Dissabte a la nit un atemptat amb bomba va fer esclatar el cotxe en què anava Daria Dugina, filla del pensador rus Aleksandr Dugin, a qui s’ha anomenat «el Rasputin de Putin». Tot i que el seu paper ha sigut sobredimensionat, les idees traçades per aquest filòsof han influït part de les elits de Rússia, però també han viatjat més enllà del Kremlin fins a convertir-lo en una espècie de guru per a part de l’extrema dreta global, teixint aliances també a Espanya.

Dugin és conegut per ser el promotor de la coneguda com a quarta teoria política, un moviment populista reaccionari que fusiona una economia comunista amb valors identitaris ultraconservadors. La seva visió diu que busca un «camí antioccidental» que superi el liberalisme, el socialisme i el feixisme, teories polítiques que considera fallides. Admirador del lideratge d’Adolf Hitler, Dugin va contribuir a fundar el Partit Nacional Bolxevic i després de la seva il·legalització va liderar una escissió més agressiva, el Front Nacional Bolxevic. Totes dues fan bandera d’una espècie de feixisme vermell que repudia la democràcia liberal.

Un adorador de Dugin a Vox

Part d’aquesta visió casa amb membres de Vox. És el cas de Jordi de la Fuente, antic membre destacat del ja dissolt partit nazi-feixista Moviment Social Republicà (MSR) i actual vicesecretari d’organització de Vox a Barcelona, on opera com a home de confiança d’Ignacio Garriga, líder del partit al Parlament de Catalunya. «Descansa en pau, guerrera», va tuitejar diumenge al matí en una clara referència a Dugina. Poc després va esborrar el tuit.

Els vincles de De la Fuente amb Dugin, que lloa com un «mestre», van molt més enllà dels tuits esborrats, ja que ha escrit els pròlegs de tres llibres del filòsof rus. En un s’exposa el neoeurasianisme, visió geopolítica que advoca per l’imperialisme revengista rus i que sí que ha influït en accions militars del Kremlin com ara la invasió d’Ucraïna (tot i que després de l’annexió de Crimea Dugin va ser molt crític amb Putin per no anar més enllà). El 2014, De la Fuente va col·laborar com a «expert» al canal RT, controlat per l’Estat rus, per parlar sobre les revoltes contra el govern de Kíiv i acusar-ne Occident.

Rebuig de la democràcia liberal

De la Fuente és una figura incòmoda i atípica dins de Vox. I no pel seu passat neonazi, sinó perquè mentre que el partit beu de la influència de l’alt-right dels Estats Units i dona suport al sionisme d’Israel, l’assessor de Garriga ha defensat l’expansionisme rus i, com va destapar La Marea, l’organització xiïta libanesa Hezbollah, considerada terrorista per part de Washington i Jerusalem. Tot i que la cúpula de Vox s’alinea amb les tesis atlantistes i otanistes contràries a Rússia, «la seva indefinició en política exterior deixa un cert marge de penetració de les idees eurasianistes», segons explica l’investigador Miquel Ramos a l’informe exhaustiu «De los neocon a los neonazis: la derecha radical en el Estado español».

El rebuig de Dugin de les idees liberals –des de negar els drets humans fins a criminalitzar el multiculturalisme i la diversitat sexual– ha seduït especialment l’extrema dreta nacionalista. L’ideòleg rus va descriure aquestes societats obertes com un pantà, terme que va recollir i va popularitzar Donald Trump i a què també ha recorregut Hermann Tertsch, eurodiputat de Vox. Malgrat les seves marcades diferències, Dugin i la cúpula del partit ultraconservador coincideixen en la conspiració que veu la mà negra del magnat jueu George Soros en l’acollida de migrants. El 2019, De la Fuente va participar activament en l’atac xenòfob a un centre de menors migrants al Masnou pel qual la Fiscalia va demanar dos anys i dos mesos de presó.

Malgrat la seva aposta atlantista, es pot remarcar que Vox està estretament vinculat a l’organització conservadora Hazte Oír i la seva sucursal global CitizenGo, conegudes per la seva defensa de la família tradicional cristiana i per la seva criminalització de la comunitat LGTBI. Aquests laboratoris de pensament estan presidits per Ignacio Arsuaga, amic de Santiago Abascal, i connectats amb el Kremlin a través del magnat Konstantin Malofeev, sancionat per donar suport als separatistes prorussos a Ucraïna.

Un fundador de SCC

El principal divulgador de Dugin a Espanya és Josep Alsina, activista neofeixista cofundador de la plataforma Societat Civil Catalana (SCC) i impulsor del col·lectiu ultradretà Somatemps, totes dues forjades contra l’independentisme a Catalunya. Fa anys que Alsina defensa l’eurasianisme russòfil i antioccidental i «ha publicat un llibre que tradueix aquest pensament a l’extrema dreta espanyola», assenyala Arsenio Cuenca, doctorand a l’EPHE (París) que investiga aquests moviments. Després de la invasió russa d’Ucraïna, Vox va organitzar una xerrada per a les seves joventuts a Barcelona a càrrec d’Alsina.

Una altra figura clau en la difusió de la ideologia reaccionària de Dugin és Juan Antonio Llopart, exlíder del nazi-feixista MSR i condemnat a presó el 2009 per propagar idees genocides –tot i que després el Tribunal Suprem en va anul·lar la condemna– que en els últims anys ha redirigit el seu activisme polític a través de la publicació d’aquestes teories a Ediciones Fides. Aquesta editorial, que controla, organitza anualment unes jornades d’exaltació ultra en què participen formacions com ara la Falange. Una de les últimes visites de Dugin a Espanya, el novembre del 2018, va ser en aquest acte. Llopart s’ha referit a l’assassinada Dugina com a «heroïna» i «màrtir».

Difusió mediàtica ultra

Més enllà de la política de partit, aquest corrent ideològic és difós des d’esferes mediàtiques de la dreta reaccionària, com l’escriptor Fernando Sánchez Dragó, que el maig passat va demanar als seus seguidors «considerar les opinions d’un filòsof lúcid i serè», compartint una entrevista en què advocava per una conquesta sobre Ucraïna com a condició indispensable per a l’existència de Rússia i veia l’avenç dels drets LGBTQ com a símbol de la «decadència» d’Europa.