Suïssa es nega a donar informació de Tsunami Democràtic a l’Audiència Nacional perquè és un «delicte polític»

Suïssa s’ha negat a oferir informació a l’Audiència Nacional per aclarir qui hi ha al darrere de la plataforma Tsunami Democràtic perquè, al seu parer, la seva acció s’emmarca en «un delicte polític». Així consta en el sumari que instrueix el jutge Manuel García Castellón, el secret del qual es va aixecar la setmana passada, després de més de tres anys d’investigació. La de les autoritats helvètiques és una de les respostes que ha rebut el togat de les comissions rogatòries remeses a diferents països, com el Canadà, els Estats Units i els Països Baixos, per esbrinar com es va crear i finançar l’aplicació informàtica de Tsunami, que va ser activada el 2 de setembre de 2019 i que va mobilitzar bastants ciutadans per protestar contra la condemna del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans pel procés.

La Fiscalia deixa oberta la possibilitat de descartar el terrorisme en la causa del Tsunami

La resposta de les autoritats suïsses, segons l’avançat TV3, és la més específica. La resta de les comissions rogatòries enviades a altres països o són negatives, per tant no han trobat la informació sol·licitada, o no són concloents, segons les fonts consultades. En el cas de Suïssa, el jutge va requerir informació el 3 de desembre de 2019, al cap de poc temps d’iniciar-se les indagacions, i va rebre la contestació el 26 de març de 2020. Entre les dades que el magistrat va requerir figuraven els noms dels titulars d’un compte corrent al CIM Banque vinculat a Tsunami.

L’escrit de Suïssa remarca que els fets imputats a Tsunami estan relacionats amb manifestacions de «desobediència civil» contra «el poder central espanyol», així com bloqueig d’infraestructures (l’aeroport de Barcelona) i «pertorbacions» i actes de «propaganda a favor de la independència de Catalunya». Al seu parer, segons la legislació suïssa, aquestes accions serien un «delicte polític», fet que els impedeix, «sense deixar-nos cap opció», entregar informació sobre la plataforma.

Lluita per o contra el poder

«En efecte, el delicte polític no dona lloc de cooperació suïssa, en la mesura que està dirigit exclusivament contra l’organització política i social de l’Estat [en aquest cas Espanya], fins i tot en la mesura que es produeix en el marc d’una lluita per o contra el poder i se situa en estreta relació amb l’objectiu de l’esmentada lluita», argumenten les autoritats suïsses, segons el document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. En aquest mateix sentit, rebutgen que pugui aplicar-se l’excepció prevista en la legislació a la invocació dels delictes polítics quan existeix el «perill o amenaça» de posar en perill la vida i la integritat física de les persones (per exemple, segrestant un avió o provocant una catàstrofe). De manera subsidiària, Suïssa esgrimeix que, tot i que es negués la naturalesa política dels actes, «és necessari constatar» que la mesura sol·licitada per les autoritats espanyoles representa, segons el dret intern suís, una mesura coercitiva, fet que en aquest cas no passa, ja que «no es desprèn l’ús de la violència criminal, entre altres elements».

La Guàrdia Civil situa Marta Rovira a la cúspide del Tsunami Democràtic

Els investigadors afirmaven que en països com Suïssa s’havia ubicat «un entramat de col·laboradors, especialment en l’àmbit digital i financer», des d’on impulsaven els projectes de Tsunami. Per la Guàrdia Civil, el país helvètic se situa com un «enclavament fonamental» per a l’estratègia «secessionista en el seu conjunt». Una mostra d’això és una conversa d’una persona amb el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, perquè elevés a Puigdemont un dubte sobre el dia més idoni per anunciar la plataforma, afegint com a possibilitat una reunió que s’anava a fer a Ginebra el 30 d’agost de 2019. Els investigadors van tenir coneixement que un dia abans diferents dirigents independentistes, com Elsa Artadi i Josep Rius Alcaraz (diputat de Junts), van viatjar a Suïssa. La fiscalia ja treballa en la concreció dels delictes i imputats.

Els investigats

Entre els investigats hi ha set persones que apareixen en el cas Voloh, que s’instrueix en un jutjat de Barcelona. Aquests són: Oriol Soler Castanys, editor i director general de SOM; l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, de qui la Guàrdia Civil sosté que rep l’encàrrec de posar en marxa Tsunami i les mobilitzacions a l’aeroport, l’AP-7 i al Camp Nou; l’exdirigent de CDC, David Madí, d’ell s’assegura ara que és coneixedor de Tsunami però que no està en la direcció; el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay; l’informàtic Jaume Cabaní; Marta Molina, i Josep Campmajó, aquest últim com a coordinador de mobilitzacions amb grups, com els CDR. A les diligències de l’Audiència Nacional també se cita la secretària general d’ERC, Marta Rovira, com a impulsora de Tsunami des de Suïssa, amb la col·laboració de Soler, i el vistiplau del president Carles Puigdemont . A Rovira, però, no se l’ha investigat directament.