El CGPJ, incapaç altre cop de nomenar els dos nous magistrats del TC

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha estat incapaç de nou de nomenar els dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que li pertoquen. L'enroc del sector conservador ha impossibilitat que prosperés la designació del candidat progressista José Manuel Bandrés, que ha obtingut només 7 vots dels 11 necessaris, 3/5 parts del ple. Tampoc han prosperat les designacions del candidat conservador, César Tolosa i del progressista que els conservadors volen al TC, Pablo Lucas. Tots dos han obtingut 10 vots. El CGPJ incompleix novament d'aquesta manera el mandat legal que l'obligava a elegir els seus dos membres abans del 13 de setembre.

La reunió d'aquest dimarts hauria pogut destensar l'enfrontament entre el govern espanyol i el Congrés, d'una banda, i el Tribunal Constitucional, que aquest dilluns va suspendre la reforma judicial que hauria permès renovar l'alt tribunal.

Si el CGPJ hagués nomenat els seus dos magistrats, també s'hauria activat el nomenament dels dos designats pel govern espanyol, Juan Carlos Campo i Laura Díez, i el TC s'hauria renovat per passar de l'actual majoria conservadora a una de progressista.

Al ple d'aquest dimarts hi ha participat 17 vocals i el president suplent del CGPJ, Rafael Mozo. El vocal designat pel PNB Enrique Lucas, germà de Pablo Lucas, s'ha abstingut en la votació.

Amb aquesta abstenció, el sector conservador del CGPJ ha buscat una maniobra per rebaixar la majoria dels 3/5 a 10 magistrats i d'aquesta manera nomenar els dos candidats preferits de la dreta, César Tolosa i Pablo Lucas.

Ho ha intentant provant d'apartar una de les vocals progressistes, Clara Martínez de Clareaga, dona de Cándido Conde-Pumpido, el candidat del sector progressista a la presidència del Tribunal Constitucional. La maniobra no ha prosperat, i la majoria ha quedat en 11 magistrats.

D'aquesta manera continua un bloqueig que s'ha mantingut fins i tot després que una reforma legal establís que el CGPJ disposava d'un termini màxim que expirava el 13 de setembre per nomenar els dos magistrats del TC, i també després de la dimissió del que era president del CGPJ, Juan Carlos Lesmes.

L'elecció d'aquests dos membres del TC per part del CGPJ és indispensable perquè el govern espanyol pugui situar al TC, alhora, els seus dos candidats: l'exministre Juan Carlos Campo i l'exassessora de la Moncloa Laura Díez, perquè la Constitució estableix que el TC es renova per terços, és a dir, de quatre en quatre membres.

La designació dels magistrats també obriria la porta a un canvi de majories al Tribunal Constitucional, que per primera vegada des del 2014 disposaria d'una majoria de membres progressistes, 7, contra 5 de conservadors.

Els conservadors van demanar la reunió per aquest dimarts per poder celebrar una votació abans de la hipotètica entrada en vigor de la reforma judicial que el govern espanyol havia incorporat via esmena a la reforma del Codi Penal. La decisió del TC de suspendre aquesta part de la llei, però, els resta pressió, perquè podran mantenir la capacitat de bloqueig en el futur.

La reforma que pretenia el govern espanyol rebaixava les majories necessàries al mínim. Establia que serien designats els dos candidats més votats al ple del CGPJ. La decisió del TC, però, força que qualsevol proposta hagi d'obtenir el suport de 3/5 parts del ple del CGPJ per prosperar.

El sector conservador aprofita que el sistema actual de designació encara marca una majoria de 3/5 per intentar que els progressistes acabin acceptant designació de Lucas en comptes de Bandrés.

El motiu és que consideren que un cop al TC, Bandrés –contràriament a Lucas- seria propici votar a favor de la presidència del TC del progressista Cándido Conde-Pumpido, i no a d'altres opcions preferides per la dreta com podria ser la magistrada Maria Luisa Balaguer.