El Suprem arxiva els recursos de PP, Vox i Cs contra els indults de Forcadell, Forn i Rull

La sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha acordat l'arxiu dels recursos que el PP, Vox i tres diputats de Cs van presentar contra els indults de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull. En diverses interlocutòries que s'han donat a conèixer aquest dimecres, els magistrats consideren que els recursos han quedat perdut el seu objecte fruit de la derogació de delicte de sedició i la reforma dels de desordres públics i malversació. Forcadell, Forn i Rull només havien estat condemnats per delicte de sedició, i el Tribunal Suprem ja va establir el passat 13 de febrer que no se'ls pot aplicar el delicte de desordres públics.

D'aquesta manera, la sala declara finalitzats els recursos contra els indults de Forcadell, Forn i Rull. Ho fa en aplicació del criteri que el Suprem va establir el 13 de febrer del 2023 sobre les conseqüències de la derogació del delicte de sedició aprovada el 22 de desembre del 2022.

Els magistrats recorden que el criteri establert dicta que, un cop derogada la sedició, Forcadell, Rull i Forn només es podrien ser condemnats per un delicte de desobediència, que no es castiga amb penes de presó, sinó de multa. En la mesura que el govern espanyol va indultar la pena de presó, l'acceptació del recurs no afectaria l'extinció de la responsabilitat penal que ja va ser decretada pel govern espanyol.

Per tant, segons els jutges, en cas que s'acceptés el recurs del PP, Vox i Cs, igualment seria "impossible" que Forcadell, Forn i Rull hagin de complir penes de presó, motiu pel que consideren que el recurs ha de quedar resolt "per pèrdua d'objecte" i ordenen el seu arxiu.

En canvi, el Suprem estableix que els recursos contra els indults a l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, així com els de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez "no han perdut el seu objecte" després de la reforma penal del 2022.

Ho justifica pel fet que segons el criteri marcat pel mateix Suprem "no queda exclosa per a ells la pena privativa de llibertat per delictes de malversació i desobediència en concurs", pel que fa als exmembres del Govern, i de "desordres públics" en el cas de Cuixart i Sànchez.