El Parlament aprova els pressupostos del Govern per al 2023 amb els suports d'ERC, PSC i ECP, i el rebuig de Junts i CUP

El Parlament ha aprovat aquest divendres els pressupostos de la Generalitat per al 2023, gràcies als vots a favor d'ERC, PSC-Units i En Comú Podem (73). En canvi, Junts, Vox, CUP-NCG, Cs, PPC i el diputat no adscrit Antonio Gallego hi han votat en contra (58). La consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix, ha afirmat que els pressupostos demostren la "vocació inequívoca" de l'independentisme per "fer avançar el país". Durant el debat, Marta Vilalta (ERC) ha agraït el suport de PSC i comuns als pressupostos i ha carregat contra les esmenes de Junts. Alícia Romero (PSC) ha afirmat que els comptes posaran Catalunya en marxa. Joan Carles Gallego (comuns) ha apuntat que aquest és "el millor pressupost possible".

Debat parlamentari

Al seu torn, el diputat de Junts Jordi Munell ha considerat que els pressupostos són "ineficients i insuficients" i que no avancem cap a la independència. Eulàlia Reguant (CUP) ha assegurat que la votació dels pressupostos, amb el suport del PSC i els comuns, és "la qüestió de confiança" a la que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no s'ha sotmès.

Pel que fa als partits unionistes, el portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, ha assegurat que els pressupostos de la Generalitat per al 2023 fomenten el "separatisme i l'anti-Espanya". El portaveu parlamentari de Cs, Nacho Martín Blanco, ha afirmat que els pressupostos no són "ni de bon tros" els que necessita Catalunya.

Finalment, el líder del PPC, Alejandro Fernández, ha denunciat que els populars pateixen "un cordó sanitari" per part dels altres grups parlamentaris perquè se'ls han rebutjat totes les esmenes que havien presentat als pressupostos.

Despesa de 41.025 milions

Els pressupostos de la Generalitat inclouen una despesa total de 41.025 milions d'euros, una xifra que suposa un increment del 7,6% més respecte els comptes de l'any passat i suposa el creixement més elevat des del 2006. Es tracta d'una xifra que incorpora els fons Next Generation, que en els comptes d'aquest any pugen fins als 1.185 milions d'euros, tot i que s'aniran executant progressivament fins al 2026 o puntualment més enllà.

Si no es tenen en compte les aportacions extraordinàries de la UE, la despesa pujaria fins als 39.839 EUR, un 10,7% anual més. D'altra banda, Salut i Educació són els departaments que més creixen, amb 1.128 milions i 675 milions, respectivament.

La consellera Mas Guix ha defensat que els pressupostos "deixen enrere la fase de les retallades". Així ho va remarcar durant la presentació dels comptes davant dels representants de la societat civil i econòmica a l'auditori del Parlament. Segons la titular d'Economia, normalment aquest increment anual se situava entre el 4% i 5%. "Són uns pressupostos ambiciosos, de país, de la gent i de la Catalunya sencera", ha dit Mas Guix.

Pacte amb PSC i comuns

Els pressupostos han tirat endavant gràcies a l'acord del Govern i ERC amb el PSC i En Comú Podem. Els republicans tenien com a socis "prioritaris" Junts i CUP, que han criticat el "retorn del tripartit". Els anticapitalistes es van despenjar de seguida -de fet ni van entrar a negociar els comptes. El grup d'Albert Batet també ha acabat rebutjant el projecte pressupostari, tot i que el seu conseller d'Economia, Jaume Giró, va ser qui va començar a elaborar-lo. El Govern manté que els pressupostos són els de Giró en un 79%.

L'executiu i els comuns van tancar un acord el 14 de desembre de 2022. Però era insuficient perquè a banda d'ERC i ECP, calia un tercer grup per tirar endavant els comptes. El Govern va continuar negociant amb PSC i Junts, i finalment ha estat amb els socialistes amb qui s'ha tancat l'acord definitiu.

El pacte incloïa un document sobre infraestructures que comprèn la B-40, la "modernització" de l'aeroport i el Hard Rock, els tres "macro-projectes" que el PSC va situar com a línies vermelles a canvi del seu suport. ERC va haver de donar suport a una moció a favor de la B-40, tot i estar-hi en contra, per tal d'evitar que les negociacions amb els de Salvador Illa i Alícia Romero es trenquessin del tot.

El president Aragonès va insistir que era "desitjable" que Junts donés suport al pressupost acordat amb PSC i comuns "demostrant el sentit de país". El cap del Govern va recordar els pactes entre JxCat i socialistes a la Diputació. L'acord, però, no s'ha ampliat.

Tot i que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va afirmar a l'octubre de 2022 que el seu partit no pactaria més amb el PSC, han estat els socialistes -al costat dels comuns- els qui han permès que el Govern d'Aragonès aprovi els segons pressupostos consecutius, malgrat els primers tres mesos de pròrroga.