Les excavacions arqueològiques que es fan al cementiri de Belchite (Saragossa) han permès descobrir dues fosses amb població civil assassinada durant la Guerra Civil. En una, de grans dimensions, hi han aparegut 15 cossos i es calcula que n'hi podria haver fins a 150, o fins i tot més.

Impulsada per l’Associació Mariano Castillo per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Belchite i finançada pels governs central i aragonès, el projecte està codirigit per l’antropòleg José Ignacio Lorenzo, els arqueòlegs Gonzalo García, Sergio Ibarz i Hugo Chauton i la restauradora Eva Sanmartín, que compten amb la col·laboració de voluntaris i historiadors.

Tant sols dos dies després del cop d’Estat comès per les tropes franquistes (el 18 de juliol de 1936), el poble de Belchite va patir les primeres repressions per part de falangistes, representants del Centre Catòlic i de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) que tenien una seu al poble i que van posar fi a la vida d’unes 150 persones. D'aquí la xifra que cossos que es creu que hi ha a la primera de les dues fosses trobades, segons ha fet públic aquest dilluns ‘El País’.

Unes 400 persones van ser afusellades a Belchite durant la Guerra Civil

El president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Belchite, José Vidal, assenyala que d’aquests 150 assassinats «hi ha documentació específica», si bé ha relatat a Efe que el nombre d’afusellats durant la Guerra Civil a Belchite ascendiria a unes 400 persones, 325 de la localitat i la resta d’altres municipis del voltant com a Mediana o Fuendetodos. Assassinats en massa que no només es van executar durant el mes d’agost i últims dies de juliol, sinó també al 1938 després de la presa del poble per part de les tropes sublevades.

Després del 18 de juliol, la localitat va quedar en mans dels colpistes però entre agost i setembre del 1937 es va desenvolupar la famosa Batalla de Belchite, guanyada pels republicans, que van prendre el poble. L’any següent, el 1938, els franquistes van recuperar definitivament el municipi.

Imatge de Belchite LUIS SIMÓN ARANDA/Europa Press

«Violència important»

Està constatat, segons ha apuntat a Efe José Ignacio Lorenzo, que el primer mes després del cop d’Estat es va assassinar a 300 civils i que 150 van ser executats durant les primeres setmanes de l’alçament, gràcies a les confessions que l’enterrador va realitzar el setembre del 37 després de la recuperació del municipi per les tropes republicanes. Ell personalment va acabar amb la vida de 50. Un «acarnissament» que l’antropòleg reconeix que no s’ha donat en altres localitats a excepció de Saragossa.

Els treballs per recuperar les fosses van començar el 30 de setembre passat amb els primers sondejos en dues àrees prèviament delimitades per georadar i una posterior prospecció electromagnètica que va permetre detectar casquets de pistola i fusell i bales de fusell. Una vegada iniciada l'extracció de terra van començar a aparèixer «certes restes» òssies que no guardaven la postura canònica d’enterrament amb les mans al pit sinó que «es notava que estaven tirats».

Gonzalo García ha assegurat que els cossos mostren «violència important», perquè un d’ells ha aparegut lligat de peus i mans i de cap per avall i presenten un tret al crani. Com a arqueòleg, ha incidit en la importància de la troballa per «destapar» fets de la història que «han sigut ocultats o no s’han volgut veure».

Calç viva

Els cossos ocupen fins al moment dos forats, en un dels quals s'hi va abocar calç. Estan mal conservats a causa de les argiles amb sals del terreny i la humitat i alguns tenen els cranis fragmentats, ja que sobre una fossa hi van llançar blocs de pedra, segons ha explicat l’antropòleg.

Segons Lorenzo, entre la quinzena de cossos que han aparegut hi ha diverses dones joves, una menor de 18 anys, i tots, excepte una de les noies que portava unes sabatilles amb sola de goma, estaven descalços, un fet que no s’ha detectat en altres fosses. Són homes i dones d’entre la vintena i els quaranta anys, molt pocs d’edat avançada.