El Congrés aprova la llei trans: com queda? En quins punts han xocat PSOE i Unides Podem?

El Congrés ha aprovat aquest dijous la llei trans després que hagi enfrontat en els últims mesos PSOE i Unides Podem. Finalment, les esmenes dels socialistes que limitaven l'autodeterminació de gènere van quedar fora del text al qual ha donat llum verda el ple, ja que el PSOE es va quedar sol defensant-les en la comissió d'Igualtat. Tot i això, els socialistes han donat suport a la iniciativa malgrat les discrepàncies -a excepció de Carmen Calvo, que s'ha abstingut- i han sumat els seus vots als d'Unides Podem, ERC, Junts, CUP, PNB i EH Bildu per aprovar la norma, que haurà de passar ara pel Senat. La iniciativa ha sumat 188 vots a favor, 150 en contra i 7 abstencions.

L'exvicepresidenta del govern espanyol i presidenta de la comissió d'Igualtat, Carmen Calvo, s'ha desmarcat de la resta del PSOE i s'ha abstingut. També s'han abstingut tres diputats del PDeCAT -un ha votat a favor- i una de Cs. PP, Vox i la resta de diputats de Cs han votat en contra.

Els punts de fricció

La diputada socialista Andrea Fernández va retreure en el debat d'ahir dimecres a la tarda a Unides Podem que els hagi "faltat al respecte" acusant-los d'alinear-se amb la dreta. "El PSOE va saber i va voler imaginar una llei millor. Vam voler dibuixar d'una forma més garantista els drets que es reconeixen en aquesta norma. Vam apostar per generar un marc més perfecte, segur i jurídicament robust. Lamentablement, cap de vostès ens va acompanyar", va dir Fernández.

Entre les modificacions que plantejaven els socialistes, la que més polèmica va generar amb Unides Podem és la que demanava autorització judicial perquè els menors de 16 anys facin el canvi de sexe. El text del Ministeri d'Igualtat ho rebaixa als 14 anys. Els socialistes també reclamaven que per revertir la modificació del sexe al registre civil a partir dels sis mesos del canvi fos necessària autorització judicial.

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, va reivindicar que la llei reconeix els drets de les infanteses trans i que amb la seva aprovació tindran "més drets" en una societat "que els reconeix, cuida i respecta". "El Congrés tanca armaris i obre portes i finestres per assegurar vides lliures", va dir Montero, que va subratllar que es despatologitza les persones trans i "es repara un deute històric" amb el col·lectiu.

Què diu la norma ara?

El projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones transsexuals i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI elimina els requisits actuals -dos anys d'hormonació i un informe mèdic- per canviar el sexe al DNI. El text estableix que serà suficient amb presentar la petició al registre, que haurà de ratificar-se tres mesos després. Ho podran fer totes les persones que tinguin 16 anys o més.

Dels 14 als 16 el procés estableix que els pares acompanyin el tràmit i que en cas de disputa acabi decidint un jutge, mentre que dels 12 a 14 requerirà directament la intervenció del jutge. Els menors de 12 anys de moment només podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.

Un altre element de la norma és la prohibició expressa de les teràpies de reconversió que tinguin com a finalitat modificar l'orientació sexual de les persones. De fet, la nova legislació suposa que es deixa de considerar la transsexualitat com una malaltia, i per això elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis.