No podem tolerar la maximització de competències sense fre a canvi de res. Cal apujar sous i complements de forma justa, augmentar plantilla i cobrir absències. Cal baixar ràtios i incorporar la jubilació als 60 del personal que treballa en centres sanitaris", reclamen.

Sastre admet que l'increment de plantilla s'haurà de fer amb professionals extracomunitaris, ja que les condicions laborals d'aquí fa que molts sanitaris catalans marxin a treballar a l'estranger i no hi hagi prou nous professionals sortint de les universitats i els centres educatius.