Científics del CREAF sobre l'episodi de sequera: "cal posar fre al consum insaciable d'aigua"

Experts del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals han creat un informe on expliquen "com fer front a la manca d'aigua" amb motiu de la cimera convocada per aquest divendres

Estat del pantà de la Baells durant l'episodi de sequera

Estat del pantà de la Baells durant l'episodi de sequera / Aleix Campubrí

EFE

Fer més infraestructures i aplicar tecnologia, com les dessalinitzadores, és un instrument útil a curt termini per mitigar la sequera, però no és la solució a un problema "que va més enllà" i que "és crònic". La solució a llarg termini passa per "posar fre al consum insaciable d'aigua". Així ho alerten els experts del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), que han elaborat l'informe Com fem front a la manca d’aigua que tenim, i a la que vindrà amb motiu de la cimera de partits catalans per la sequera que pateix Catalunya convocada per aquest divendres a les 16 hores.

"La sequera actual ha empitjorat molt la disponibilitat d'aigua, sí, però el problema va més enllà i és crònic. Tenim un sobre consum d'aigua que coincideix amb un nou escenari de canvi climàtic", asseguren els científics, que recorden que el 2019, Xipre, Malta, Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya es van enfrontar a les condicions d'escassetat d'aigua més grans a la Unió Europea.

Segons el CREAF, "ja en temps de normalitat, estem consumint més aigua de la que seria viable per al nostre sistema".

"La solució a llarg termini a aquesta manca d'aigua no passa només per les infraestructures i la tecnologia -útils a curt termini però a un preu econòmic, energètic i ecològic molt alt-, ni per les innovacions per millorar l'eficiència de l'ús de l'aigua -que estalvien més aigua que es consumeix de nou en altres àmbits-, sinó per posar fre al consum insaciale", subratllen al seu informe.

Els ecòlegs del CREAF recomanen "recuperar els hàbitats fluvials i els cabals dels rius, restaurar els aqüífers que actuen com a pantans naturals i crear taules de diàleg a cada conca hidrogràfica amb tots els sectors implicats que decideixin amb igualtat d'oportunitats els plans de gestió i adaptació a la seva realitat".

Per què construir més pantans no és una solució a llarg termini? "Doncs perquè aquestes infraestructures han provocat un impacte ambiental important, perquè interrompen la circulació del riu, com si fos un coàgul en una artèria, i el degraden", responen a la pregunta. Pels ecòlegs, els embassaments es tradueixen en "cabals del riu irregulars, més espècies invasores, més contaminació i menys sediments cap a un litoral català molt malmès".

Tampoc no creuen que les dessalinitzadores siguin una solució a la sequera pels "els seus costos econòmics i una vida tècnica limitada". "Les dessalinitzadores tenen un cost ambiental enorme per l'energia que consumeixen, les emissions que generen i l'abocament de salmorres que perjudica la flora i la fauna marina", adverteixen al seu informe els ecòlegs del CREAF.

Sobre incrementar el reciclatge de l'aigua, els científics opinen que "quan no es reciclen, les aigües depurades tornen al riu, alimenten els cabals circulants i contribueixen a recuperar l'ecosistema fluvial". En aquest sentit posen com a exemple el riu Besòs, que està alimentat al 100% per aigües depurades.

"Si en lloc de tornar l'aigua al riu la reciclem tota per fer més ús humà, un altre cop, disminueixen els cabals i perdem la vida i el funcionament normal d'alguns rius", conclouen.