Trias aconsegueix la gesta a Barcelona

Xavier Trias ha triomfat rotundament en la seva aposta de guanyar les eleccions municipals a Barcelona. L’exconseller, exdiputat a Madrid i exalcalde de 76 anys, ha aconseguit un èxit incontestable per a Junts i podria recuperar el poder a la capital de Catalunya. El seu partit ho va apostar tot a l’exalcalde quan van saltar totes les alarmes fa menys d’un any davant uns pronòstics nefastos. I la decisió era arriscada però triomfant: apostar per la moderació i un perfil netament convergent, pactista i antítesi perfecta, en fons i forma, de l’actual alcaldessa, Ada Colau. Una victòria que també tindrà conseqüències internes en la dialèctica entre sectors en Junts.

En una compareixença amb la cúpula de Junts i de la seva candidatura, embolcallat en eufòria, pocs minuts abans de les 11 de la nit, Trias va proclamar: «Vaig dir que em presentava per guanyar les eleccions i ser alcalde de Barcelona. I seré alcalde de Barcelona». El dirigent postconvergent va estendre la mà a la resta de partits. «Tindran un alcalde que col·laborarà estretament amb tots i intentarem fer la Barcelona millor», va subratllar, abans d’afegir a continuació que la seva prioritat serà formar govern per «fer que aquesta ciutat sigui una ciutat de tots». «Que no anem els uns contra els altres».

La direcció de Junts va abraçar la victòria amb eufòria enfront d’altres resultats molt pitjors del partit. I el secretari general i la presidenta, Jordi Turull i Laura Borràs, van cridar a una «reflexió» a l’independentisme acusant ERC, implícitament, d’haver donat ales al PSC.

La jornada electoral anava donant bones sensacions a Junts a Barcelona, perquè els barris més propicis a Trias registraven una participació positiva respecte dels feus de l’esquerra com Nou Barris. El resultat final és excel·lent per a Trias, que en privat sempre ha defensat que la gent a Barcelona vol sociovergencia. En aquest cas podria ser a l’inrevés, a la vista que el PSC ha quedat segon i defensa el «canvi», una postconvergència amb suport socialista.

Encomarnar-se a l’exalcalde

El partit s’havia encomanat absolutament a l’exalcalde en una decisió que portava mesos forjant-se als despatxos de la direcció de Junts. Es tractava de buscar l’antítesi de Colau. Amb Trias es venia experiència i experiència, s’oferia «ordre» i moderació. I tot el partit va assumir, en alguns casos amb resignació, que s’havia de cedir tot el poder a qui durant un mandat va aconseguir el que ni Josep Maria Cullell, ni Miquel Roca ni Joaquim Molins havien aconseguit: l’alcaldia de Barcelona per a l’espai convergent. Ara postconvergent.

Trias ha fet una campanya absolutament a la seva mesura: centrada en els atacs a l’alcaldessa i al seu soci de govern, el socialista Jaume Collboni, evitant la qüestió independentista i oferint un marc programàtic basat en grans conceptes -lideratge, ordre, professionalitat, diàleg- per intentar atrapar el vot útil anti-Colau a la dreta i a l’esquerra. L’aposta és atribuïble només a Xavier Trias, que va exigir mans lliures quan Junts el va anar a buscar. Aquesta victòria serà una palanca per al sector moderat de Junts que vol passar pàgina de la radicalitat unilateralista d’una part de la formació, encapçalada per la presidenta, Laura Borràs.

La victòria de Junts a Barcelona és una gran manera de compensar altres notícies més que pèssimes com la pèrdua probable de Girona, la irrellevància a Tarragona -gairebé al mateix nivell que Vox-, la derrota enfront del PSC a Lleida, on Junts governava amb ERC i la falta de presència a l’àrea metropolitana de Barcelona.