Màxima igualtat entre els blocs de Sánchez i Feijóo nou mesos abans de les generals

Ara bé, totes dues opcions serien complexes de forjar: si Feijóo optés per recolzar-se en la ultradreta, aquests vots podrien ser incompatibles amb els de qualsevol altre soci; i si Sánchez es llancés a intentar una majoria alternativa, hauria de convèncer una dotzena de forces polítiques. Una cosa semblant al que va fer en els últims tres pressupostos, que va tirar endavant amb l’ajuda d’11 formacions.

Superat el desgast pel bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional, en l’últim trimestre el PP ha ampliat mig punt el seu avantatge sobre el PSOE, que ara és de 2,9 punts. Feijóo obtindria el 29,8% dels vots i 127-130 diputats (avui en té 89), 1,2 punts més que en el sondeig del novembre. En canvi, l’erosió per la rebaixa del delicte de malversació i el fiasco de la llei del només sí és sí deixaria Sánchez amb el 26,9% dels vots i 104-108 diputats (avui en té 120), set dècimes menys que fa tres mesos. Amb tot, els dos líders es mouen en forquilles d’escons molt similars a les del novembre.

El treball de camp del sondeig, elaborat a partir de 1.002 entrevistes del 27 de febrer a l’1 de març, va coincidir amb les últimes fuetades de la xacra de la corrupció: les investigacions del cas Mediador, que castiga el PSOE, i les noves revelacions sobre les clavegueres policials en l’etapa de govern del PP, com l’operació Catalunya i la trama Kitchen. Però l’enquesta també té com a context el primer aniversari de la guerra a Ucraïna, detonant de la inflació i de les mesures del Govern per contenir la pujada de preus, i de la caiguda de Pablo Casado com a líder del PP, que va propiciar l’aterratge de Feijóo a Madrid.

Des d’aquell febrer del 2022, el PP ha crescut nou punts i 42 escons. El PSOE també ha pujat un punt, però aconseguiria ara sis diputats menys que fa un any. No obstant, l’‘efecte Feijóo’ que va arribar al seu cim al juny, després de la majoria absoluta a Andalusia, s’ha diluït i en aquest temps els populars han perdut 1,7 punts i una dotzena d’escons, precisament els mateixos que ha guanyat Sánchez, que ara sumaria tres punts més que al juny.

Tot i que des del novembre els dos blocs donen signes d’estancament, les dretes surten beneficiades per l’alt grau d’indecisió que mostren els votants d’esquerres. El PP és la força que conserva més fidelitat de vot, per sobre del 72%, i aconsegueix atraure votants per la seva dreta i per la seva esquerra: quatre de cada 10 electors de Cs el 2019 i dos de cada 10 electors de Vox escollirien avui la papereta de Feijóo. Però el mateix faria un de cada 10 votants del PSOE. És a dir, uns 768.000 espanyols que van votar Sánchez en les últimes eleccions recolzarien ara el PP. Fins i tot el 13,3% dels abstencionistes també s’inclinarien per Feijóo.

La fuga de vot cap a la dreta és l’esquerda més important que pateixen els socialistes, i deixa gairebé sense efecte els suports que recuperen procedents d’Unides Podem (uns 345.000), però esmorteeixen el cop a l’atraure dos de cada 10 abstencionistes. Hi cal afegir que un de cada quatre votants del PSOE està encara indecís, cosa que deixaria marge de millora a Sánchez en aquests nou mesos. Però, en realitat, les autonòmiques i municipals del 28 de maig marcaran amb tota probabilitat les tendències de vot de cara a les generals.

La fidelitat de vot a Sánchez ha baixat cinc punts des del novembre i està en el 55%, calcada a la d’Unides Podem, tot i que en el cas dels morats ha pujat sis punts. Amb el projecte i les aliances de Yolanda Díaz encara en l’aire, als podemistes també els passa factura el dissens entorn de la llei del només sí és sí i des del novembre perden quatre dècimes, fins a quedar-se en l’11,8% dels vots i 30-33 escons (avui en tenen 35). El desgast respecte a fa un any és de menys d’un punt, però també de tres o quatre diputats, cosa que faria que una hipotètica reedició de la coalició amb el PSOE donés un Govern encara més fràgil, ja que comptaria amb entre 134 i 141 escons davant els 155 que sustenten l’actual Executiu.

Però el partit més damnificat l’últim any ha sigut Vox. L’extrema dreta ha retrocedit 3,4 punts i 22 diputats des del febrer de l’any passat com a conseqüència del relleu de Casado per Feijóo al capdavant del PP. No obstant, Santiago Abascal ha recuperat manxa des del novembre i tindria la clau de la Moncloa per al líder popular a l’obtenir el 14,8% dels vots i 44-47 escons, un punt i mig i cinc diputats més que fa tres mesos. Els ultres perdrien dos de cada 10 suports del 2019 (uns 746.000), que votarien Feijóo, però al seu torn traurien als populars un de cada 10 votants (uns 495.000).