L'Audiència Nacional ha revocat l'arxivament del procediment per la contractació del comissari jubilat José Manuel Villarejo per part de Repsol i CaixaBank i dels seus respectius presidents, Antoni Brufau i el manrsà Isidre Fainé.
El tribunal ha acceptat els recursos de la fiscalia, el constructor Luis del Rivero i Podemos i deixa sense efecte els sobreseïments, basats en el fet que la contractació de Villarejo no depenia dels presidents de les dues empreses, per tal que es practiquin determinades diligències que considera procedents i necessàries. El tribunal explica en la seva resolució que la instrucció fins ara realitzada en aquesta peça del cas Tàndem revela l'existència d'indicis de suborn i descobriment i revelació de secrets.
Segons la secció tercera de la sala penal, del que s'ha instruït fins ara, se'n desprèn indiciàriament que en virtut de l'encàrrec del 2011 de Repsol al grup Cenyt, liderat per Villarejo, i al qual es va adherir posteriorment Caixabank, "es van fer per aquest grup, a canvi d'un preu que va ser abonat per les empreses comitents, determinades investigacions sobre Del Rivero, la seva dona i persones vinculades a Sacyr, alguna de les quals ho havia estat abans a Repsol, que van incloure l'accés a dades sobre el trànsit de trucades telefòniques i altres comunicacions".
No hi ha documents que ho acreditin
El magistrat Manuel García Castellón va acordar el sobreseïment per a Brufau, entre altres arguments, perquè no consta cap document o enregistrament que acrediti indiciàriament que tingués participació en la contractació de Cenyt. No obstant això, la sala argumenta en la seva resolució que encara que no hi ha cap document escrit, sonor d'imatge que ho acrediti, "hi ha indicis dels quals es pot desprendre que la iniciativa de dur a terme aquesta contractació, així com altres dirigides a reaccionar contra el pacte Sacyr-Pemex, va partir del senyor Brufau, i que aquest va ser informat amb detall dels resultats de les gestions del grup Cenyt, algun dels quals comportava informació difícilment obtenible de no ser per la intervenció de funcionaris públics".
El tribunal analitza les declaracions realitzades al jutjat per Brufau i les realitzades pel responsable de Seguretat de Repsol, Rafael Araujo, i conclou que "hi ha indicis que l'ordre d'investigar va poder partir de la presidència de Repsol i que el president va poder ser informat dels resultats".
El cas de Fainé
Pel que fa al sobreseïment respecte de Fainé, igual que en el cas de Brufau, la sala considera que les diligències practicades obliguen a continuar el procediment contra ell. La interlocutòria esmenta les declaracions que va prestar el president de Caixabank en què va explicar estar d'acord, en parlar amb Brufau, que els departaments de seguretat de les seves companyies respectives col·laboressin en l'assumpte Sacyr-Pemex i que els seus respectius responsables de seguretat es reunissin per tractar amb el grup Cenyt, amb el qual ja havia contactat el director de Seguretat de Repsol.
En relació amb el sobreseïment de Repsol i Caixabank, els magistrats consideren que hi ha prou base indiciària per contemplar una possible exigència de responsabilitat penal a les dues companyies, per la qual cosa veu procedent realitzar determinades diligències abans de decidir la conclusió de la instrucció respecte a aquestes dues empreses.
El tribunal assenyala que el jutjat va acordar el sobreseïment basant-se en el fet que tant Repsol com Caixabank havien implantat un model de prevenció de delictes, amb regles anticorrupció i controls per evitar la contractació d'un funcionari públic. Tot i això, en línia amb els recurrents, el tribunal considera que la instrucció no es pot donar per finalitzada, sense haver practicat abans diligències de declaració i sense haver aportat la documentació de suport de l'informe de KPMG aportat per Repsol per poder analitzar el seu model de prevenció establert.
La sala inclou tots els indicis aportats pels recurrents que poden indicar que no es van aplicar degudament els controls del pla de prevenció i per això entén necessària la pràctica de diligències de declaració perquè hi ha indicis de fets qualificables com a delictes que es poden imputar a persones jurídiques.
