L’any 2017, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, amb seu central a Terrassa, va impulsar la iniciativa «Museu al Carrer», un projecte participatiu amb la intenció de recuperar el patrimoni industrial i tècnic que es conserva al territori català. La convocatòria s’ha tancat aquest mes d’octubre amb 1.798 contribucions inventariades i la participació de 273 col·laboradors d’arreu del país.

Catalunya fa inventari del patrimoni industrial

La idea que els museus són quatre parets que atresoren objectes ja és una cosa del passat per a Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). Una institució que recull, cataloga i protegeix tot el patrimoni industrial i tècnic moble, immoble i intangible de Catalunya. Una tasca especialment complicada, tenint en compte que el Principat va ser un dels motors industrials de tot l’Estat durant el segle passat.

La tasca més complicada, diu el director nascut a Manresa i resident a Calders, és la de la identificació d’aquestes peces. Moltes de les quals han sobreviscut el pas del temps sense que cap institució les emparés. «Molts ajuntaments no són coneixedors de l’elevat valor patrimonial que tenen escampat i desprotegit pel seu municipi». Un projecte batejat com a Museu al Carrer i que servirà a l’equipament per catalogar patrimoni material «que ens ha sorprès, i que té un elevat valor». 

Amb aquests objectius, doncs, el 2017 es va donar el tret de sortida a un procés participatiu que va acabar a principis d’aquest mes d’octubre. El resultat? Fins a 1.798 elements inventariats, gràcies a les aportacions de 273 col·laboradors, tots ells, amb un espai reservat a la pàgina web de l’equipament.

El recull d’elements d’interès serà molt útil, «sobretot en els casos d’elements que s’hagin de protegir, o fins i tot retirar de la via pública». En són un exemple les primeres senyalitzacions a les carreteres, fetes de ferro fos. Un d’aquest exemplars, trobats majoritàriament a la província de Girona, ha sobreviscut enmig de les rajoles d’una vorera de nova construcció.

Entre aquestes peces de caràcter únic, també destaquen alguns cartells publicitaris de productes desapareguts. Una iniciativa que, a més, «permet que tota la població conegui la manera de treballar dels museus, i la seva importància en un moment com l’actual». «Que les persones s’acostumin a caminar pel carrer amb el cap alçat» és un altre dels objectius que assenyala el director manresà.

Catalunya, un territori que destaca per la seva xarxa viària prèvia a la Guerra Civil

D’entre els cinc àmbits temàtics als quals els ciutadans podien enviar-hi les seves aportacions fotogràfiques:el transport i les comunicacions; la publicitat i la informació; el comerç; el lleure; i les ciències aplicades, Perarnau destaca especialment el del transport i les comunicacions. «Són les peces més destacades que hem recollit durant aquesta primera fase de la iniciativa», i es distingeixen per sobre de la resta alguns senyals d’entrada a poblacions retolats tant en català com en castellà.

Però no totes les aportacions de valor en aquest àmbit es limiten a cartells o rètols. El projecte ha permès identificar un grapat de fites hectomètriques «molt escasses a tot el territori». Uns elements que servien per indicar, cada deu quilòmetres, la distància recorreguda en una carretera. 

Que les aportacions siguin públiques, però, també ha dut algun maldecap als impulsors. «Algú va aprofitar que les fitxes de totes les contribucions s’acompanyen de la seva localització exacta, i vam haver de restringir-la en més d’un element». Va ser el cas d’un rètol de rajola ceràmica de la popular companyia de fertilitzants xilena Nitrato de Chile. «Algú va voler moure el cartell fent saltar les rajoles a cop de martell, sense saber que eren de ceràmica, i les va trencar en el procés», revela Perarnau per justificar la mesura.

Més sort han tingut els cartells ceràmics de Chocolates Torras. Una empresa «pionera pel que fa a la seva estratègia publicitària, i que va llançar la primera campanya de màrqueting massiva a Catalunya». Els anuncis de la corporació alimentària van arribar a coronar les estructures dels gronxadors que bastien els parcs infantils de les poblacions catalanes. Elements de màrqueting característics que encara es poden veure a les comarques gironines, concretament als municipis de Sant Martí de Llémena, Terrades i també Susqueda.

Protegir les aportacions que es considerin patrimoni únic i distintiu

Tot i que la tasca de cerca i identificació ja està completada, l’equipament, que gestiona la Generalitat de Catalunya, està treballant per iniciar la segona fase del projecte: la protecció d’aquelles elements que es consideren únics i distintius. Un procés que, com comenta el director manresà, «no es pot dur a terme amb tots els elements inventariats». Una tasca que suposa una important despesa de recursos, i que també hauria de ser responsabilitat de les institucions locals dels municipis on encara es conserven.

Les peces que els impulsors del Museu al Carrer considerin més valuoses seran retirades del seu emplaçament actual i passaran a formar part de la col·lecció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Exemplars que, com comenta Perarnau, «s’exhibiran. Primer es mostraran a l’edifici de Terrassa, però després s’impulsarà una exposició itinerant per tot el territori català». Una iniciativa que servirà per «permetre que la gent de tot el país conegui l’elevat nombre de peces de patrimoni industrial que encara avui es conserven a Catalunya».

EL PATRIMONI A LES NOSTRES COMARQUES

Fita quilomètrica de la carretera L-401, a Guixers

Fita quilomètrica de pedra a la carretera L-401, que uneix Organyà i Guixers, passant per Fígols, Alinyà i Odèn. Aquesta via encara conserva molts d’aquests elements patrimonials.

---

Placa del servei de telèfons públic, a Navès

Senyalització metàl·lica del pretèrit servei de telèfon públic situat a la façana de l’ermita de Sant Lleïr de la Vall d’Ora, a Navès. Un element patrimonial ambientat en el paisatge de la publicitat i la informació, concretament en els de la identificació dels serveis públics.

---

Mesures de la bladeria, a la Seu d’Urgell

Situades al carrer Major de la capital de l’Alt Urgell, les mesures de la bladeria eren dos instruments per calcular la quantitat de gra. Es tracta d’un element gairebé únic a Catalunya.

---

Placa d’assegurances El Fénix Español, a Sallent

Planxa de ferro de la companyia d’assegurances El Fénix Español. Uns elements que les empreses feien servir per identificar de manera ràpida i visual les cases que estaven assegurades.

---

Arc de l’antic hostal de Castellterçol

Antic hostal Castellterçol, situat a tocar de la cruïlla entre les carreteres C-59, la BV-1310 i la BV-1245. L’espai conserva un arc d’entrada a l’antiga era de la casa, sobre l’antic camí ral

---

Anunci de rajola ceràmica de rellotges Longines, a Cardona

Històric rètol ceràmic de la marca suïssa de rellotges a l’entrada de la joieria Boix, situada al carrer Major de Cardona, un element publicitari elaborat amb la fràgil rajola ceràmica.

---

Casino Ceretà de Puigcerdà

L’edifici del Casino Ceretà, que consta de dues estructures, un teatre i un casino, es va inaugurar l’any 1893. Una reforma l’any 1933 l’ha conservat fins com es pot distingir en l’actualitat. 

---

Viaducte del Carrilet, a Gironella

Antic viaducte del Caririlet, que unia Manresa i Berga. A l’altura de la colònia industrial Viladomiu Nord, a tocar del túnel, es va construir un pont per sobrepassar la riera de Clarà.

---

Façana de la farmàcia i adrogueria Ferrer de Manresa

La retolació i porticons de fusta decoren l’exterior d’una adrogueria que va obrir les seves portes el 1855 i va romandre operativa fins al 1998. La farmàcia data del 1870 i continua oberta.

---

hispano igualadina igualada

Logotip de La Hispano Igualadina, a Igualada

Rètol de la companyia d’autobusos La Hispano Igualadina, a les cotxeres on guardaven els seus vehicles. Forma part dels elements d’identificació d’activitats corporatives i industrials.

---

Cartell malmès i desgastat del balneari La Puda, a Esparreguera 

Senyal metàl·lic que indica l’entrada al recinte de l’antic balneari de la Puda, situat a la carretera C-55, al terme municipal d’Esparreguera. Forma part dels elements d’identificació i senyalització d’instal·lacions turístiques.

---

Cartell malmès i desgastat del balneari La Puda, a Esparreguera 

Rètol que indica el camí de Sant Salvador de la Vedella, a Cercs

Vell senyal de trànsit per accedir a Sant Salvador de la Vedella, vila inundada fa gairebé cinquanta anys per la construcció del pantà de la Baells. Un rètol insòlit que porta a un poble que ja no existeix.

---

Jordi Jorba

GERMÀ GRAN DE LA FAMÍLIA DE FLEQUERS del forn jorba de manresa

«Tot allò que recordem del passat ens ajuda a guiar-nos en el present»

Ja fa una vintena d’anys que la família de flequers manresans Jorba va abandonar la botiga, forn i obrador que, des de després de la Guerra Civil, havia estat casa seva. Avui en dia, encara que de pa i brioixeria ja no n’hi ha, l’edifici en venda conserva el seu rètol, en castellà, tan característic.

 

Quina història amaga el rètol de l’antic forn de pa Jorba? 

Aquest forn ja existia abans que el compréssim nosaltres, però el forner d’aleshores va morir en un accident de carro. Després de la Guerra Civil, el meu pare es va entendre amb el propietari i el va comprar. El Jorba era un forn de barri, la gent hi venia cada dia, i la gent xerrava molt, érem com els psicòlegs d’aleshores.

El rètol és en castellà a conseqüència de la postguerra?

Sí, durant el franquisme no hi havia més remei que posar-lo en castellà. Tot i això, i encara que ara ho tapin els anuncis per vendre l’edifici, a la porta del costat hi constava el nom en català. Es va despintar per la guerra, però encara es veia lleugerament.

Parlem de l’any...

Al voltant del 1940, just després d’acabar la Guerra Civil. Era l’única manera que ens donessin els permisos.

Com era el dia a dia d’aleshores? 

La veritat és que ha canviat molt. A l’hivern tots els meus amics venien a jugar al costat del forn. També s’hi escalfaven transportistes quan feia molt de fred.

Què li sembla aquesta iniciativa que ha impulsat el MNACTEC per reconèixer i valorar elements del nostre passat?

Tot el que és recordar el passat ajuda a guiar-nos cap on anem. És important saber que, abans que nosaltres, sempre hi havia altres persones. No es pot conservar tot, però val la pena que la gent pugui conèixer elements d’aquest caire.

Joan Lluís Guilanyà

PROPIETARI DEL BAR EL JARDÍ DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS

«Diuen que qui perd els orígens perd la identitat, i ho crec fermament»

Espectacles de varietats o vetllades de boxa eren algunes de les activitats que es van poder viure al local on avui en dia s’alça el bar i restaurant El Jardí, de Sant Llorenç de Morunys. Un gran espai que aguanten, entre d’altres, tres bigues vingudes dels pavellons de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929.

Em pot fer cinc cèntims de la història d’El Jardí?

El meu avi va arribar a Sant Llorenç amb la intenció de comprar un local. Va buscar diverses opcions, però es va decantar per una casa que s’estava construint. El 1919 la va acabar i va obrir la primera fonda, a l’espai on ara hi ha el bar petit.

Però va continuar creixent...

Sí, el 1932 vam fer tota la zona del menjador gran. Així hi podia haver més habitacions i habilitàvem un espai per guardar-hi els cotxes. El meu avi n’era molt aficionat, i en tenia un per portar la gent.

Què me’n pot dir, de la història del rètol que recorda la fonda que encara s’intueix?

Si no m’equivoco es va fer a la primera reforma, però després es va canviar. Quan el meu avi n’era el propietari i qui el gestionava, hi deia Fonda Jardín, com es veu ara. Després, durant la postguerra, i per causes familiars, vam passar la gestió a la família Casasayas. Ells li van canviar el nom per Fonda Morunys. S’hi van estar 35 anys i vam ampliar per darrera vegada el local.

Però ara s’hi observa Fonda Jardín.

Sí, quan en vam recuperar la gestió, vam trobar el cartell original. M’agrada que es vegin els orígens.

Per tant, li sembla una bona iniciativa la que ha impulsat el MNACTEC.

Sí, també he mantingut unes arcades de volta catalana que estaven tapades. Diuen que qui perd els orígens perd la identitat, i hi crec fermament, no els podem deixar perdre.