La missió catalana als campaments sahrauís de Tindouf, a Algèria, ha refermat la necessitat de reforçar l'actuació per prioritzar l'assistència bàsica al poble refugiat. Durant tres dies, representants del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí i diputats del Parlament han recorregut el territori per recollir les peticions dels representants polítics del Front Polisario, i insistir en què cal tornar a situar el conflicte en l'agenda internacional per insistir en la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. L'aposta passa per accions com replantejar el model d'agermanament entre pobles i centrar els esforços a cobrir les necessitats bàsiques.

El viatge ha servit per reunir-se amb alts càrrecs del govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica, però també d'entitats en defensa de les víctimes i dels desapareguts en el conflicte, així com infraestructures, com l'hospital nacional. "Aquí hi ha 130.000 persones que tenen necessitats de primera urgència i que viuen una situació insostenible, en camps de refugiats de més de 48 anys i amb una situació que s'hauria d'haver resolt fa 32 anys amb un referèndum que no ha tingut lloc", destaca el director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, David Minoves.

Recullen el guant dels refugiats i les seves autoritats perquè la seva situació no sigui oblidada, a través de l'acció política que poden dur a terme des d'ajuntaments, Govern i Parlament. "Cal donar el màxim suport i posar el Sàhara Occidental en l'agenda de prioritats", apunta Minoves.

Necessitats diferents

Les autoritats assenyalen que un cop passades les eleccions municipals, cal de nou tornar a posar en l'agenda política dels ajuntaments la situació dels refugiats sahrauís, així com en la del Govern, un cop aprovi el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament del Sàhara. "Són campaments de refugiats que no tenen cap altra opció que la de viure aquí mentre no es resolgui la situació política", assenyala el director del Fons.

Tot i aquesta llarga estada, els refugiats viuen en una provisionalitat que fins ara es manifestava amb les tendes de tela que omplien els terrenys cèdits per Algèria, i que poc a poc han anat deixant pas primer a edificacions de terra i ja més darrerament d'obra, senzilla però eficaç per parar la calor i la sorra del desert.

"Veníem amb la idea de treballar en l'àmbit de la salut de manera molt transversal, però potser hem de recular i fer tasques més assistencials que ens han demanat", assenyala la presidenta de la Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí, Gemma Aristoy. De la mateixa manera, assegura que el plantejament és reforçar la informació institucional sobre el conflicte del Sàhara Occidental als municipis, i cercar més aliances per ajudar la seva població.

Paral·lelament, admet que cal replantejar el concepte d'agermanament que hi ha vigent avui dia. "La ministra de Cooperació ens ho ha traslladat, i hauríem de renovar la manera que tenim per garantir la unió entre municipis i definir les actuacions que hem de dur a terme", afegeix.

Més pressupost

Minoves destaca que Catalunya afronta un escenari econòmic en positiu, en què s'han de poder incrementar els fons destinats per a la cooperació amb el Sàhara Occidental. "Ha de ser una prioritat, amb convenis directes amb l'administració dels camps de refugiats", assenyala.

Aquesta aposta haurà d'anar acompanyada d'un treball conjunt amb les entitats solidàries perquè puguin dur a terme projectes en aquest territori.