Txapote, condemnat a 110 anys de presó per l'assassinat d'un regidor del PP

Irantzu Gallastegui, àlies 'Amaia', també ha estat condemnada a la mateixa pena

Txapote, a l'Audiència Nacional

Txapote, a l'Audiència Nacional / ARXIU/EP

Alberto Muñoz

Vint-i-sis anys després que ETA fes servir un ciclomotor bomba per assassinar Manuel Zamarreño, un regidor del Partit Popular a la localitat de Rentería (Guipuscoa), Javier García Gaztelu, àlies 'Txapote', i Irantzu Gallastegui, 'Amaia', han estat condemnats per l'Audiència Nacional a 110 anys de presó.

A la sentència, a la qual ha tingut accés El Periódico d'Espanya, diari del mateix grup editorial de Regió7, la Secció Segona de la Sala Penal els ha condemnat a tots dos per un delicte d'assassinat terrorista consumat, per dos delictes més d'assassinat terrorista en grau de temptativa, lesions terroristes i tinença, fabricació, transport i col·locació d'artefacte explosiu amb finalitat terrorista.

A l'atemptat, comès el juny de 1998 per l'anomenat comando Donosti, també hi va resultar ferit un escorta. A ell, el tribunal li ha reconegut el dret a percebre una indemnització de 600.000 euros tant per les ferides físiques que va patir com pel patiment psicològic que li va provocar l'atemptat. La vídua de Zamarreño, per la seva banda, rebrà una indemnització de mig milió d'euros.

Matar membres del PP

La resolució de l'Audiència Nacional recorda que el comando tenia per objectiu "matar membres del PP" i que això ha quedat demostrat per tots els altres assassinats atribuïts als integrants d'aquest grup.

Quant a l'autoria dels fets, la Sala es basa en els informes pericials de l'Ertzaintza, la Policia i la Guàrdia Civil per concloure que tots dos acusats van ser els autors materials de l'atemptat del juny de 1998.

"Els fets s'imputen al 'comando Donosti', l'únic comando que aleshores estava operatiu, integrat pels acusats i per Luis Gueresta, ja mort. Funcionaven com una cèl·lula amb objectius i interessos compartits", assenyala. I descarten que fossin altres membres d'ETA, ja que, per aleshores, tots els altres integrants "ja estaven detinguts en aquelles dates.

La sentència recull que va ser Gallastegui qui va aconseguir la motocicleta a la qual es va col·locar entre 1 i 2 quilos d'explosiu i remarca que, el sistema que es va fer servir per activar la bomba, per control remot, quan la víctima estava desprevinguda i sense cap facultat de reacció defensiva, afegeix la circumstància de traïdoria a la condemna.

Explosió d'una moto bomba

Segons el relat que ha mantingut sempre la Fiscalia, "per dur a terme el seu pla homicida", el 25 de juny de 1998, els tres terroristes "van decidir col·locar un artefacte explosiu en una motocicleta que aparcarien a la via pública, a prop d'on transités" Zamarreño. Ho haurien fet, a més, "assumint el risc de malmetre no només els béns, sinó la vida de terceres persones, i, especialment, de l'agent policial" que exercia d'escorta del regidor popular.

Cinc dies abans dels fets, 'Amaia' hauria aconseguit, presumptament, una motocicleta gràcies al DNI d'una persona no implicada en l'atemptat i hi van col·locar una bossa de roba amb una bomba casolana amagada a dins.

Les proves recollides demostren que "l'artefacte estava format per entre un i dos quilos d'amosal" i contenia "claus de 35 mm de longitud com a metralla".

Al voltant de les 11.10 hores, un dels tres etarres, diu l'escrit d'acusació, hauria activat la detonació mitjançant un comandament a distància, i això va provocar la mort immediata de Zamarreño, que estava casat i era pare de quatre fills.

L'ertzaintza encarregat de protegir el polític, el seguia a cinc metres de distància, un espai que va resultar clau perquè sortís ferit de l'atemptat, però viu. Tot i això, les cremades i els talls provocats per la metralla li van deixar seqüeles importants als ulls i a la resta del cos. També va quedar afectat psicològicament. Dues persones més també es van veure afectades amb ferides de menor grau.

Ampli historial delictiu

La llista de víctimes mortals de 'Txapote' la completen Alfonso Morcillo Calero, Mariano de Juan Santamaría, José Ignacio Iruretagoyena, José Luis López del Carrer, Jorge Díez Elorza, José Javier Múgica Astibia, Irene Fernández Perera, José Ángel de Jesús Encinas, Enrique Nieto Viyella i Máximo Casado Carrera; també està condemnat per l'intent d'assassinat de Ramón Rabanera i José Ramón Recalde, a més de per un atemptat contra una discoteca.

Gallastegui, per part seva, està condemnada igualment a una pena acumulada de 30 anys. Va ingressar a la presó el 14 de juny de 2005 pels delictes d'atemptat i assassinats, tinença d'explosius, estralls i incendis terroristes. Té fixada el compliment de les tres quartes parts el novembre d'aquest any per matar Miguel Ángel Blanco, Fernando Múgica Herzog i José Ignacio Iruretagoyena.