La missió de l'Eurocambra sobre Pegasus marxa "decebuda" per no haver vist ministres però descarta un "boicot"

El president del comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de programaris com Pegasus a la UE, Jeroen Lenars, ha assegurat aquest dimarts que no ha vist un "gran desig de boicot" per part del govern espanyol a la missió a Madrid sobre l'espionatge. En la roda de premsa final de la visita a l'Estat, Lenaers ha lamentat que la delegació no s'hagi reunit amb els ministres del govern espanyol responsables de carteres relacionades amb els programaris espia i tampoc amb ministres que han estat espiats. Malgrat admetre que el moment era "complicat" per la moció de censura de Vox que se celebra aquest dimarts, el president del comitè ha dit que reunir-se amb el secretari d'estat d'Afers Europeus, Pascual Navarro, era "millor que res".

"Haguéssim preferit trobar-nos amb altres membres del govern responsables de qüestions relacionades amb els programaris espia i amb els qui han estat víctimes d'espionatge per part de tercers països. Estem decebuts de no haver-nos trobat amb més autoritats, però entenem les circumstàncies", ha dit Lenaers, que ha agraït la "cooperació constructiva" de les persones amb què s'han reunit.

Sobre les acusacions de boicot a la missió per part del govern espanyol, el president del comitè de l'Eurocambra ha apuntat que les agendes es tanquen habitualment amb pocs marge abans del viatge. "No crec que el president del govern s'hagi organitzat una moció de censura contra ell mateix", ha dit. A més, ha indicat que "totes les missions tenen les seves dificultats" i que en la missió a Madrid "no n'hi ha hagut més que en qualsevol altra".

Pel que fa a la reunió que la delegació d'eurodiputats tenia prevista amb la comissió de Defensa del Congrés i que finalment no s'ha produït, Lenaers ha admès que la logística era "difícil" per la moció de censura i ha lamentat que la pausa prevista en el debat s'hagi "retardat significativament", cosa que ha impedit la trobada. Segons ha explicat el president del comitè, sobre la taula hi ha ara la possibilitat de fer una reunió telemàtica en el futur amb els membres de la comissió. "Hi havia la voluntat de reunir-se, però les circumstàncies eren excepcionals. És una pena, però hi havia la voluntat", ha afirmat.

Resposta judicial i investigació de l'espionatge

En la seva conclusió de la trobada, Lenaers ha demanat investigar "a fons" l'espionatge a l'Estat i ha celebrat els plans per millorar la transparència dels serveis d'intel·ligència i el marc legal del CNI. Ara bé, ha demanat fer-ho ràpid i ja aquesta legislatura. A més, el president del comitè ha dit "tenir la impressió" que no es dona resposta a les víctimes i que aquestes no poden accedir a recursos legals. Malgrat apuntar que "Espanya té una justícia independent i amb salvaguardes", ha defensat que cal "implementar normes o estructures per prevenir abusos".

Finalment, la ponent del comitè, Sophie In't Veld, ha demanat "claredat" i "fer justícia" sobre l'espionatge. La liberal ha lamentat tenir "poca informació oficial" sobre els casos i ha avisat que les víctimes es troben en un "cercle viciós" perquè la justícia els demana proves de l'espionatge per continuar els processos i aquestes només les tenen els estats, que ha apuntat no volen donar-les.

Sobre l'actitud del govern espanyol, In't Veld ha estat més crítica que Lenaers i ha recordat que els executius han tingut un any per donar al comitè la informació que han demanat.