La directora del CNI, Paz Esteban, té el suport del president del Govern, després que s’hagi sabut que la ministra de Defensa i el cap de l’Executiu han estat espiats amb el programa Pegasus, segons va assegurar ahir la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, que, no obstant això, va evitar descartar una possible dimissió d’Esteban en les pròximes setmanes en assegurar que cal adoptar les decisions en funció de la informació i primer cal saber què ha passat.

«No podem parlar de futuribles», va assenyalar Rodríguez en ser preguntada directament sobre si podia assegurar que la directora del CNI no dimitirà o cessar en les pròximes setmanes. Així, va indicar que a cada moment, atenent a la informació de què disposi l’Executiu s’aniran «adoptant les decisions sobre aquest tema».

En aquesta mateixa línia, va afirmar que «cada moment té el seu mal» i ara estan en fase d’aclarir què ha passat i a qui. Així, va apuntar que això és «determinant» per corregir el que ha passat.

Prèviament, Rodríguez havia expressat el suport del Govern tant a Margarita Robles com a Paz Esteban: «La ministra de Defensa té el suport del president del Govern, com la directora del CNI», va recalcar en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en la qual va reivindicar que l’Executiu ha actuat amb total transparència en aquest cas.

Rodríguez no va voler entrar en els detalls sobre l’origen de l’espionatge. «El Govern té uns fets constatats, que és del que donem compte, un atac extern al marge dels mitjans de l’Estat i il·lícit, sense autorització judicial», va indicar, i va precisar que actualment s’estan revisant els telèfons de tots els membres de l’Executiu però no d’antics integrants.

A cada moment, uns recursos

D’altra banda, sobre que faci pràcticament un any des que es van cometre els atacs als telèfons mòbils –maig i juny del 2021– fins que s’ha sabut, la portaveu va defensar que tots els dispositius de membres del Govern s’analitzen «contínuament» amb els recursos que hi ha «a cada moment» i que evolucionen perquè es tracta d’una realitat «dinàmica».

Així, va indicar que el Govern segueix els protocols de seguretat i gràcies a aquestes «actualitzacions» s’han pogut conèixer fets acreditats que s’han posat en coneixement dels ciutadans i de la Justícia. Per tant, va apuntar que l’estat «funciona» i el Govern no té «res a amagar» sobre aquest tema.

A més, va defensar que Espanya és el quart país amb més bon nivell de ciberseguretat al món i el segon d’Europa, i va recordar que el Govern ha aprovat una inversió de 1.000 milions per reforçar les capacitats en aquesta matèria. Malgrat tot, va indicar que són «coses que passen» i que a cada moment s’han seguit els protocols amb els mitjans disponibles.

Referent a això, fonts governamentals van precisar que al llarg d’aquest temps s’han fet múltiples revisions dels telèfons dels integrants del Govern encara que «en remot», no com en aquesta ocasió, en què s’han hagut de lliurar físicament els terminals unes quantas hores.

Informe secret a la comissió

D’altra banda, la portaveu del Govern va afirmar que la informació sobre les intrusions als mòbils de Sánchez i Robles són fruit dels treballs iniciats recentment després de conèixer-se el presumpte espionatge a dirigents a Catalunya.

Així, va destacar els «passos inequívocs» que ha fet el Govern per aclarir què ha passat, és a dir: la recerca interna al CNI, la col·laboració amb les perquisicions iniciades pel Defensor del Poble, la compareixença de la ministra en seu parlamentària, la constitució de la comissió de secrets oficials al Congrés i la col·laboració amb la justícia.

Sobre aquest punt, fonts de la Moncloa van confirmar que la citada comissió de secrets oficials que ja s’ha constituït i previsiblement es reunirà aquesta setmana per primer cop, el Govern donarà a conèixer als grups presents un «informe secret» amb què espera aportar explicacions.

No afectarà la cimera de l’OTAN

Respecte a la celebració de la cimera de l’OTAN a Madrid al juny i que els casos d’espionatge de dirigents que han sortit a la llum puguin comprometre l’esdeveniment, Isabel Rodríguez va assenyalar que Espanya «és un país segur» en termes de ciberseguretat i que el Govern treballa amb «dedicació» i «orgull» per a aquesta cita. Per tant, va rebutjar que aquesta circumstància hagi d’afectar el transcurs de la cimera i va recordar que «fins a 14 estats» han estat atacats pel mateix sistema.

Finalment, Rodríguez va recalcar que el d’Espanya és el primer Govern que fa públic un atac a la seguretat pròpia d’aquest tipus, malgrat que és conegut que altres líders mundials han patit espionatges similars, perquè pensen que és la seva obligació en un estat de dret. «Aquest és un Govern que es distingeix per la transparència i la col·laboració amb la Justícia des del minut un», va dir.

Es tanca la porta per crear la comissió d’investigació al Congrés

La Moncloa diu que «no sap» qui hi ha darrere l’espionatge però «assegura» que no és el CNI

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va assegurar ahir a la Ser que l’executiu espanyol «no sap» qui hi ha darrere de l’espionatge al president del Govern espanyol i la ministra de Defensa, però «assegura» que no n’és responsable cap organisme institucional i que s’ha fet sense autorització judicial. Bolaños va declinae que s’assumeixin per ara responsabilitats polítiques perquè primer cal «aclarir què ha passat». També va descartar per ara que el PSOE voti a favor de la creació d’una comissió d’investigació al Congrés. «Hem donat suport a la creació de l’òrgan al Congrés que té les competències, que és la comissió de secrets oficials, i allà compareixerà la directora del CNI».

Segons el ministre de la Presidència, crear una comissió d’investigació al Congrés no aportaria cap informació rellevant ni tindria cap utilitat. «No tindria cap sentit, perquè la gent que sabés alguna cosa no podria parlar a l’empara de la llei de secrets i de la llei del CNI, i només parlarien els que no en saben», i «per tant l’òrgan que ha d’investigar i conèixer això és la comissió de secrets oficials».

Bolaños va assegurar que al llarg de l’últim any els mòbils del Govern espanyol han passat controls. També va anunciar que el Govern posarà a disposició de «totes les institucions en sentit ampli», inclosos parlaments i governs autonòmics i alcaldes, els protocols de seguretat perquè qualsevol alcalde o càrrec pugui estar tranquil.

Quant a les manifestacions dels líders independentistes que consideren que l’anunci de l’espionatge a Sánchez i Robles és una cortina de fum, Bolaños va afirmar que el seu govern va tenir coneixement de l’espionatge a Sánchez precisament arran de la publicació del cas de l’espionatge a l’independentisme a la revista The New Yorker. Van ser, va dir, informacions que van «preocupar» i que van fer que s’iniciessin «investigacions i verificacions» que han permès conèixer el cas d’infiltració al mòbil de Sánchez.

Bolaños també va respondre al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha qüestionat la «casualitat» que es conegui ara el cas. Va afirmar que la Moncloa havia informat el PP abans de la roda de premsa de dilluns i li va retreure «sentit d’Estat».