ENTREVISTA | Eudald Carbonell Arqueòleg, prehistoriador, geòleg, antropòleg i paleontòleg

Eudald Carbonell, arqueòleg: «És una llàstima que tinguem sentiments»

«És una llàstima  que tinguem sentiments» | FIRMA FOTÓGRAFO

«És una llàstima que tinguem sentiments» | FIRMA FOTÓGRAFO

Albert Soler

Recentment jubilat, cosa que en cap cas significa que deixi de treballar en el que l’apassiona, Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) ha publicat El futur de la humanitat (Ara Llibres), en què proposa un decàleg per a la supervivència de l’espècie humana, i s’afegeix a la vintena de llibres de divulgació que ha escrit. «Amb aquest llibre ho estic petant!», exclama content, abans no li pugui preguntar res. «I agrada molt a la gent, jove, que és intel·ligent».

Està bé que algú digui que els joves són intel·ligents, avui se sol dir el contrari.

Això ho diu la gent que no és intel·ligent (riallada).

Per cert, el títol del llibre és molt optimista.

És que el llibre ho és, d’optimista.

Jo em pensava que no en tenia, de futur, la humanitat.

Sí que en té, sempre que fem unes serioses reflexions. El problema és que la gent no vol saber on som, té aquesta por endèmica de conèixer la realitat. Però, és clar, el que funciona és la realitat. Fa vint anys, jo ja advertia que la humanitat entraria en col·lapse aviat. Ara ja no dic el mateix, ara dic que ja estem col·lapsats.

Sort que es qualifica d’optimista.

És un fet que el que jo plantejava que passaria ja està passant, la nostra espècie està en ple col·lapse. Les conseqüències del col·lapse ja es comencen a veure, i en veurem més. Passaran coses terribles, esgarrifoses. Això acabarà com el rosari de l’aurora.

El que jo deia, és vostè un optimista recalcitrant.

Precisament el que intento amb el llibre és que reflexionem, perquè després del col·lapse no tornem a repetir els mateixos errors.

Què estem fent malament?

Tot.

I, a més d’això?

Ho estem fent tot com el cul. La nostra relació amb el planeta Terra és brutal, estem tallant la branca en què estem asseguts. O a la forma com estem organitzats socialment, amb les consegüents pèrdues d’identitat i de diversitat. Hem d’aturar la globalització, que és el pitjor que han fet mai els humans, perquè està eliminant la diversitat i el sistema.

Això és utòpic.

També era utòpic arribar a la Lluna. Abans que es descobrís el ferro, era utòpic construir la torre Eiffel. Hem d’entendre en quina situació ens trobem i saber que és irreversible. Si som capaços de reflexionar i generar consens, després del desastre construirem una cosa molt més ben armada que la que hem construït fins ara. Veurem si el col·lapse serà molt gradual o molt ràpid, però la situació que tenim al davant és de patiment i de condicions molt difícils per a la nostra espècie.

Així, ara no ens queda res més que esperar el col·lapse i després mirar d’arreglar el que quedi?

No cal esperar que s’acabi el col·lapse, ara ja tenim moltes coses per fer. Perquè no serà com la covid, que duri un parell d’anys. No, no, serà una cosa molt més greu, així que no tindrem cap altre remei que actuar amb consciència. No amb por, amb consciència. El que es fa amb por, no funciona. Vegi què ha passat amb la covid, que l’espècie ha empitjorat. Si haguéssim actuat amb consciència, l’espècie hi hauria sortit guanyant. Però bé, aquestes coses d’un parell d’anys passen i la gent ja no les recorda més. El col·lapse no serà així, serà un desastre que ens afectarà a tots i, per tant, despertarà consciències. Per això estic tan esperançat, malgrat que el col·lapse és totalment inevitable.

Un moment: diu que de la covid n’hem sortit pitjors?

Però molt pitjors! Menys solidaris, menys complementaris, més egoistes... Molt pitjors, sí.

Però si ens van repetir fins a l’extenuació que en sortiríem millors!

Això deien. Ja ho sap: deien, deien, deien. Quan, al començament de la pandèmia, m’ho van preguntar, ja vaig dir que la covid ens empitjoraria molt. I és el que ha passat.

Ja que surt la covid: va ser un fet puntual o ja era un signe del col·lapse que vostè pronostica?

En forma part, tot està lligat. Igual que tot està lligat amb la nostra relació amb la natura, que l’hem accelerat. És un conjunt d’esdeveniments, com també ho són la guerra d’Ucraïna, la situació geopolítica, la crisi energètica... Tot està relacionat, per això estem en col·lapse.

Algú pot objectar que per què ens hem de fiar de les prediccions de futur que efectua algú que és expert... en el passat.

No ens hem de fiar de ningú (riu). El que hem de fer és reflexionar. Els joves han d’escoltar molt bé el que diem els grans, però, sobretot, que no facin el que els diem.

Legalment, estic parlant amb un jubilat, però em sembla que no té gaire clar que aquesta època és per descansar.

Estic encantat d’haver-me jubilat, així ara puc treballar tot el dia.

Això no és jubilar-se, home.

Com que no? I tant que sí. M’he jubilat de responsabilitats i de tots els merders que tenia. M’he dedicat molt temps a la gestió, a organitzar equips, a dissenyar estructures de museus, a tenir cura de la Fundació Atapuerca... a tot. Una vegada jubilat, puc treballar tot el dia.

El futur de l’espècie es troba fora d’aquest planeta?

Efectivament, aquesta crisi que estem vivint també accelerarà l’ocupació del sistema solar.

Vostè i jo ho viurem?

Nosaltres no ho viurem, jo ja tinc setanta anys. Però sí que viurem l’arribada dels humans a Mart, per exemple.

I l’arribada dels marcians –valgui com a sinònim d’extraterrestres– a la Terra?

Probablement, també arribarem a saber que hi ha altra vida a l’univers. Si serà vida intel·ligent, això ja no l’hi puc dir.

Després de tants anys treballant en excavacions, somia a vegades que és un home de les cavernes?

No somio això, sinó el futur. És molt curiós, suposo que estic tan fart d’estudiar el passat, que em projecto al futur. Somio el futur: poblacions transhumanes, diferents espècies humanes al planeta...

Quant de temps pensa que resistiria, vivint en una cova i en les mateixes condicions que els nostres avantpassats?

Tant com ells. O sigui, quinze o vint anys.

Sospito que és molt més del que aguantaria jo.

Jo faria el possible perquè la selecció natural no ho impedís, intentaria adaptar-me. Almenys li asseguro que tindria una molt bona predisposició a adaptar-me. Si igualment la dinyaria, no ho sé. Però per mirar d’adaptar-m’hi, per mi no quedaria.

«Hace un millón de años» hi havia alguna dona com la Raquel Welch?

I tant que sí! Segurament en el paleolític les dones van tenir la mateixa importància que els homes. El que passa és que després, amb les societats agràries, els papers van canviar. Però probablement, fins llavors, les que manaven eren les dones.

Ja, però la pregunta era si tindrien el mateix aspecte que la Raquel Welch.

I tant que sí! Per què no? Aquelles dones que van sortir de l’Àfrica devien ser unes senyores estupendes. Eren mig negres, amb aquell color oliva, devien ser molt guapes.

Els actuals humans ens regim més per la intel·ligència o pels instints?

Els instints encara pesen molt a l’hora de prendre decisions. La intel·ligència es barreja amb els instints. És una llàstima que tinguem sentiments.

No sembla gaire romàntica, aquesta afirmació.

La racionalitat és un sistema molt més eficaç per al pensament estratègic.

I el sexe? Quina és la seva importància en la història de la humanitat?

És molt important, fins i tot vaig escriure un llibre titulat El sexe social. A banda, hi ha el sexe reproductiu, que permet la supervivència de l’espècie. El sexe està lligat a moments simbòlics, està lligat a fets culturals, està lligat no només als sentiments, sinó també al desenvolupament dels instints en l’àmbit social. És important des de moltes perspectives.

Abans ha esmentat la guerra d’Ucraïna com un dels senyals del col·lapse. Però imagino que de guerres n’hi ha hagut des de l’inici de la humanitat.

Per descomptat. La violència és consubstancial als humans. La guerra d’Ucraïna probablement serà una tercera guerra mundial.

Ja torna a aflorar l’optimista...

No és el mateix aquesta guerra que les que hi ha hagut abans, això és una confrontació de blocs. És una guerra grossa en un territori petit, ja s’està parlant de guerra nuclear i abans no se’n parlava.

Quant falta perquè surti algú a reclamar que, a més de parlar dels Homo sapiens, es faci de les Dona sapiens?

És veritat. De tota manera, ja solem parlar dels sapiens, que es refereix als dos sexes. De fet, quan parlem de l’homo ens estem referint a l’humà, el sexe és una cosa complementària i compartida. Ara bé, la feminització de l’espècie té molta importància.

Per quina raó?

Les dones sempre han tingut importància en la història. Segurament no estaríem col·lapsats si les dones haguessin tingut més participació en la presa de decisions.

Som molt diferents dels nostres avantpassats?

No gaire. El nostre cervell és el mateix, està aquí tancat. Ara la cosa pot començar a canviar, amb el transhumanisme cada cop més a prop. Però la caixa està tancada. El coneixement del cervell suposarà un gran salt en l’evolució, de moment no en coneixem res.

Creu en el més enllà, com hi creien els més remots avantpassats?

Tots serem al més enllà. Quan morim, els materials de què estem fets continuen. Si no ens cremen, és clar. Una altra cosa és que, una vegada hem mort, ja està, la nostra configuració desapareix.

No hi ha una divinitat?

No considero aquesta hipòtesi, que deia Laplace.

Vostè que s’ho mira objectivament: veu diferència entre l’homo català i l’homo espanyol?

Són tots uns imbècils.

Ho sospitava.

L’espècie és imbècil, això ja ho sabem. Ara bé, en això que planteja hi ha una cosa important: la defensa de la identitat. Sense identitat no hi ha diversitat. Jo soc comunista i independentista.

Hi ha qui diu que són ideologies incompatibles.

Diuen, diuen... El capitalisme està acabat. Està corcat, té més de tres-cents anys.

A Atapuerca eren comunistes o capitalistes?

(Riallada) Jo no hi era, però penso que eren més col·lectivistes que privatitzadors. Si no, no haurien pogut sobreviure.

Subscriu-te per seguir llegint