Famílies i pediatres reclamen que l’entrada a classe dels adolescents al matí sigui més tard

El consens absolut és pràcticament impossible, sobretot quan es toquen temes que afecten tan directament la vida de les persones, però la idea que els horaris escolars actuals dels adolescents no afavoreixen la seva salut és generalitzada; si més no entre famílies i pediatres. Ho diu la ciència. Fer entrar els nois de 13, 14 o 15 anys a l’institut a les vuit del matí (o fins i tot abans), impartir sis hores de classe pràcticament seguides i no arribar a dinar a casa, en el millor dels casos, fins a les tres de la tarda (a vegades, en funció de la distància a la qual es trobi el centre, a les quatre), és, des d’un punt de vista estrictament mèdic, absolutament desaconsellable, i obliga a un replantejament com a societat.

Lidon Gasull, directora d’Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFac), entitat darrere de l’informe «La jornada escolar a debat: més enllà del binomi contínua-partida», té molt identificades les cinc mesures que es podrien aplicar a curt termini, sense necessitat de causar grans cismes, i tindrien un impacte directe en la qualitat de vida dels nostres adolescents.

La primera -també apuntada pels metge- és retardar l’entrada a l’institut dels alumnes de l’ESO a les nou del matí. La segona és que l’hora de l’esbarjo passi a ser considerada hora lectiva -com ja passa en primària- per descarregar-los una mica de càrrega lectiva. La tercera -i un dels elements clau- consisteix a introduir la carmanyola com a opció a implementar a la secundària: una sala amb neveres i microones. La quarta és repensar els horaris de les extraescolars dirigides als adolescents [és a dir, avançar-les, també] i l’última, també bàsica, «tenir en compte en tota aquesta reorganització que l’oci i la socialització és molt important per als adolescents».

«Cal anar molt més allà, però aquestes són les mesures que podrien prendre’s ja», afegeix la directora de la aFFac, qui té molt clara la necessitat d’un canvi profund que passi, entre altres coses, per posar els menjadors escolars també a la disposició de les alumnes de secundària. Més enllà de l’absurditat de l’horari -és obvi que dinar a les quatre de la tarda no és saludable-, Gasull destaca que moltes vegades aquests adolescents acaben dinant a casa sols, cosa que, als seus ulls, també seria important problematizar.

«A ningú se li ocorre deixar un nen de 6 anys dinant sol, en canvi a un adolescent de 12, sí, per aquesta falsa autonomia -apunta Gasull. No obstant això, l’adolescent necessita un acompanyament, una observació que ens permet detectar moltíssimes coses».

El pediatre Gonzalo Pin, especialista en son, coincideix amb Gasull en la necessitat que els instituts comencin més tard: a les nou del matí. «El rellotge biològic durant l’adolescència es va retardant; aproximadament dues hores en les nenes i tres hores en els nens», detalla el doctor.

Per aquest mateix motiu, el pediatre recomana als docents que no posin exàmens als joves els dilluns a primera hora, que ho facin millor els dimecres a mig matí, i demana a professors i pares que entenguin que «els adolescents s’adormiran més tard». Per facilitar agafar el son, Pin recomana també, un repte de dificultat extrema, «evitar l’ús de pantalles a última hora de la tarda, una hora i mitja abans d’anar-se’n al llit». «Si vigilem això, millorarem la seva salut mental i la seva capacitat d’aprenentatge», assenyala.

«Segons la National Sleep Foundation -referència mundial en estudis de somni-, el temps de son recomanat per a nens entre 6 i 13 anys és de 9 a 11 hores, i per a adolescents de 14 a 17 anys, de 8 a 10 hores», prossegueix el doctor, que afegeix que, segons un estudi fet al País Valencià -on treballa-, el 52,8% dels adolescents van a classe havent dormit menys de 8 hores.

Pin insisteix que en l’adolescència s’experimenten diverses situacions. D’una banda, un retard fisiològic del rellotge biològic del nen que l’impulsa a iniciar el son més tard i a despertar-se més tard. I de l’altra, més sensibilitat a la llum a última hora del dia i menys al matí, cosa que dificulta la seva capacitat de mantenir l’atenció a primera hora del matí (per això la recomanació de no posar exàmens els dilluns a les vuit del matí). «Als llocs on s’ha provat endarrerir l’inici de les classes s’ha millorant el seu rendiment escolar i l’actitud social, i han disminuït els problemes de conducta dins de l’aula», afegeix Pin, que posa més evidències sobre la taula. «El dèficit crònic de son de l’adolescent, que és una època de la vida amb grans canvis hormonals, es relaciona amb increment del risc de depressió i autòlisis, menys capacitat d’aprenentatge, pitjor regulació emocional, aïllament social, menys activitat física o obesitat -diu el doctor-. Així que aquest jetlag escolar condiciona la taxa de fracàs escolar i l’estat de salut mental, i es converteix en un problema de salut pública», conclou.