El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a 4 mesos d'inhabilitació i 1.200 euros de multa per un delicte de desobediència als quatre independentistes de la Mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell. Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó van ser jutjats i condemnats el 2020 pels mateixos fets a 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa, però posteriorment el Tribunal Suprem va ordenar repetir el judici per falta d'imparcialitat de dos magistrats. En el nou judici, les condemnes s'han rebaixat notablement i el temps d'inhabilitació ja complert es descomptarà de la nova pena. Una magistrada ha emès un vot particular contra el fet que l'Advocacia de l'Estat fos acusació particular.

El tribunal descarta l'eximent o atenuant d'actuació per estat de necessitat i compliment d'un deure parlamentari degut al conflicte entre les llibertat d'expressió i de participació política i les ordres del TC. En canvi, sí que accepta l'atenuant de dilacions indegudes, a causa del llarg temps transcorregut des del 2016, i per això rebaixa de 20 a 4 els mesos d'inhabilitació i també la multa de 30.000 a 1.200 euros. A més, se'ls descompta el temps que abans que hi hagués sentència ferma ja no van poder-se presentar a eleccions per ordre expressa de la Junta Electoral Central després de la primera sentència del TSJC.

En la sentència, similar a la del 2020, es considera provat que els acusats van desobeir almenys en sis ocasions el Constitucional en permetre la tramitació d'iniciatives parlamentàries que anaven contra les resolucions del propi TC. Es tracta de la comissió d'estudi del procés constituent i l'aprovació de les seves conclusions, les resolucions del debat de política general del 2016 sobre el referèndum i el procés constituent, l'aprovació dels pressupostos del 2017 amb una partida per l'1-O, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i 7 de setembre, i l'aprovació de la sindicatura electoral.

La primera d'aquestes resolucions és la d'inici del procés constituent del 9 de novembre del 2015, que va ser suspesa pel TC dos dies després advertint a la Mesa i al Govern que tenien el deure d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa que "suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". La declaració va ser anul·lada completament el 2 de desembre següent.

El 20 de gener del 2016 es va proposar crear una comissió d'estudi sobre el procés constituent, que es va constituir el 28 de gener. L'1 de febrer el govern espanyol va recórrer contra la seva constitució i el TC va admetre a tràmit el recurs el 16 de febrer següent, però no la va suspendre "per respecte a l'autonomia parlamentària" i sempre que els debats es dirigissin a la reforma de la Constitució i no a la seva ruptura. El 19 de juliol el TC va donar la raó a l'Advocacia de l'Estat però tampoc va anul·lar la comissió, que just aquell dia va aprovar les seves conclusions.

De fet, el TSJC considera que aquestes conclusions van suposar un incompliment de la sentència del desembre del 2015. La votació de les conclusions en el ple de 27 de juliol no es va fer a través de la Mesa, sinó que va ser una modificació de l'ordre del dia introduïda en el mateix plenari, sense que els acusats s'hi oposessin. Un recurs del govern espanyol al TC va suspendre la resolució que aprovava les conclusions l'1 d'agost. El 6 d'octubre següent el TC va anul·lar la resolució.

Just el dia abans, la Mesa va admetre a tràmit dues propostes de resolució de JxSí i la CUP en el debat de política general que propugnaven un referèndum d'independència vinculant i la creació de la república catalana. Es van incloure a l'ordre del dia de l'endemà, amb l'oposició dels grups unionistes, i es van aprovar per majoria.

El lletrat major del Parlament va advertir per escrit que les resolucions incomplien els pronunciaments del TC. De fet, el TC va suspendre aquestes resolucions el 13 de desembre i el 14 de febrer del 2017 les va anul·lar, tornant a advertir als tres acusats que formaven part de la Mesa en aquell moment, Corominas, Simó i Barrufet, de possibles conseqüències penals si desobeïen el TC.

El TSJC també considera que la Mesa va desobeir el TC el novembre del 2016 quan va admetre a tràmit la proposta de pressupostos de la Generalitat pel 2017. En concret, hi havia una disposició addicional que obligava el Govern a "habilitar les partides per a garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per a afrontar el procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria". Els acusats hi van votar a favor tot i els advertiments del TC i dels lletrats del Parlament, diu el TSJC. El març del 2017 es van aprovar definitivament els pressupostos amb una addicional que recollia la mateixa partida, i el TC la va suspendre a l'abril i anul·lar al juliol, cosa que va notificar al Govern però no a la Mesa del Parlament.

Finalment, i amb Lluís Guinó substituint Corominas a la Mesa, el 31 de juliol del 2017 es va registrar la proposta de llei de referèndum d'autodeterminació per a l'1 d'octubre. El 28 d'agost es va registrar la proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. Just abans del ple del 6 i 7 de setembre del 2017, Corominas, com a president de JxSí, i Boya, com a presidenta del grup parlamentari de la CUP, van instar la Mesa a admetre a tràmit amb urgència extraordinària aquestes dues anomenades 'lleis de desconnexió', però després van demanar tramitar-les per la via de lectura única amb exempció de tràmits. Les proposicions van ser admeses a tràmit per la Mesa, però el secretari general de la cambra va impedir que es publiquessin al Butlletí Oficial del Parlament. No obstant, la presidenta d'aleshores, Carme Forcadell, Guinó, Simó i Barrufet van decidir realitzar pel seu compte una publicació facsímil de les proposicions, que no consten en la col·lecció oficial del Butlletí, però a les quals van assignar la numeració correlativa corresponent perquè els diputats les tinguessin amb la major aparença d'oficialitat possible.

Les dues proposicions de llei es van tramitar de forma urgent, la majoria independentista de la Mesa va rebutjar les peticions de reconsideració que va fer l'oposició, i es van poder votar mitjançant una modificació de l'ordre del dia tot i els advertiments dels lletrats de la cambra. També es van publicar en edicions no oficials del Butlletí del Parlament. Tant la tramitació parlamentària com les dues lleis van ser impugnades davant del TC, que les va suspendre el 7 de setembre i anul·lar el 19 de setembre, en el cas de les tramitacions, i suspendre el 7 i el 12 de setembre i anul·lar el 17 d'octubre i el 8 de novembre en el cas de les lleis. Una evolució similar va patir la resolució que aprovava la candidatura a la Sindicatura Electoral de Catalunya per supervisar el referèndum de l'1-O.

El TSC també considera que els membres de la Mesa d'aleshores, Guinó, Simó i Barrufet van desobeir el TC en admetre la compareixença del president de la Generalitat Carles Puigdemont el 9 d'octubre per valorar els resultats del referèndum. Aquest acord d'admissió també va ser suspès l'endemà i anul·lat pel TC mesos després. A més, la demanda interposada pels membres sobiranistes de la Mesa davant del Tribunal Europeu de Drets Humans va ser inadmesa a tràmit. Tot i la suspensió del TC, Puigdemont va comparèixer al ple del dia 10 i va declarar la independència durant uns segons, per després deixar-la en suspens.

Finalment, el 27 d'octubre la Mesa va admetre a tràmit dues resolucions sobre la declaració d'independència i el procés constituent que també van ser anul·lades posteriorment pel TC.

Vot particular i repetició del judici

En el seu vot particular, la magistrada María Jesús Manzano, critica que s'acceptés l'Advocacia de l'Estat com a acusació particular, i que els condemnats hagin de pagar les seves costes. La magistrada considera que s'està confonent el paper de l'Advocacia amb el de la fiscalia, "única acusació pública". De fet, la magistrada diu que el delicte de desobediència no té perjudicats i, per tant, no hi pot haver acusació particular, encara que l'Advocacia de l'Estat participés en els incidents d'execució de sentències del Tribunal Constitucional. També diu que el fet que l'Estat no pugui personar-se com a acusació popular no implica necessàriament que es pugui personar com a acusació particular.

El primer judici, en el qual també va ser jutjada i absolta la cupaire Mireia Boya, va ser anul·lat per falta d’imparcialitat dels president, Jesús María Barrientos, i del magistrat Carlos Ramos, ponent de la sentència. Simó va recusar-los, però la petició va ser denegada pel TSJC i, després de la sentència, acceptada pel Suprem. El nou tribunal estava presidit per Fernando Lacaba i format també per Francesc Segura i Maria Jesús Manzano. El Suprem va anul·lar la sentència perquè va considerar vulnerat el dret dels acusats a un tribunal imparcial, ja que dos dels magistrats havien exterioritzat en resolucions prèvies una presa de posició explícita sobre qüestions que van constituir objecte essencial del judici. El Suprem remarca “l’acreditada trajectòria professional dels magistrats que van ser recusats”, i creu que la seva presa de posició inicial podria haver-se modificat davant de l’existència de nous arguments o circumstàncies, però afegeix que “aquesta no és la qüestió”.

L’alt tribunal argumenta que el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial no es resol amb un tribunal competent i capacitat disposat a canviar les seves posicions inicials ja exterioritzades. El dret fonamental, continua, exigeix que els integrants del tribunal “compareguin a l’acte del plenari aliens a qualsevol presa prèvia de posició sobre les qüestions essencials que allà han de ventilar-se, sense cap qualsevol tipus de prejudici valoratiu”. “La partida ha de començar amb el marcador a zero”, afegeixen els jutges.

En el seu recurs, Simó remarcava que Barrientos i Ramos van formar part de la sala que va admetre a tràmit les tres querelles que van donar lloc a la causa, i també de la que va desestimar els recursos de súplica interposats contra aquelles decisions. En les resolucions, i particularment en una del 2017, els dos magistrats haurien adoptat de forma explícita, segons la recurrent, una presa de posició clara sobre diverses qüestions de la causa.

La fiscalia demanava en aquest segon judici les mateixes penes que va imposar el TSJC. L'Advocacia de l'Estat sol·licitava el mateix. Per la seva banda, l'acusació popular de Vox demanava inicialment 12 anys de presó per grup criminal, 20 anys d'inhabilitació per desobediència i 3,2 milions d'euros de multa a cadascun, petició que després va rebaixar només a desobediència. L'altre membre de la mesa processat, Joan Josep Nuet, va ser jutjat i condemnat a vuit mesos d'inhabilitació pel Tribunal Suprem en ser aforat com a diputat al Congrés de Diputats.