La fiscalia manté la petició de 6 anys de presó per a Borràs

El ministeri públic demana 2 anys de presó per a Isaías Herrero i 14 mesos per a l'empresari

Laura Borràs a les portes del Tribunal Superior de Justícia aquest dimecres

Laura Borràs a les portes del Tribunal Superior de Justícia aquest dimecres / Andreu Dalmau/EFE

ACN

La fiscalia ha mantingut aquest dimecres la petició de pena per a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, per les suposades irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El ministeri públic demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i 144.000 euros de multa per prevaricació i falsedat. En canvi, per als altres dos acusats, i arran de la seva confessió pactada ha rebaixat la petició.

Per a Isaías Herrero, ha passat de 6 a 2 anys de presó, i de 21 anys d'inhabilitació a 6 anys i 4 mesos, a més de rebaixar la multa de 72.000 a 2.100 euros. Per a Andreu P., l'empresari, ha passat de 3 anys de presó a 14 mesos, i de 10 anys d'inhabilitació a 4 anys i 3 mesos, mentre que la multa l'ha rebaixat de 30.000 a 2.250 euros. Les defenses d'Herrero i Andreu P. s'han mostrat conformes amb la qualificació definitiva de la fiscalia, acceptant però que el tribunal imposi penes més baixes. La defensa de Borràs ha seguit demanant l'absolució.

L'informe final de la fiscalia

En el seu informe final, d'unes dues hores, la fiscal Teresa Duerto ha estat força dura contra Borràs, i ha desmentit que se li hagi aplicat una persecució política.

La fiscal ha defensat la credibilitat dels diversos testimonis que han apuntat durant el judici que Borràs era qui decidia que Herrero fos l'encarregat d'executar les diverses feines contractades. Així, ha assegurat que Assumpta Pagespetit i Roger E., responsables administratius de la ILC, han mantingut des de l'inici, en totes les fases de la investigació i en el judici, una mateixa versió. "Si hi hagués hagut contradiccions, la defensa ho hagués al·legat", ha dit. Fins i tot Roger E., investigat al principi, va mantenir la mateixa versió. "Aquestes declaracions estan per sobre de la declaració completament exculpatòria de Borràs", ha dit.

A més, ha recordat que la mateixa Borràs es va presentar com a experta en literatura digital i era qui definia els continguts dels portals web. Pel seu càrrec de directora de la ILC, a més, era legalment l'òrgan de contractació. Per això, era la principal responsable de decidir qui acabaria fent cada feina. Igualment, la fiscal ha recordat que moltes de les converses que tenia Borràs sobre els contractes els feia a través del seu correu electrònic personal, no pas l'oficial, cosa que a Pagespetit no li agradava. Per això, ha assegurat que Borràs "no pot al·legar una ignorància deliberada, no pot descarregar la responsabilitat en els subordinats".

Borràs va definir Herrero com a expert en la matèria, i treballava tots els mesos de l'any. No obstant, a través de la facturació ocultada amb cooperatives diverses, la intervenció del Departament de Cultura no podia saber que era la mateixa persona qui acabava fent la feina contractada.

La fiscal ha aprofitat les declaracions autoinculpatòries d'Herrero i Andreu P., que han pactat una rebaixa de pena amb la fiscalia. Així, ha recordat que Herrero va admetre que treballava de forma continuada per a la ILC, i no pas per un projecte concret. A més, alguns contractes, va dir, eren per cobrir feines que ja feia. Ha qualificat d'"essencial" la seva aportació en explicar que treballaven contínuament i recurrent a la ILC i que, gràcies a aquestes explicacions, s'han pogut definir tres grans unitats funcionals: el portal de les lletres catalanes, el portal 'Què llegeixes?' i els webs dels anys literaris Llull i Vinyoli.

En el seu informe, Duerto ha llegit diversos correus electrònics enviats per Borràs a Herrero on l'aleshores directora de la ILC s'oferia per elaborar pressupostos falsos amb lletra i format diferent.

D'altra banda, la fiscal ha dit que l'informe pericial informàtic encarregat per la defensa "ha quedat completament desacreditat" per les suposades llacunes que contenia i per la versió donada pels pèrits informàtics dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil.

Portal públic allotjat en servidor particular

De fet, ha aprofitat això per explicar que el gran portal web de les lletres catalanes ja no està disponible perquè estava allotjat en servidors privats i contractats per Herrero, que es va quedar sense diners i no va renovar-ne la subscripció per allotjar-lo. "Herrero era el dipositari dels dominis, que estaven en mans d'un particular que va deixar de pagar i per això va deixar d'existir", ha relatat. Per això, considera que la ILC no hauria de reclamar la inutilització del portal a la Guàrdia Civil o els Mossos, sinó a Herrero.

En tot cas, la fiscal ha recordat que la legislació preveu que els contractes menors siguin l'excepció en la contractació pública, ja que només s'han de fer per activitats de poca quantia i duració, com les conferències, però no s'haurien de poder aplicar a un portal web, a la base de dades de 'Què llegeixes?' o als recurrents webs dels anys literaris.

Per últim, ha defensat que és tant legítim que Borràs no respongui les preguntes de la fiscalia com que els altres dos acusats hagin acceptat els fets. En l'última sessió del judici Borràs ha estat acompanyada per l'expresident de la Generalitat Quim Torra i la diputada de JxCat Aurora Madaula, a més de Francesc de Dalmases, que ha assistit a totes les sessions.

La defensa de Borràs: "Hem passat del 'a por ellos' al 'a por ella'"

 L'advocat de Laura Borràs, Gonzalo Boye, ha al·legat aquest dimecres que la investigació per les suposades irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha vulnerat diversos drets fonamentals de la presidenta del Parlament suspesa. "Hem passat del 'a por ellos' a 'a por ella'", ha assegurat, remarcant que la investigació ha estat dirigida contra ella per la seva condició política. "Primer s'ha d'investigar el què i després el qui; però aquí s'ha fet al revés, primer el qui i després el què", ha remarcat. A més, ha volgut desvirtuar els testimonis dels responsables administratius de la ILC, que van inculpar Borràs, assegurant que ho van fer per exculpar-se ells mateixos.

En un discurs de més d'hora i mitja, Boye ha volgut reiterar les suposades vulneracions de drets que ha patit la seva clienta abans i durant el judici, com ha al·legat anteriorment. Ha començat dient que el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, no és un jutge imparcial i s'ha demostrat, segons ell, abans i durant la vista oral. Així, ha posat com a exemple d'això el fet que Barrientos instés la defensa de Borràs a al·legar les vulneracions en "fases posteriors" del procés, deixant entreveure que la sentència seria condemnatòria i podria recórrer en instàncies superiors. "Ens pertorba que ho digui", ha afegit. "No qüestionem la seva professionalitat, estem parlant de l'aparença d'imparcialitat", ha dit, tot recordant jurisprudència europea.

També considera que s'ha vulnerat el dret a la presumpció d'innocència per les filtracions a la premsa del procediment judicial i algunes declaracions públiques de responsables polítics. "Se l'ha privat d'un judici just ja abans de començar", ha dit. Igualment ha criticat el pacte de les altres dues defenses amb la fiscalia, en assegurar que el dret de defensa és individual fins que es "col·lectivitza i es comparteixen documents".