Els membres de la Mesa del 2017 tornen a defensar la seva inviolabilitat

Corominas, Simó, Barrufet i Guinó diuen al TSJC que ells no podien coartar les iniciatives dels diputats

Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Anna Simó i Lluís Corominas, a la sala de vistes del TSJC

Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Anna Simó i Lluís Corominas, a la sala de vistes del TSJC / ACN

Mariona Puig (ACN)

Els membres independentistes de la Mesa del Parlament del 2015 al 2017, amb Carme Forcadell com a presidenta, han reiterat aquest dimarts davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la seva actuació estava emparada per la inviolabilitat parlamentària i el seu paper era garantir la participació dels diputats, sense coartar la seva llibertat d'iniciativa. Per això, consideren que va ser el Tribunal Constitucional (TC) qui va canviar la seva doctrina i va dictaminar que havien de censurar les iniciatives que incomplissin les sentències constitucionals. La fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox els demanen 20 mesos d'inhabilitació per desobediència.

En el segon judici contra ells pels mateixos fets, arran de la recusació per part del Tribunal Suprem de dos dels tres magistrats que van celebrar el primer judici i que va acabar amb condemna, tots quatre s'han negat a respondre les preguntes que no fossin dels seus advocats.

Els dos advocats defensors han al·legat que la Mesa és un òrgan polític parlamentari i no pas una "finestra administrativa", que gaudeix d'inviolabilitat i no té iniciativa parlamentària, sinó que aquesta correspon als diputats, els grups i el plenari. També han al·legat que la pena d'inhabilitació de 20 mesos que els va imposar el TSJC l'octubre del 2020 ja s'ha complert de facto, i tornar-los a condemnar seria duplicar la pena. La defensa de Simó també ha dit que l'Advocacia de l'Estat no està legitimada per acusar en el procediment i que el judici s'hauria de fer en un jutjat penal ordinari perquè cap dels acusats està aforat actualment.

La fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox han rebutjat les al·legacions de les defenses, i els magistrats han donat la raó a les acusacions o ho decidiran en la sentència posterior al judici.

Corominas, membre de la Mesa del 2008 al juliol del 2017 ha explicat que mai va rebre cap requeriment del TC mentre va ser diputat, però en va rebre dos mentre formava part de la Mesa. Ell sempre va actuar de la mateixa manera, ha dit. En els milers d'iniciatives parlamentàries que van passar per les seves mans en tots aquells anys, només en dues ocasions es van vetar propostes, una de les quals era una Iniciativa Legislativa Popular. D'aquesta manera ha volgut argumentar que mai abans del TC havia instat la Mesa a vetar propostes, fins i tot les relacionades amb el dret a decidir, i que va canviar la seva jurisprudència just en aquells anys del 'procés'.

Ramona Barrufet i Lluís Guinó han reiterat bàsicament els mateixos arguments que els seus excompanys.

Resolucions desobedients

En l'anterior sentència del TSJC es considerava provat que els acusats van desobeir almenys en sis ocasions el Constitucional en permetre la tramitació d'iniciatives parlamentàries que anaven contra les resolucions del propi TC. Es tracta de la comissió d'estudi del procés constituent i l'aprovació de les seves conclusions, les resolucions del debat de política general del 2016 sobre el referèndum i el procés constituent, l'aprovació dels pressupostos del 2017 amb una partida per l'1-O, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i 7 de setembre, i l'aprovació de la sindicatura electoral.

La primera d'aquestes resolucions és la d'inici del procés constituent del 9 de novembre del 2015, que va ser suspesa pel TC dos dies després advertint a la Mesa i al Govern que tenien el deure d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa que "suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". La declaració va ser anul·lada completament el 2 de desembre següent.

El 20 de gener del 2016 es va proposar crear una comissió d'estudi sobre el procés constituent, que es va constituir el 28 de gener. L'1 de febrer el govern espanyol va recórrer contra la seva constitució i el TC va admetre a tràmit el recurs el 16 de febrer següent, però no la va suspendre "per respecte a l'autonomia parlamentària" i sempre que els debats es dirigissin a la reforma de la Constitució i no a la seva ruptura. El 19 de juliol el TC va donar la raó a l'Advocacia de l'Estat però tampoc va anul·lar la comissió, que just aquell dia va aprovar les seves conclusions.

De fet, el TSJC considera que aquestes conclusions van suposar un "clar i palmari incompliment, evident per a qualsevol, d'allò decidit pel TC" en la sentència del desembre del 2015. La votació de les conclusions en el ple de 27 de juliol no es va fer a través de la Mesa, sinó que va ser una modificació de l'ordre del dia introduïda en el mateix plenari, sense que els acusats s'hi oposessin. Un recurs del govern espanyol al TC va suspendre la resolució que aprovava les conclusions l'1 d'agost. El 6 d'octubre següent el TC va anul·lar la resolució.

Just el dia abans, la Mesa va admetre a tràmit dues propostes de resolució de JxSí i la CUP en el debat de política general que propugnaven un referèndum d'independència vinculant i la creació de la república catalana. Es van incloure a l'ordre del dia de l'endemà, amb l'oposició dels grups unionistes, i es van aprovar per majoria.

Resolucions "que incomplien els pronunciaments del TC"

El lletrat major del Parlament va advertir per escrit que les resolucions incomplien els pronunciaments del TC. De fet, el TC va suspendre aquestes resolucions el 13 de desembre i el 14 de febrer del 2017 les va anul·lar, tornant a advertir als tres acusats que formaven part de la Mesa en aquell moment, Corominas, Simó i Barrufet, de possibles conseqüències penals si desobeïen el TC.

El TSJC també considera que la Mesa va desobeir el TC el novembre del 2016 quan va admetre a tràmit la proposta de pressupostos de la Generalitat pel 2017. En concret, hi havia una disposició addicional que obligava el Govern a "habilitar les partides per a garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per a afrontar el procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria". Els acusats hi van votar a favor tot i els advertiments del TC i dels lletrats del Parlament, diu el TSJC. El març del 2017 es van aprovar definitivament els pressupostos amb una addicional que recollia la mateixa partida, i el TC la va suspendre a l'abril i anul·lar al juliol, cosa que va notificar al Govern però no a la Mesa del Parlament.

Finalment, i amb Lluís Guinó substituint Corominas a la Mesa, el 31 de juliol del 2017 es va registrar la proposta de llei de referèndum d'autodeterminació per a l'1 d'octubre. El 28 d'agost es va registrar la proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. "Davant l'aparent inacció de la Mesa", diu el TSJC, just abans del ple del 6 i 7 de setembre del 2017, Corominas, com a president de JxSí, i Boya, com a presidenta del grup parlamentari de la CUP, van instar la Mesa a admetre a tràmit amb urgència extraordinària aquestes dues anomenades 'lleis de desconnexió', però després van demanar tramitar-les per la via de lectura única amb exempció de tràmits. Les proposicions van ser admeses a tràmit per la Mesa, però el secretari general de la cambra va impedir que es publiquessin al Butlletí Oficial del Parlament. No obstant, la presidenta d'aleshores, Carme Forcadell, Guinó, Simó i Barrufet "van decidir realitzar pel seu compte una publicació facsímil" de les proposicions, que no consten en la col·lecció oficial del Butlletí, però a les quals van assignar la numeració correlativa corresponent perquè els diputats les tinguessin amb "la major aparença d'oficialitat possible".

Les dues proposicions de llei es van tramitar de forma urgent, la majoria independentista de la Mesa va rebutjar les peticions de reconsideració que va fer l'oposició, i es van poder votar mitjançant una modificació de l'ordre del dia tot i els advertiments dels lletrats de la cambra. També es van publicar en edicions no oficials del Butlletí del Parlament. Tant la tramitació parlamentària com les dues lleis van ser impugnades davant del TC, que les va suspendre el 7 de setembre i anul·lar el 19 de setembre, en el cas de les tramitacions, i suspendre el 7 i el 12 de setembre i anul·lar el 17 d'octubre i el 8 de novembre en el cas de les lleis. Una evolució similar va patir la resolució que aprovava la candidatura a la Sindicatura Electoral de Catalunya per supervisar el referèndum de l'1-O.

El TSC també considera que els membres de la Mesa d'aleshores, Guinó, Simó i Barrufet van desobeir el TC en admetre la compareixença del president de la Generalitat Carles Puigdemont el 9 d'octubre per valorar els resultats del referèndum. Aquest acord d'admissió també va ser suspès l'endemà i anul·lat pel TC mesos després. A més, la demanda interposada pels membres sobiranistes de la Mesa davant del Tribunal Europeu de Drets Humans va ser inadmesa a tràmit. Tot i la suspensió del TC, Puigdemont va comparèixer al ple del dia 10 i va declarar la independència durant uns segons, per després deixar-la en suspens.

Finalment, el 27 d'octubre la Mesa va admetre a tràmit dues resolucions sobre la declaració d'independència i el procés constituent que també van ser anul·lades posteriorment pel TC.