Les claus de la sequera i de l'estat d'excepcionalitat a Catalunya

A partir del 2 de març s'aplicaran una sèrie de restriccions per a gairebé 6 milions d'habitants de 224 municipis

Jordi Font Comas d'Argemir

Catalunya pateix una sequera sense precedents i ha entrat en fase d'excepcionalitat en els sistemes hídrics que abasteixen el 80% de la població, cosa que representa una ampliació de restriccions en usos agrícoles, industrials i urbans, encara que sense afectació a l'aigua de boca. Aquestes són les claus de la sequera que afecta el país:

EMBASSAMENTS MOLT BUITS

Els embassaments de les conques internes, que són els que gestiona l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són al 28%, a tocar del llindar orientatiu del 25% en què es declara l'estat d'excepcionalitat.

El pantà de Sau, el segon amb més capacitat de les conques internes de Catalunya, està al 14.62% (fa un any estava al 48%); és un nivell tan baix que ha obligat a iniciar el transvasament a l'embassament més gran, el de Susqueda, que està al 36.81%.

Aquesta operació es fa per evitar que els llots del fons de l'embassament de Sau es barregin amb les últimes capes d'aigua que encara queden i empitjorin la seva qualitat.

Catalunya també té embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que estan al 30%, i per això la presidenta d'aquest ens, María Dolores Pascual, no descarta restriccions si no hi ha un canvi de tendència aquest març, un mes que serà "determinant".

RESTRICCIONS

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha ratificat aquest dimecres l'estat d'excepcionalitat, que va anunciar ahir el Govern, per al sistema Ter-Llobregat -que nodreix l'Àrea Metropolitana de Barcelona— i l'aqüífer Fluvià-Muga (Girona).

Aquest estat inclou una sèrie de restriccions per a gairebé 6 milions d'habitants de 224 municipis, entre els quals hi ha Barcelona i les grans ciutats de l'àrea metropolitana. Aquesta fase s'ha de reduir la dotació de reg agrícola en un 40%, disminuir el 15% en l'ús industrial i entre el 15 i el 50% en usos recreatius.

  • Queda prohibit l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat (excepte el reg de supervivència d'arbres o plantes, que es farà gota o gota o amb regadora).
  • Només es pot regar la gespa en superfícies destinades a pràctica federada esportiva, o amb aigua regenerada en depuradores o recollida de la pluja.
  • Es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.
  • Només es poden omplir parcialment piscines d'aigua dolça que disposin de sistemes de recirculació i sempre amb les quantitats mínimes per garantir la qualitat sanitària de l'aigua.
  • S'estableix una dotació màxima de 230 litres per habitant i dia, una mitjana en què s'inclouen tots els tipus de consums (domèstic, agrícola o industrial) i que és lluny dels 117 litres que gasta a casa cada català,de manera que a efectes pràctics no hi ha restriccions a l'aigua de boca.

NO ES PREVENEN PLUGES SUFICIENTS

Després de 29 mesos sense ploure com caldria, pràcticament des de la borrasca Glòria del gener del 2020, l'esperança està dipositada a la primavera, però caldrien quatre mesos de pluja intensa perquè les reserves d'aigua tornin a nivells normals, un escenari poc probable.

En tot cas, per passar a la següent fase d'emergència (16% de les reserves), en què les restriccions serien més severes i afectarien l'ús domèstic, també hauria de passar una cosa molt improbable: que no plogui ni una gota en un any, segons la consellera d´Acció Climàtica, Teresa Jordà.

LA NOVA NORMALITAT DE LA SEQUERA

Per l'efecte del canvi climàtic, la sequera serà cada cop més freqüent, ja que l'ACA estima que, a l'horitzó del 2050, hi haurà una reducció de fins a un 18 % de la disponibilitat d'aigua a Catalunya.

És una nova normalitat que força els ciutadans a fer un ús més responsable d'un recurs limitat -el consum domèstic ha augmentat els últims mesos en lloc de reduir-se- i les administracions a adaptar-se als nous temps.

EL PAPER DE LES DESSALINITZADORES I LA REGENERACIÓ

En aquest procés d'adaptació juguen un paper fonamental les dues dessalinitzadores de Catalunya, que van començar a guanyar pes després de la darrera gran crisi hídrica del 2008.

Actualment, Catalunya disposa de les dessalinitzadores de Tordera (al costat de Blanes i en marxa des del 2002) i el Prat (2009), que aporten 80 hectòmetres cúbics a l'any potables, un volum que equival a l'aigua que consumeix tota la regió metropolitana de Barcelona durant quatre mesos.

La Generalitat preveu licitar aquest any l'ampliació, per valor de 250 milions d'euros, de la dessalinitzadora de Tordera (Selva), però de moment no està prevista la construcció de més plantes d'aquest tipus a Catalunya, segons Jordà.

Una altra via que cada cop guanya més pes és la regeneració, és a dir, quan l'aigua usada passa per una planta de tractament per donar-li un segon ús, un àmbit on la Generalitat veu recorregut; l'executiu català s'ha proposat de doblar el volum d'aquesta aigua els propers anys.