El Suprem manté les inhabilitacions de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa

El Tribunal Suprem ha revisat la sentència que va condemnar els líders del procés l'any 2019 davant la reforma del Codi Penal i ha decidit mantenir les inhabilitacions d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa com a autors d’un delicte de desobediència en concurs real amb un delicte de malversació de cabals públics. El TS rebutja així rebaixar la pena pel delicte de malversació que els quatre tenien imposada, que quedarà extingida, segons la liquidació de condemna ja practicada a les respectives executòries, l’any 2031 en el cas de Junqueras i Bassa, i l’any 2030 en el de Turull i Romeva.

El Suprem també ha revisat la condemna de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, a qui ara s'atribueix ser autors d’un delicte de desordres públics, igual que a Carmen Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn com a autors d’un delicte de desobediència. Tot i així, l’entrada en vigor de la reforma del 2022 determina l’extinció total de les seves respectives condemnes d’inhabilitació.

Malgrat la modificació del delicte de malversació amb la introducció de la distinció entre si hi ha lucre personal o no -amb penes més baixes en el segon supòsit-, el Suprem entén que als líders independentistes no se'ls pot aplicar la versió atenuada de la malversació per l'organització del referèndum de l'1-O.

"Mai podrà entendre's que es va tractar d'una actuació absent d'ànim de lucre. L'article 432 del Codi Penal inclou en la seva tipicitat tant a qui s'apropia d'aquests fons com a qui, trencant el seu deure de lleialtat en l'administració, decideix donar-los una finalitat inequívocament il·legal", argumenta el Suprem.

D'aquí la decisió de la sala de negar que Junqueras, Romeva, Turull i Bassa puguin beneficiar-se del "tractament privilegiat que representa l'aplicació de l'article 433 del renovat Codi Penal". D'aquesta manera, Junqueras continuarà inhabilitat fins al 17 de juliol de 2031, Romeva i Turull fins al 5 de juliol de 2030 i Bassa fins al 10 d'octubre de 2031.

No es pot substituir sedició per desordres

La sala penal sosté que no es pot substituir el delicte de sedició pel de desordres públics. Per això, només l'aplica al cas dels 'Jordis' pel fet que ells són els únics que van participar en actes concrets que van implicar "alteració de la pau pública i l'existència d'actes intimidatoris", com és la concentració del 20-S davant la conselleria d'Economia.

El tribunal remarca que la sedició "era quelcom més que un delicte contra l'ordre públic". "Qui promou per la força o fora de les vies legals l'incompliment de les lleis o les resolucions judicials no es limita a pertorbar l'ordre públic", diu la resolució, que creu que el canvi en el Codi Penal "desenfoca el problema". El Suprem defensa que la gravetat de les anteriors penes per sedició estava "justificada" perquè incorporava la dimensió de l'incompliment de les lleis i les resolucions judicials.

"És indubtable que la col·lectiva desobediència als requeriments del Tribunal Constitucional o a les ordres dels agents que intentaven complir amb un mandat emanat de l'autoritat judicial van ser quelcom més que un atemptat contra la pau pública, sobretot, perquè aquesta voluntat era el motor que empenyia el frustrat desig d'aconseguir la vigència d'unes lleis de transitorietat que preparaven el camí cap a la independència", diu la sala.

"Impunitat" sense la sedició

De fet, el Suprem adverteix que amb el canvi al Codi Penal i la desaparició de la sedició genera un "buit normatiu" que deixa "impunes" intents d'independència que no impliquin violència. El tribunal adverteix que fets com els del 2017 de "deslleialtat constitucional" i "creació d'un marc normatiu de ruptura territorial" quedarien aliens "a la intervenció del dret penal".

El fet que no es pugui substituir directament la sedició pels desordres públics, a parer del Suprem, implica que no es pugui condemnar Junqueras, Forcadell, Romeva, Rull, Bassa, Turull i Forn per aquest segon delicte perquè no van participar directament en les mobilitzacions que la sentència del procés veu "violents o intimidatoris".

El tribunal que ha dictat la interlocutòria de revisió de les condemnes està format pels magistrats Manuel Marchena -president i ponent-, Andrés Martínez-Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer, que van dictar la sentència del procés les penes de la qual ara han modificat.

Què diu l'advocat de Junqueras i Romeva?

Andreu van den Eynde ha opinat aquest dilluns que el Tribunal Suprem ha fet "trampa" a l'hora d'interpretar de "forma esbiaixada" les modificacions legislatives sobre la malversació de fons públics als dirigents independentistes jutjats per l'1-O. Van den Eynde veia "previsible" la decisió del Suprem de "no escoltar al legislador", però es pregunta "com pot ser que el poder judicial encara vulgui esmenar la voluntat i les orientacions político-criminals del legislador". Per això, recorreran la decisió "per seguir denunciant la deriva de sempre, que el poder judicial reinterpreta la llei quan li convé per efectuar repressió política". "Novament la lletra de la llei no importa, i prova d'això és que ningú sap com s'interpretarà la llei i tothom dona per suposat que el poder judicial ho farà com vol", ha argumentat.

Per a Van den Eynde és "estrany" que el Suprem digui que l'eliminació de la sedició deixa "l'Estat desarmat", però alhora això no tingui cap impacte en la pena d'inhabilitació. "És impensable des d'una lògica jurídica", considera. "Que interpretin la malversació per suplir la desaparició de la sedició, és una trampa", ha afegit, en considerar que els magistrats han fet una "interpretació extensiva, una analogia contra els condemnats". "No és lògic, però ens hi tenen acostumats i ens dona força a Europa, on durem aquesta interpretació esbiaixada del dret", ha reblat.

L'advocat diu que la seva tesi principal a Europa, "que té acollida", és "la imprevisibilitat en l'aplicació del dret penal en el cas català". "No sabem quin jutge ens jutjarà, quina llei ens aplicaran, quina pena ens imposaran, però no és perquè no sabem llegir el dret, sinó perquè el dret es reinterpreta de forma imprevisible", ha relatat. "Espanya s'aparta de l'imperi de la llei, perquè si la interpretés segons està escrita, tothom sabria la pena, i això no passa mai", ha conclòs.