Un empresari israelià s'atribueix el ciberatac a la Generalitat durant la consulta del 9-N

Tal Hanan assegura que les seves companyies han treballat per serveis d'intel·ligència, governs, candidats i empreses

Consulta del 9-N del 2014 a Manresa

Consulta del 9-N del 2014 a Manresa / arxiu/ Mireia Arso

ACN

Un empresari israelià que treballa per serveis d'intel·ligència i organismes de seguretat governamentals internacionals s'atribueix el ciberatac a la Generalitat durant la consulta independentista del 9-N del 2014. Així ho ha acreditat una investigació de l'organització de periodistes Forbidden Stories, en la què participa 'El País' juntament amb una vintena més de mitjans de comunicació com The Washington Post, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel, entre altres. Tal Hanan assegura que les seves companyies treballen per serveis d'intel·ligència, han participat en 33 campanyes i ofereixen "desinformació" a governs, candidats i empreses.

Tal Hanan, de 50 anys, és expert en tecnologia, subcomandant de l'exèrcit israelià i vinculat a la consultora britànica Cambridge Analytica, una empresa que ha estat acusada d'utilitzar milions d'usuaris de Facebook per influir en la victòria de Donald Trump el 2016.

Durant tres dies es van atacar pàgines web de la Generalitat com la de participa2014.cat i que també va afectar el servei d'emergències mèdiques, el gestor de requeriments dels Mossos i el portal e-justicia, entre altres.

El Govern estudia emprendre accions

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat que el Govern estudia a escala jurídica quines accions emprendre pel ciberatac. En declaracions als mitjans, Vilagrà ha remarcat que l'atac és una "acció il·lícita i una intromissió il·legítima als sistemes d'informació de la Generalitat" i que hauria pogut "comprometre infraestructures o serveis de primer ordre de la Generalitat". Per tot plegat, l'executiu estudia emprendre accions legals contra l'empresari israelià que treballa pels serveis d'intel·ligència i organismes de seguretat governamentals internacional i que s'ha atribuït el ciberatac. El Govern també estudia "què o qui hi pot haver darrere de l'atac".

 Per ara, l'executiu de Pere Aragonès no s'ha posat en contacte amb el govern espanyol per abordar aquesta qüestió. El president de la Generalitat reclama que s'aclareixi el ciberatac per "dignitat i justícia". A través d'un missatge al seu compte de Twitter, el president català ha assenyalat que es buscava "paralitzar" el país i "frenar la força imparable de la ciutadania". "Com sempre, amb joc brut, fora de les normes democràtiques que tant pregonen i se salten a la primera contra l'independentisme", ha afegit. Una investigació de l'organització de periodistes Forbidden Stories ha revelat que un empresari israelià que treballa per serveis d'intel·ligència i organismes de seguretat governamentals internacionals s'ha atribuït aquest ciberatac.

Mas demana que s'aclareixi si algun organisme de l'Estat va participar en el ciberatac

L'expresident de la Generalitat Artur Mas demana que s'aclareixi si algun organisme de l'Estat o que hi estigui vinculat va participar en el ciberatac contra la Generalitat amb motiu del 9-N. En un comunicat, Mas ha reaccionat d'aquesta manera després que s'hagi fet públic que un empresari israelià s'ha atribuït el que fins ara ha estat el ciberatac més gran que ha patit la Generalitat. Segons ha assenyalat Mas, ara sabem qui va promoure l'atac, però no qui va fer l'encàrrec a l'empresa israeliana. "Amb les noves informacions aparegudes, cal reclamar que aquesta investigació es produeixi ara, sense excuses, amb la màxima celebritat i arribant fins al fons", ha afegit qui era president de la Generalitat durant la consulta del 2014.

Mas ha lamentat que "malgrat que una acció d’aquestes característiques és de naturalesa delictiva", cap estament de l’estat espanyol va promoure cap tipus d’investigació sobre el cas.

"Hi ha massa evidències, com l'operació Catalunya i el 'Catalangate', de pràctiques de l'estat espanyol que no aguanten cap tipus de comparació ni amb un estat de dret, ni amb una democràcia de qualitat, ni amb la defensa dels drets fonamentals", ha defensat Mas.