El jutge Llarena es reafirma i processa a Puigdemont per desobediència i malversació

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del 'procés', ha confirmat el processament de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, tots tres a l'exili, pel delicte de sedició i el de malversació. A l'exconsellera Clara Ponsatí i a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, només les processa per desobediència, després que es derogués el delicte de sedició del Codi Penal i es reformés el de malversació. D'aquesta manera, ha desestimat tots els recursos de reforma plantejats contra la seva interlocutòria del 12 de gener. Els recursos rebutjats ara van ser plantejats tant per les defenses, menys la de Marta Rovira, com per l'Advocacia de l'Estat i la fiscalia.

L'instructor confirma que les conseqüències de la reforma penal per als processats és que es manté el processament de Puigdemont, Comín i Puig pel delicte de malversació de fons públics i descarta que els fets encaixin en el tipus atenuat plantejat a la reforma, mentre que els fets referits al delicte de sedició derogat només encaixen ara en el delicte de desobediència. En aquest sentit, la nova interlocutòria rebutja l'al·legació de la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat que s'hauria d'aplicar el nou delicte de desordres públics agreujats.

Davant l'al·legat per les defenses de Puigdemont i Comín, que consideren contràries a la seva immunitat com a parlamentaris europeus les ordres nacionals de recerca, captura i ingrés a la presó dictades contra ells, la interlocutòria recorda que el tractat de la UE, respecte a l'operativitat de la immunitat en territori espanyol, els atribueix els privilegis reconeguts als membres de les Corts. Afegeix que, atès que els recurrents van ser processats el 21 de març de 2018, la immunitat que van assolir el 13 de juny de 2019 en ocasió de la seva proclamació com a membres electes del Parlament Europeu, no obliga a demanar a l'eurocambra el suplicatori per a l'adopció de les mesures adoptades.

No obstant, el jutge diu que, en la hipòtesi que en un futur els processats fossin materialment privats de llibertat a Espanya, si s'arribés a considerar justificat i eficaç mantenir la presó més enllà del temps necessari per rebre'ls declaració, no se n'exclouria, com preveu el TJUE, l'autorització d'assistir a les diferents reunions parlamentàries, sempre que no se n'hagués suspès la immunitat.

També descarta l'argument dels recurrents que l'existència d'un procediment al Suprem i un altre al Tribunal de Comptes vulneraria el principi de 'non bis in ídem', que impedeix ser sancionat dues vegades pels mateixos fets. L'instructor explica que el procediment de responsabilitat comptable únicament analitza els supòsits en què l'encarregat d'uns fons públics està obligat a retornar-los, sense derivar-se'n cap sanció pel seu comportament que, en els supòsits de dol o culpa, serà ventilada al procediment penal o, si escau, disciplinari. Mentre que el procediment penal, quan sigui procedent el seu inici, analitzarà l'actuació que va motivar cada saldo deutor al compte de fons públics, sense entrar a decidir l'obligació de retorn i el seu import, ja que això correspon a la jurisdicció comptable. És a dir, que els dos procediments es complementen, ja que mentre un analitza si el funcionari és mereixedor de sanció pel seu comportament, l'altre només vetlla perquè no es produeixi un buidatge injustificat dels fons públics i que aquests siguin finalment reintegrats.