La cimera de l'OTAN ha arrencat aquest dimecres al matí a Madrid per abordar el futur de la guerra a Ucraïna, l'ampliació de l'aliança i el reforç de l'organització davant la Rússia de Vladímir Putin, un règim que veuen com "l'amenaça més directa a la seva seguretat" des de la Guerra Freda. A l'inici de la reunió entre els caps d'estat i de govern dels 30 països membres de l'OTAN intervé el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per videoconferència per demanar més suport en la seva lluita contra la invasió russa ara que el conflicte s'allarga entrant en el cinquè mes d'enfrontaments. A més, s'espera que els líders doni llum verda a l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN després que Turquia aixequés in extremis el seu vet dimarts.
En l'obertura de la primera sessió, el secretari general de l'organització, Jens Stoltenberg, ha defensat que aquests dies s'adoptaran "decisions importants" per "reforçar" l'OTAN en un món més "competitiu" on règims "autoritaris" com Rússia i la Xina "amenacen" l'ordre internacional basat en normes. "És l'hora de reforçar l'aliança", ha dit el president espanyol, Pedro Sánchez, com a amfitrió de la trobada d'alt nivell.
Ressorgiment de l'OTAN
"NATO is back!", ha celebrat el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, en unes declaracions en anglès a la seva arribada a la cimera. Poc després, el president dels Estats Units parlava de "l'otanització" d'Europa amb l'adhesió dels nòrdics i el reforç de la presència militar nord-americana al vell continent.
El líder holandès s'ha mostrat content amb l'acord entre Turquia, Suècia i Finlàndia per desencallar l'adhesió dels nòrdics a l'OTAN. "És un dels punts més àlgids de la cimera", ha dit Rutte sobre una decisió que, de fet, es va tancar abans que comencés la cimera.
Per al secretari general de l'organització, Jens Stoltenberg, la cimera de Madrid serà "històrica i transformadora en un moment de canvis al món". La primera sessió aquest matí està dedicada a Ucraïna amb la intervenció de Zelenski per videoconferència. Un discurs on s'espera que demani més suport militar per resistir la invasió russa, ara més concentrada a l'est del país.
Rutte ha defensat que els aliats han de continuar enviant equipament militar a Ucraïna i mostrar-se "units" davant de Putin. "Per reduir el risc de confrontació hem de ser forts i invertir en el flanc oriental", ha subratllat.
Per la seva banda, el president de Polònia, Andrzej Duda, ha advertit que Rússia és "una amenaça per a Europa i per tota l'OTAN" i, per això, ha defensat que s'augmenti a més de 300.000 els efectius de les forces de resposta ràpida al flanc oriental de l'aliança. "Farà Europa més segura", ha remarcat.
Adhesió de Suècia i Finlàndia
Els 30 caps d'estat i de govern tenen previst convidar a Finlàndia i Suècia per entrar a l'OTAN en aquesta trobada a Madrid. "És una decisió molt important, espero que la decisió final s'adopti avui", ha dit Duda en declaracions als mitjans aquest matí.
El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha destacat que la cimera és "històrica" pel "gran pas endavant" que suposa la decisió de permetre l'entrada de Finlàndia i Suècia. Johnson ha apuntat que el que ha aconseguit el president rus, Vladímir Putin, és tenir "més OTAN" i ha remarcat que a la cimera cal "revisar la postura de l'organització al flanc est".
Al seu torn, la primera ministra d'Islàndia, Katrín Jakobsdóttir, ha celebrat la futura entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN i ha destacat que permetrà tenir "una veu més forta dels països nòrdics" en l'organització. "Serà un gran esdeveniment en la història de l'aliança", ha dit.
El president de Macedònia del Nord, Stevo Pendarovski, ha defensat que l'OTAN continuï tenint una "política de portes obertes" i ha donat suport a la possibilitat que també s'hi adhereixi Geòrgia, que limita al nord amb Rússia. Decidir entrar-hi "hauria de ser un dret de cada nació sobirana", ha afirmat.
Procés d'adhesió
Un cop els líders donin el vistiplau polític per convidar Suècia i Finlàndia a entrar a l'OTAN, s'obre el període de negociacions que, en aquest cas, seran simbòliques i duraran pocs dies perquè consideren que compleixen tots els requisits per ser membres de l'aliança.
Així, el pròxim dimarts els ambaixadors dels països aliats davant l'OTAN i els representants de Suècia i Finlàndia firmaran el protocol d'adhesió al Tractat de l'Atlàntic Nord, un pas formal que haurà de ser ratificat posteriorment pels 30 estats membre. Stoltenberg espera que sigui ràpid, però no pot avançar cap termini concret. Mentre no se'ls hi aplica la clàusula de defensa mútua del Tractat de l'Atlàntic Nord, diversos estats membre s'han compromès a protegir-los en cas d'atac.
Suècia i Finlàndia han fet concessions a Ankara per desencallar la seva adhesió i dimarts van pactar un memoràndum tripartit on es comprometen a examinar amb rapidesa l'extradició de kurds acusats de terrorisme i tenir mà dura contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Amb la firma del tractat d'adhesió del dimarts, obtindran l'estatus de països convidats i podran seure i participar en les reunions de l'OTAN, però no podran vetar decisions com a membres de ple drets dins que no es ratifiqui la seva entrada pels 30 aliats actuals.
