El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat la presidenta de Junts, Laura Borràs, a 4 anys i mig de presó per un delicte de falsedat i 9 d'inhabilitació per un delicte de prevaricació per haver fraccionat contractes per afavorir un amic, informàtic Isaías Herrero, quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), un organisme que depèn de la Conselleria de Cultura. Però, a la sentència, el tribunal es mostra partidari que se li concedeixi un indult que rebaixi la pena que li imposa a dos anys, per evitar l'entrada a la presó.

D'acord amb el pacte aconseguit abans del judici entre la fiscalia i dues de les defenses, els magistrats han imposat a Herrero dos anys de presó, més inhabilitació per un període de sis anys i quatre mesos i multa de 2.100 euros, i per al tercer imputat, l'empresari Andreu Pujol, un any i dos mesos de presó, inhabilitació de quatre anys i tres mesos i multa de 2.250 euros. A tots dos, se li aplica l'atenuant de confessió.

El judici va estar marcat, precisament, per l'acord aconseguit entre els advocats d'Herrero i Pujol amb la fiscalia després que tots dos complissin el que s'havia acordat i assenyalessin directament Borràs. El primer va admetre davant del tribunal que la presidenta de Junts li donava instruccions i es posaven d'acord tots dos per fraccionar els contractes per serveis informàtics que li anava encarregant des de la ILC i que, per això, presentava el pressupost real, que seria el que s'aprovaria, i dos més de "comparses" o falsos.

L'empresari Andreu Pujol va reconèixer que estava al corrent que Borràs i el seu amic Herrero van acordar cobrar les feines a través de diferents contractes. En total, 18 tractes que no havien de superar els 18.000 euros cadascun, el límit per atorgar-los a dit, i per un import global de 336.000 euros (324.000+ IVA), entre el 2013 i el 2017. "Vam acordar dividir el treball en diversos contractes", va recalcar Herrero durant la vista.

Quim Torra amb Laura Borràs després de saber-se la sentència EFE/Quique Garcia

Aquesta confessió va provocar una intensa guerra entre els advocats d'Herrero, Marina Roig, i Pujol, Àlex Solà, amb el de Borràs, representada per Gonzalo Boye. I en especial, va escalfar els ànims les paraules plasmades en un escrit remès als magistrats pels lletrats de la líder independentista, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, en el sentit que Herrero i Pujol Martín s'havien convertit en "coacusadors" i les seves eventuals incriminacions estan “compensades, bonificades o pagades”. Els retrets de l'advocat de la dirigent de Junts van ser contundents i, a més de negar la comissió de cap delicte, va intentar per tots els mitjans anul·lar els correus electrònics que incriminaven la seva clienta.

La dirigent independentista va afirmar a la seva declaració: “En cap moment s'ha vulnerat la llei de contractes, hi havia treballs i encàrrecs que no superaven el límit de la llei, per a objectes diferents, qüestions diferents i anys diferents”. Però la seva tesi més política, la va deixar per al torn d'última paraula, abans que el judici quedés vist per a sentència. En la seva intervenció va denunciar de nou que era víctima d'una "persecució política" per ser independentista. "No renunciaré a la meva ideologia, ni a les meves conviccions, ni a poder viure en una república catalana", sigui "quina sigui" la sentència. "Vaig arribar aquí amb una condemna que ja he complert" després d'un "judici públic permanent" i "paral·lel", va subratllar. Ara, el TSJC ja s'ha pronunciat.

Borràs: "La sentència ni és ferma ni és justa. No em resigno"

En una declaració institucional des de davant del Parlament, Borràs ha manifestat que la sentència del TSJC no és "ni ferma ni justa". "No m'impedirà seguir treballant per l'únic objectiu pel qual vaig entrar a la política, la independència. No podem acceptar resignadament aquesta justícia simulada. Jo no em resigno", ha dit.

Així mateix ha instat els partits a fer una "reflexió" i dir si estan disposats a "aprofitar-se dels efectes de la repressió" amb finalitats partidistes. "Jo em rebel·lo contra la injustícia i la seguiré combatent. Soc una persona integra i no he comès cap delicte", ha conclòs. El TSJC l'ha condemnat a 4,5 anys de presó i 13 d’inhabilitació.

Vot particular parcialment discrepant

La magistrada María Jesús Manzano ha emès un vot particular discrepant que no dona per provats alguns dels fets que els altres dos magistrats sí veuen demostrats i en fa una valoració jurídica diferent. Creu que s'ha d'aplicar l'atenuant de dilacions indegudes als tres, però que l'atenuant de confessió s'ha d'aplicar en grau menor als dos acusats perquè no la considera gaire rellevant. Ella no absoldria de prevaricació a Herrero, però com que la majoria l'absol, tampoc s'hi oposa.

Per tot això, la magistrada proposa condemnar els tres acusats només per un delicte continuat de falsedat en document oficial, a Borràs com a inductora, i als altres dos com a coautors. Aplicant l'atenuant de dilacions indegudes, proposa que Borràs sigui condemnada a 21 mesos de presó, per sota dels dos anys, la pena mínima.

En l'aplicació de la inhabilitació, la magistrada discrepant entén "més ajustat a dret que la inhabilitació especial abasti a tots aquells càrrecs o ocupacions públiques, siguin electius o no, i en qualsevol àmbit, que comportin gestió amb facultats de contractació". I agrega: "La pena d'inhabilitació especial referida a totes aquelles ocupacions o càrrecs públics que comportin gestió amb facultats de contractació, té un clar component retributiu i de prevenció general i especial, sense oblidar tampoc la resocialització que sens dubte constitueix la fi primordial de les penes".