El Congrés convalida el decret de mesures tot i el 'no' d'ERC, Junts i la CUP pel Catalangate

L'executiu espanyol ha expressat la seva satisfacció pel resultat d'una votació que posa punt i final a hores de contactes frenètics que l'han portat a obrir la tramitació del decret com a projecte de llei, de manera que els grups hi podran introduir esmenes.

Bildu ha aplanat el camí quan ha anunciat el vot favorable dels seus cinc diputats. La portaveu dels abertzales, Mertxe Aizpurua, ha afirmat que la seva formació ho ha fet per "responsabilitat" i perquè prioritza els interessos dels treballadors "per sobre els propis", i per tant "avui, un cop més actuarem amb responsabilitat" i "aprovarem aquest decret" perquè "la gent no pot ser qui pagui les conseqüències".

ERC ha votat en contra en el que ha definit com un "primer avís" al govern espanyol pel 'Catalangate'. En un comunicat que s'ha fet públic prop de les 10 del matí, ERC ha apuntat que ha decidit el seu 'no' després que el govern espanyol "no s'hagi mogut" per "assumir responsabilitats després del cas d'espionatge il·legal que afecta a més de 60 persones del moviment independentista".

Segons els republicans, el seu "és un vot a la defensa de la ciutadania i la democràcia" i un "primer avís al govern espanyol" que "ha d'assumir responsabilitats i garantir tota la transparència en el cas Pegasus, un nou cas de repressió política".

En tot cas han insistit que la ministra de Defensa, Margarita Robles, "ha de dimitir", però han reiterat que no renuncien al procés de diàleg. "Els republicans abanderem la negociació per resoldre el conflicte polític", apunten, i "exigim al govern espanyol les mínimes garanties per a la negociació".

Per la seva banda, la portaveu de JxCat a la cambra baixa, Míriam Nogueras, ha defensat que "l'independentisme no pot regalar estabilitat a un govern que ens espia".

"Que s'acabi ja el diàleg fictici amb aquesta gent que ni ens vol ni ens respecta", ha dit Nogueras, que ha tornat a reclamar una comissió d'investigació del 'Catalangate'.

El diputat de la CUP Albert Botran també ha afirmat que l'executiu espanyol "no mereix el vot dels independentistes ni de cap grup que vulgui aclarir l'origen d'aquest atac als drets democràtics".

D'aquesta manera han votat a favor els representants del PSOE (120 diputats), Podem (33), el PNB (6), Bildu (5), PDeCAT (4), Més País (2), Compromís (1), Nueva Canaria (1), Teruel Existe (1), PRC (1), i BNG (1), a més de la diputada escindida de Podem María Pita. 176 diputats. S'ha abstingut la diputada de CC Ana Oramas.

El 'no' s'ha quedat amb 172 diputats. Són els del PP (88), Vox (52), ERC (13), Cs (9), Junts (4), CUP (2), Foro Asturias (1), els exdiputats de Na+ Sayas i Adanero i el diputat escindit de Cs Cambronero.

El decret es tramitarà com a projecte de llei, de manera que els grups hi podran introduir esmenes. Un gest anunciat aquest dimecres al vespre amb què el govern espanyol ha provat d'atraure el suport d'altres formacions i de buscar l'abstenció del PP, que finalment farà un 'no'.

L'escenari límit ha forçat que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagi posposat el viatge que tenia previst per aquest dijous i divendres a Polònia i Moldàvia. Sánchez ha estat present a l'hemicicle durant la votació davant la possibilitat que –com va passar a la reforma laboral- es decidís per molt pocs vots.

La Moncloa espera "reconduir" la relació amb ERC

Paral·lelament, el govern espanyol ha expressat la seva voluntat de "reconduir" la relació amb ERC un cop es reuneixi la comissió de secrets oficials "per aclarir" l'espionatge a polítics i membres de la societat civil catalana. "Espero i desitjo que les relacions es recondueixin", ha dit la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero aquest dijous en declaracions als passadissos de la cambra baixa.

Amb tot, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha afirmat que "no pot entendre" el vot en contra del decret amb mesures per afrontar les conseqüències econòmiques de la guerra d'Ucraïna i ha opinat que el 'Catalangate' "no pot condicionar polítiques que són positives".

Defensa de Robles

L'executiu espanyol també ha tancat files amb la ministra de Defensa, Margarita Robles. Fonts de l'executiu han afirmat que ERC ha "sobreactuat" per justificar el vot en contra del decret d'Ucraïna pel 'Catalangate' i han defensat la continuïtat de la ministra de Defensa perquè "no ha fet res dolent" i s'ha limitat a "fer la seva feina".

Les mateixes fonts asseguren que la titular de Defensa té tot el suport de la part socialista del govern espanyol i han tret ferro a les seves declaracions a la sessió de control d'ahir dimecres al Congrés en què va justificar l'espionatge.

Tot plegat després que aquest dimecres Robles encengués encara més el malestar de les formacions independentistes durant la sessió de control al govern espanyol, quan -a pregunta de la CUP- ha acabat justificant l'espionatge del CNI als líders independentistes.

La ministra va assegurar durant la sessió de control del Congrés que a les formacions independentistes els va molt bé aparèixer com a "víctimes", i ha preguntat "què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d'un país que està envaint Ucraïna?"

Comissió de secrets oficials

Un cop acabat el ple, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha convocat per aquest dijous un nou ple per designar els membres de la comissió de secrets oficials. La rebaixa dels suports necessaris permetrà que hi tinguin representació tots els grups, també Bildu, malgrat el veto del PP. Amb tot, la mesura sembla insuficient als partits independentistes, perquè la comissió té caràcter secret i els diputats tenen prohibit explicar el que s'hi coneix.