La defensa de Puigdemont reclama en una vista al Suprem que anul·li el processament dictat per Llarena

La defensa de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha demanat en una vista celebrada aquest dijous al Tribunal Suprem que anul·li el processament dictat pel magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, per malversació i desobediència. L'advocat Gonzalo Boye ha argumentat que cal "conviure amb la reforma legal" impulsada pel govern de Pedro Sánchez, que va modificar els delictes de malversació i desordres públics i va eliminar la sedició. Segons ha defensat Boye en la vista pública, "l'única forma d'avançar" és anul·lant la interlocutòria de processament i tornar a demanar un suplicatori a l'Eurocambra tant en el cas de Puigdemont com en els de Toni Comín i Clara Ponsatí.

L'advocat de tots tres eurodiputats ha reclamat que també s'anul·lin les ordres de detenció a l'estat espanyol. En una atenció als mitjans després de la vista davant del tribunal d'apel·lació, Boye ha reiterat que el que cal és "endreçar" i "posar les coses en el seu lloc" després que la sentència del procés dictada l'octubre de 2019 i la reforma del Codi Penal de desembre de 2022, malgrat les seves "deficiències", hagin modificat el "camp de joc".

Segons Boye, aquests dos elements "s'han carregat" la interlocutòria de processament inicial de març de 2018 i d'aquí la necessitat de tornar a començar. L'advocat ha defensat que caldria que el Suprem torni a demanar un suplicatori al Parlament Europeu. "Ja veuran com els va, perquè no s'estan fent les coses bé", ha dit. Boye no ha esperat "res" de la vista i ha qüestionat que la justícia espanyola pugui considerar-se "justícia".

Per contra, l'acusació popular exercida per Vox, que també va recórrer la decisió de Llarena ha reclamat que el Suprem acusi pel delicte de desordres públics agreujats que l'instructor va descartar. L'advocada del partit d'ultradreta Marta Castro ha afirmat que els fets que en la sentència del procés es va considerar sedició es poden "subsumir" en aquest nou delicte i ha defensat que la malversació es mantingui agreujada tal com va dictar Llarena.

En dues interlocutòries de processament dictades arran de la reforma del Codi Penal impulsada per l'executiu de PSOE i Unides Podem, la primera del 12 de gener confirmada el 21 de març de 2023, el magistrat va descartar que es pugui aplicar al cas de Puigdemont el tipus atenuat de malversació i el nou delicte de desordres públics agreujats en substitució de la sedició.

Malversació atenuada i retorn de Puig

La defensa de l'exconseller de Cultura Lluís Puig, exercida per l'advocat Miquel Sàmper, ha argumentat que el processament per malversació "hauria de decaure". Sàmper ha argumentat que "no s'ha generat cap despesa ni es generarà mai" amb Unipost en relació amb l'1-O. I en cas que s'acusi per aquest delicte igualment, la defensa de Puig ha defensat que amb la reforma del Codi Penal l'acusació "en cap cas hauria d'excedir dels 4 anys" de presó, en aplicació del tipus atenuat, en línia amb el que va demanar l'Advocacia de l'Estat.

En declaracions als mitjans després de la vista, Sàmper ha remarcat la importància de modificar el processament perquè "la garantia de retorn dels exiliats" en depèn. D'aquí l'intent d'acotar la malversació "a la baixa" per la diferència entre afrontar 4 anys de presó en lloc de 12. L'advocat ha explicat que si s'acusés Puig per malversació en el tipus més lleu, "segur" que s'obriria la porta al seu retorn.

L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane ha defensat mantenir la interlocutòria de Llarena tal com està malgrat haver demanat prèviament aplicar la malversació atenuada. Seoane ha dit que aquest debat no s'ha de tenir en aquest moment processal sinó quan arribi el judici i ha replicat que processalment la causa està "aturada" perquè els quatre exconsellers "no s'han sotmès a la justícia".

La fiscalia veu "frau processal"

El fiscal Javier Zaragoza ha afirmat que el plantejament de Boye d'invalidar el processament de 2018 i d'instar a demanar un nou suplicatori suposa un "frau processal". "Tots aquests embolics processals, aquest enfangament, ha estat obra dels recurrents", ha reblat. El ministeri públic ha recordat que van adquirir condició d'eurodiputats a posteriori i ha criticat que "es posen a disposició de la justícia en el que els interessa".

"És el primer cop que un rebel ha pogut exercir tots els seus drets i no ha adquirit cap càrrega ni obligació", ha subratllat el fiscal, que ha defensat les ordres de detenció estatals perquè és "una decisió instrumental" que s'aplica a tots els ciutadans que no compareixen davant la justícia. Zaragoza ha recordat que la fiscalia considera que s'hauria de processar per desordres públics agreujats, però no ha presentat recurs.