Elles trien com prenen el sol a la piscina

Diferents veus opinen sobre poder fer topless a totes les piscines de Catalunya

Text: Helena Carbonell Aurín

Les piscines públiques i comunitàries de Catalunya han de permetre que les dones vagin amb el tors descobert. Així ho va dictaminar el Parlament amb la llei d’igualtat de tracte i no discriminació el 2020. La majoria de dones no exerceixen aquest dret, per això Igualtat i Feminismes va impulsar la campanya «La meva piscina no discrimina» que Tània Verge va presentar a Manresa.

Un grup de noies a les piscines municipals de Manresa

Topless, un dret teòric que no es practica

Les dones que ho vulguin es poden banyar a les piscines municipals i comunitàries sense la part de dalt del biquini, és a dir, amb el tors descobert. És així des del 19 de desembre del 2020, data en què el Parlament va aprovar la llei d’igualtat de tracte i no discriminació.

L’objectiu d’aquesta llei és «establir el marc general de regulació per garantir el dret de totes les persones a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació».

Pel que fa als establiments i espais oberts al públic, on s’inclouen les piscines municipals i les d’ús públic (per exemple: les piscines de gimnasos, hotels o comunitats de veïns), la norma diu que «les administracions públiques han de garantir les condicions d’accés, permanència, ús i gaudi dels establiments i els espais oberts al públic», i que no es pot discriminar ningú per la seva vestimenta.

Tot i que sigui legal, generalment les dones no s’acullen al dret de fer topless a les piscines municipals. Per aquesta raó, aquest estiu la conselleria d’Igualtat i Feminismes ha impulsat la campanya «La meva piscina no discrimina» i ha elaborat uns cartells dissenyats per l’il·lustrador Javi Royo per recordar que a les piscines no hi pot haver cap mena de discriminació; ja sigui pel banyador que s’ha escollit, per l’origen o color de pell de les persones, per l’orientació sexual o el gènere de les persones.

Una de les membres de l’Assemblea d’Afectades pel Masclisme i el Patriarcat de Manresa (AAMAS), Nora Miralles, explica que des del col·lectiu se celebra el fet que «per fi les dones puguem posar-nos el banyador que vulguem». Considera que «els cossos de les dones i les nenes estan cada vegada més sexualitzats» i, per aquest motiu, «nenes cada vegada més petites porten la part de dalt del biquini».

Les membres d’AAMAS consideren que «la mirada social és cada vegada més punitiva i restrictiva, sobretot vers les dones». Per aquesta raó, estan completament a favor de la legislació vigent perquè creuen que «tothom ha de tenir el dret d’anar a les piscines públiques com se senti més còmode».

Aquesta normativa va arribar després que el 2018 la plataforma Mugrons Lliures denunciés la prohibició de fer topless a la piscina municipal de l’Ametlla del Vallès. El síndic de greuges va estudiar el cas i va concloure que prohibir fer topless és una forma de discriminació cap a les dones i un limitador de la seva llibertat d’expressió.

Núria Llorens

«El topless a la piscina és diferent de la platja perquè aquí tothom es coneix»

Núria Llorens és monitora del casal infantil d’estiu de Sant Fruitós i considera que el topless a les piscines públiques és complicat perquè «pot generar moments incòmodes».

Antonia Piedra i Santiago García

«Els cossos són la cosa més natural del món i als nens se’ls hauria d’acostumar a veure’ls»

Aquesta parella està «completament a favor» que les dones puguin fer topless i opinen que és una bona manera que els infants s’acostumin a veure cossos de dones.

Nieves Campos

«No calia fer cap llei perquè a la piscina de Sant Fruitós no hi ha discriminacions»

Nieves Campos és usuària de la piscina municipal de Sant Fruitós i no està en contra de la normativa del topless, però creu que és innecessària perquè «no es discrimina».

Tània Verge i Mestre

CONSELLERA D'IGUALTAT I FEMINISMES

«Les dones fem topless perquè volem, no per excitar A ningú»

La responsable de la conselleria d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge i Mestre, va presentar la campanya «La meva piscina no discrimina» amb cartells dissenyats per l’il·lustrador Javi Royo dimecres passat a les piscines municipals de Manresa. Durant la presentació, Verge va assegurar que «les dues úniques condicions per entrar en una piscina són tenir ganes de refrescar-se i dur un vestit de bany adequat».

La consellera va justificar aquesta campanya tres anys després de l’aprovació de la llei d’igualtat de tracte i no discriminació per la creació de nous consistoris. «Es fa un recordatori als ajuntaments de la llei que el Parlament va aprovar el 2020, i s’adjunta aquesta cartelleria específica per promoure la garantia de drets».

Verge considera «fonamental» el fet que «tothom entengui que les dones fem topless perquè volem i no per excitar a ningú». Creu que la normalització del fet que les dones vagin sense els pits coberts és una forma de «combatre la hipersexualització de les nenes petites que, amb cinc o sis anys, demanen la part de dalt del biquini». Creu que «si les nenes petites veuen dones sense sostenidors entendran que els seus pits no tenen per què tapar-se».

Durant les seves declaracions, va assegurar que l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació està traminat denúncies de casos de discriminació que s’han donat en piscines públiques, però no va concretar quantes n’hi ha hagut ni tampoc en quins municipis s’han formalitzat. Va recordar que algunes denúncies són públiques i va donar molta rellevància a la del col·lectiu Mugrons Lliures.

Pel que fa a les piscines privades d’ús públic, com seria per exemple la d’una comunitat de veïns, Verge va assegurar que «s’està treballant amb col·legis d’administradors de finques perquè també han de complir la llei».

«Cada administrador de finques que tingui una piscina d’ús públic és el responsable d’incorporar a la seva gestió la garantia d’igualtat de tracte i no discriminació», va especificar.

Verge va dir que «hem estat notícia a l’àmbit internacional per una cosa que hauria de ser normal», però va matisar que «no estem en condicions normals perquè l’auge de l’extrema dreta es materialitza en pactes en què els drets són moneda de canvi». Va exposar que «diferents estudis apunten que, quan l’extrema dreta és als governs, augmenten els delictes d’odi».

En relació amb aquest tema, la consellera Tània Verge va assegurar que «Catalunya serà sempre refugi de drets i llibertats per a totes les persones».

Quant a les sancions que es podrien imposar si alguna entitat pública o privada no compleix la legislació impulsada per la conselleria d’Igualtat i Feminismes, la consellera Verge va explicar que les multes poden anar des dels 300 euros fins als 500.000. «Hi ha una gradació dins els delictes d’odi i discriminació i les sancions es correspondran amb la gravetat de cada infracció», va detallar.

Montse Margarit

MEMBRE DEL CONSELL MUNICIPAL DE LA DONA DE MANRESA

«La pressió estètica fa que les dones no es puguin mostrar lliurement»

Montse Margarit forma part del Consell Municipal de la Dona de Manresa i es considera a si mateixa «feminista de tota la vida». Ja supera la vuitantena i considera que el topless va ser una forma d’emancipació per a les dones.

Què opina de la legislació que obliga totes les piscines a permetre que les dones facin topless?

Em sembla molt bé. Crec que és una pràctica que s’hauria de poder fer lliurement a qualsevol lloc perquè és una forma que tenen les dones d’emancipar-se de tots els estereotips. Quan jo era jove, a la dècada dels setanta, n’hi havia moltes més que en feien que no pas ara. A la platja moltes anaven sense sostenidors i no passava res.

Per què creu que menys noies fan topless actualment?

La pressió estètica fa que les dones no es puguin mostrar lliurement. Penso que a les noies joves els fa vergonya mostrar el seu cos si no és igual al de la dona perfecta que apareix a les revistes i a les xarxes socials. És perquè no encaixen en aquests models més que no pas per temes ètics o morals.

Aquesta mesura podria ajudar a alliberar les dones d’aquesta pressió?

No ho tinc clar. Suposo que alguna dona s’animarà a anar sense sostenidors a la piscina ara que té clar que és legal, però serà una cosa progressiva en el temps. Aquest estiu crec que tot seguirà bastant com estava. Però també entenc que aquestes coses es mouen una mica per moda.

Quina diria que és la moda actual pel que fa a les piscines?

Doncs les noies joves van amb els pits tapats, però amb el cul descobert. Crec que tothom hauria de decidir de forma lliure què es posa per banyar-se, ja sigui a la piscina del seu poble o a la platja.

Creu que l’auge de l’extrema dreta, sobretot després de les darreres eleccions, té alguna cosa a veure?

La influència del masclisme és molt subtil i podria influir-hi, però penso que no és el motiu principal. Si les dones se senten còmodes ensenyant els pits i està permès ho faran sense pensar en qui governa, ni a l’Ajuntament ni a l’Estat.

Hi ha qui argumenta que no s’hauria de fer topless a les piscines públiques perquè són entorns familiars. Què en pensa?

Crec que és una qüestió d’educació de la canalla. No pot ser que el pit d’una dona passi de ser la font d’aliment d’una criatura a ser una cosa que s’ha d’amagar. Els homes poden anar amb aquells banyadors tan petits i amb les seves panxes a l’aire i ningú es para a plantejar-se que això podria ofendre els infants.

Per tant, li sembla bé que sigui un tema que estigui regulat?

És una cosa que s’hauria de poder fer sempre. Si hi havia algunes piscines que ho prohibien, em sembla perfecte que hagin posat la norma per a totes. És evident que hi ha coses que per higiene no es poden fer en una piscina pública, però em sembla que els pits els ha de poder ensenyar tothom qui vulgui.

Com a manresana em vaig sentir molt orgullosa que la meva ciutat fos una de les primeres a aplicar la mesura.

Maribel Luzón

MEMBRE DEL CONSELL DE LA DONA DE MANRESA

«Els mugrons femenins s’han de poder veure igual que els masculins»

Maribel Luzón és una de les membres més noves del Consell de la Dona de Manresa. Creu que l’única manera que els pits de les dones deixin d’estar sexualitzats és a través de l’educació.

Què pensa de la legislació que obliga a totes les piscines permetre fer topless?

Hi estic completament a favor, naturalment. Crec que els pits els ha de poder ensenyar qui hi vulgui fer perquè no són un element sexual.

És un dret que està garantit, però actualment no es practica gaire. Per què creu que podria ser?

En algunes ocasions perquè hi ha gent que no sap que té aquest dret, per això la iniciativa d’enganxar cartells a les piscines em sembla molt bé. Hi ha altres vegades que els rols de gènere hi juguen un paper molt important. La gent es pensa que les dones fan topless per provocar, i no és així.

Per què hi ha aquesta percepció?

Perquè els pits de les dones, i més concretament els mugrons, han estat sexualitzats històricament. Jo tinc molt clar que els mugrons femenins s’han de poder veure igual que els masculins. La sexualització és en els ulls de qui mira, no en el cos que no es tapa els pits.

Llavors, on hi ha el límit?

Si jutgem una dona perquè els seus pits provoquen un home, ens quedem sense límits. Continuant amb aquesta lògica, no es podria anar amb faldilles curtes ni amb un escot pel carrer.

Hi ha qui argumenta que el feminisme actual té reptes més rellevants que el topless actualment. Què en pensa?

El feminisme té molts reptes per conquerir. Hi ha gent que es pensa que les llibertats i drets que tenim les dones al nostre país són extensibles a la resta del món, i no és així. El dret que es reclama aquí no és el d’ensenyar els pits, això no és un dret. El que sí que és un dret és la igualtat efectiva entre homes i dones i el dret a l’expressió de gènere. És aquesta la fita que s’ha conquerit.

Ho considera una conquesta important?

En tots els fronts que lluitem les petites fites són rellevants. Evidentment, en el marc general del feminisme és una cosa molt petita, però és un pas que ja s’ha fet.

Tem que el feminisme estigui tenint un retrocés?

Sí. Avui dia els mitjans de comunicació cada vegada colen més missatges en contra del moviment feminista. També passa a les xarxes i és complicat perquè impacten sobretot en les generacions més joves. També hi ha un rerefons ideològic que defensa la dreta més rància i que ens evoca a temps passats que, almenys jo, no vull viure.

Què li diria a la gent que està en contra de fer topless a la piscina perquè hi ha nens petits?

Jo tinc una filla adolescent i mai m’he amagat els pits davant d’ella. La vaig alletar fins que va tenir quatre anys i mai em va fer cap mena de vergonya fer-ho en llocs públics com piscines o el Passeig de Manresa. Crec que els infants són els que menys jutgen, i si veuen que les dones ensenyen els pits igual que els homes, els acabaran naturalitzant.

Núria Sensat

SOCIÒLOGA

«Les polítiques feministes han d’anar més enllà de poder ensenyar els pits»

La sociòloga Núria Sensat critica les actuacions de la conselleria d’Igualtat i Feminismes perquè considera que actualment «el moviment feminista té lluites més importants que ensenyar els pits».

Què opina sobre que totes les piscines han de permetre a les dones fer topless?

Penso que les dones que ho vulguin ho han de poder fer lliurement. Però també penso que si aquesta és la gran notícia de l’alliberament femení, anem per mal camí. Ho trobo molt infantil per part de la conselleria d’Igualtat i Feminismes.

A què es refereix?

Que les polítiques feministes han d’anar més enllà de poder ensenyar els pits. Una cosa diferent és si una dona està alletant el seu nadó, aquí no hi ha d’haver cap mena de discussió, però no sé fins a quin punt aquesta norma va enfocada a la dona que ensenya els pits o als que la miren.

Per tant, no està a favor que hi hagi una llei específica que permeti que les dones puguin anar amb el tors nu?

No té sentit polític. Històricament, el topless va ser una manera que tenien les dones de reivindicar que estaven fartes que els diguessin què havien de fer. Però s’hauria de donar per descomptat que tothom pot anar com vulgui. Com deia abans, crec que el feminisme té reptes molt més importants que no pas que les dones puguin ensenyar els pits.

Hi ha dones feministes que celebren la mesura.

La política actualment és molt complicada, i encara ho és més la feminista. Som en un moment en què les polítiques se centren en elements identitaris i crec que és perillós barrejar identitats amb drets. Si la política es fa des d’aquí, queda morta, inútil. Si les dones no es treien els pits a les piscines fins ara és perquè no anaven a les piscines perquè no són de lleure.

Ho diu per Manresa?

Sí, i que la consellera vingués a presentar els cartells aquí em sembla ridícul. Que una consellera vingui a dir-me que ens podem treure els pits en una piscina on el 80% de la gent no hi va perquè no és de lleure no em sembla necessari. No crec que hi hagués cap dona que no anés a la piscina perquè no pogués dur els pits a l’aire. No veig la necessitat de normativitzar-nos tant, són polítiques que queden buides de contingut.

Creu que normes així podrien provocar un efecte contraproduent?

No m’agrada pensar que l’administració pública ha de regular com ens vestim. El temor és que això sigui el primer pas i que el segon sigui l’obligació d’anar tapades, com passa a l’Iran. Al final, el tema és que les dones sempre acabem reduïdes a un cos, en aquest cas a dues tetes.

El tema ha tornat al debat públic, però.

Però aquests no són els debats que necessita el feminisme actual. Ara es veu que les comunitats de veïns hauran de decidir si mamelles sí o mamelles no. Si ja és complicat posar-se d’acord per pintar l’escala, no em vull ni imaginar aquest tema. Tinc la percepció que no es va endavant amb aquests temes, ja haurien d’estar superats. No m’imagino a mi mateixa sent consellera i que una de les meves grans aportacions sigui dir-li a les dones que poden ensenyar les tetes, i més en un moment en què es critica tant la cosificació i la infantilització extrema.

El monoquini va ser el disseny que va donar pas al topless el 1964

A l’antiguitat, el fet que les dones anessin sense cobrir-se el tors estava més acceptat que en l’època actual. Per aquest motiu, els pits femenins apareixen sense cap mena de censura en obres d’art de l’antiga Grècia, com la Venus de Milo.

Segles més tard, Occident va ser l’encarregat de colonitzar i «civilitzar» la resta del món seguint els seus ideals de decència. A Europa, el fet que les dones no es cobrissin el pit va començar a ser tabú durant l’època de la Il·lustració, que va començar el darrer terç del segle XVII.

Dinou anys després de la Segona Guerra Mundial, el 1964, el dissenyador austríac Rudi Gernreich va crear el monoquini, un banyador que per primera vegada deixava al descobert els pits femenins. Aquesta peça de bany estava formada per una peça inferior que arribava fins al melic de les banyistes, la qual no queia gràcies a dos tirants que la subjectaven i es creuaven al tors de la dona.

En aquella època als Estats Units el sexe va deixar de ser un tabú i va suposar un cert alliberament de les dones de l’època, que a Espanya va arribar més d’una dècada més tard, coincidint amb el final de la dictadura franquista.

Tot i que el monoquini com a tal no va arribar a Europa, les dones europees es van alliberar de la part superior del biquini, seguint la moda que havia començat als Estats Units.

Per donar a conèixer el seu disseny innovador, Gernreich va col·laborar amb la model Peggy Moffitt per tal que la seva imatge amb un monoquini posat es popularitzés. Moltes revistes femenines de l’època no van publicar les imatges de la model lluint aquesta peça de bany.

Després d’això va començar una forta campanya en contra del monokini, encapçalada per l’Església catòlica, que sempre hi va estar en contra.

El 1912 l’escriptora Emilia Pardo Bazán, a la seva novel·la A les cavernes, va plantejar una confrontació relacionada amb el topless, en què una jove d’una tribú del neolític decidia tapar-se els pits. Més de cent anys després, una enquesta feta per l’Institut Nacional d’Estadística Francès (IFOP) va indicar un declivi del topless entre les franceses.

A l’Estat espanyol no hi ha enquestes oficials sobre el tema, però a França només el 19% de les dones fan topless, mentre que l’any 1984 el practicaven el 43% de la població femenina. L’informe de l’IFOP també revela que la caiguda d’aquesta pràctica a les zones de bany ha estat constant: en només tres anys van passar de practicar-lo en 29% de les franceses al 19% abans esmentat.

Tot i que no hi ha una causa clara per la davallada d’aquesta pràctica, les fonts consultades per elaborar aquest reportatge n’apuntaven algunes. Mònica Riu, membre d’Acció Lila (col·lectiu feminista de Manresa), creu que una de les principals causes està relacionada amb l’ús de dispositius mòbils i les xarxes socials. «Entenc que si a Instagram no es poden veure mugrons femenins és perquè és un reflex de la nostra societat», opina.

Rius també apunta que, a part d’un «canvi de lleis», cal un «canvi de mirada» sobretot per part dels homes, per deixar de sexualitzar una part del cos «que és completament normal que els homes ensenyin».