Després de la concessió dels indults als presos del procés, el Govern central va treure d’entre les seves prioritats la reforma del Codi Penal per tocar els delictes de rebel·lió i sedició. Ho va fer a l’agost, quan va presentar el Pla Anual Normatiu per al 2021. Ara ja té aprovat el full de ruta per a aquest any, el 2022, i aquesta modificació continua sense aparèixer.
El 2023 serà, si és que no hi ha avançament de les urnes, l’últim exercici de la legislatura, jalonat per dues convocatòries electorals clau: les autonòmiques i municipals de maig i les generals, encara sense data i que esgotant el temps Pedro Sánchez podria ubicar a primers del 2024. L’Executiu, per tant, renuncia a emprendre una reforma que podria ser tortuosa i que entén com a no necessària perquè el gest cap a Catalunya, el perdó als condemnats pel Suprem, ja es va executar el juny passat.
El Pla Anual Normatiu (PA) 2022, que el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, confirma doncs la decisió adoptada l’estiu passat. Però també anuncia una bateria de lleis socials i d’iniciatives lligades al pla de recuperació alimentat amb els fons europeus. Entre elles destaca la incorporació del compromís del PSOE i del mateix president d’impulsar en aquesta legislatura l’abolició de la prostitució. Una mesura que penjarà de la llei contra el tràfic, tot i que el seu encaix legal encara l’hauran d’estudiar els socis de la coalició, socialistes i morats, juntament amb els altres grups parlamentaris.
La decisió preludia una altra baralla al si del bipartit, perquè així com el PSOE és fermament abolicionista, Unides Podem no ho és del tot. Els comuns, de fet, són partidaris de la regulació de la prostitució, no de la seva prohibició.
