L'Estat dona llum verda per als parcs eòlics marins a la badia de Roses

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts els Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) de les cinc demarcacions marines espanyoles. Entre elles, l'anomenada LEBA1, l'única prevista a Catalunya i que inclou el golf de Roses com a zona on es podran instal·lar de parcs eòlics marins. Després de mesos d'anuncis, l'Estat ha tirat endavant el document sense gaires canvis respecte de la declaració ambiental estratègica, publicada a mitjans de desembre. La zona tindrà una superfície de 250 quilòmetres quadrats dels 5.000 que sumen les cinc demarcacions i tindrà una distància mínima de la costa de 12 km. Un cop feta l'aprovació, s'hauran de convocar les subhastes per a presentar-hi projectes.

Llum verda a la zonificació marina de l'espai marítim espanyol. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, després de mesos d'anuncis fallits, el Reial Decret dels POEM. Els plans d'ordenació inclouen les cinc demarcacions marines espanyoles. Es tracta de les que abracen la costa atlàntica (nord atlàntica i sud atlàntica), la de les Canàries, la de l'estret de Gibraltar i la llevantino-balear.

Els plans aprovats estableixen zones d'ús prioritari i zones d'alt potencial per a diversos usos, entre d'altres, per a l'eòlica marina. A la pràctica, es tracta d'una zonificació de "polígons" on diferents empreses podran optar a instal·lar projectes amb molins, complint amb els criteris que fixi l'estat a les subhastes.

Un 0,46% de l'espai regulat

Dels 5.000 quilòmetres quadrats totals, la demarcació llevantino-balear -on està inclòs el golf de Roses (LEBA1) i les dues zones de les Balears (LEBA 2 i 3)- en tindrà 475. I d'aquests, 249,99 s'ubicaran davant de Roses a un mínim de 12 km de distància de la costa.

La declaració ambiental estratègica, el pas previ

Amb la seva aprovació, el document arrenca ara la primera fase i tindrà una durada de sis anys, fins al 2027 quan s'haurà de revisar i dissenyar un "nou cicle".

En aquest període s'hauran de fixar les bases per als concursos que han de regir la instal·lació de parcs en les diferents zones previstes. Segons va anunciar el director general de l'Institut per a l'Estalvi i la Diversificació de l'Energia (IDAE) que depèn del Ministeri de Transició Ecològica, Joan Groizard, en una entrevista a l'ACN preveuen tirar endavant la primera aquest mateix any. Tot i això, molt probablement els primers parcs no siguin una realitat fins a finals d'aquesta dècada.

Sis projectes sobre la taula

Hi ha tres projectes més en fase de consultes prèvies. Una filial d'Iberdrola hi projecta l'anomenat parc Gavina també amb 500 MW de potència i l'enginyeria basca Saitec en preveu un tercer, amb només cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW.

El molins, batejats amb el nom Medfloat Pilot Parc, se situarien a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus i produirien l'energia equivalent al consum anual de 50.000 llars. Es tractaria d'un projecte pilot amb una tecnologia desenvolupada per la mateixa companyia (SATH) i de la qual ja se n'està fent una altra prova al port de Bilbao.

Una societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III, projecta un altre parc eòlic marí a les comarques gironines. Es tracta de 'Catwind' i seria el més gran dels que s'han plantejat fins ara amb una potència de 1.200 MW. El projecte va entrar a Ministeri per a la Transició Ecològica a mitjans de juny.

Els dos últims que han entrat al Ministeri han estat els que proposen Ferrovial i Capital Energy Offshore. El de Capital Energy rep el nom de 'L'Empordà' i preveu 34 molins amb una potència total de 510 MW. El projecte, que es va presentar a mitjans d'octubre, es troba tot just a la fase de consultes prèvies. L'altre, promogut per Ferrovial, s'anomena 'Creus' i també contempla la instal·lació de 34 molins amb 510 MW de potència total.

"Protegir" els ecosistemes

La Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha celebrat l'aprovació durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Ribera ha reivindicat la feina feta durant els últims quatre anys que ha culminat amb els POEM i ha dit que els plans permetran conciliar diversos usos, a més de garantir la protecció de diversos espais.