Fractura total a la cúpula fiscal per l'amnistia: s'aplicarà amb l'aval de 19 vots i 17 en contra

Els fiscals de l'1-O van demanar ser rellevats si havien de defensar l'aplicació de la llei per delictes de malversació

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz / Pol Solà

Miquel Vera (ACN)

La Junta de Fiscals ha avalat aquest dimarts el criteri del Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, sobre l'aplicació de la llei d'amnistia als delictes de malversació. D'altra banda, dos nous fiscals es faran càrrec de la causa del procés al Tribunal Suprem per ordre del mateix García Ortiz després que els fiscals originals del cas, Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, hagin demanat ser rellevats si havien de defensar l'aplicació de l’amnistia pels delictes de malversació, com defensava el seu superior. La cúpula del Ministeri Públic ha secundat la posició de García Ortiz per una majoria de 19 a 17 vots, comptant el del mateix fiscal general.

La reunió, que ha començat poc després de les nou i mitja del matí i s'ha prolongat fins passades les tres de la tarda, ha acollit un debat de caràcter "estrictament jurídic", ha ressaltat la Fiscalía en un comunicat. "Mentre els fiscals Cadena, Saragossa, Madrigal i Moreno consideren que la llei no és aplicable al delicte de malversació, els fiscals de sala han avalat majoritàriament que els fets, tal com va establir la sentència, no van provocar un 'enriquiment personal de caràcter patrimonial' que la llei no considera amnistiable", ha apuntat el Ministeri Públic.

La cúpula de la Fiscalía també ha avalat la posició de García Ortiz afirmant que els fets del procés i l’organització de l’1-O tampoc van produir una afectació directa als interessos financers de la Unió Europea.

Xoc entre fiscals

El conclave fiscal d'aquest dimarts va precipitar-se després que els fiscals de l'1-O indiquessin que consideraven "improcedent i contrària a les lleis" l'aplicació de l'amnistia als condemnats per malversació. Així constava en un escrit que van enviar la setmana passada al Fiscal General de l'Estat, i que aquest va rebutjar. Garcia Ortiz els va demanar que redactessin un nou informe amb plantejaments "processals" i no polítics, però aquests es van enrocar en un nou informe contrari a defensar l'amnistia en els casos de malversació.

El Fiscal General de l'Estat, per la seva part, va ratificar la seva posició divendres, en un nou text on ordenava als fiscals de l’1-O que defensessin l'amnistia per a tots els condemnats, i on acusava els quatre fiscals del judici del procés de confondre "l'ànim de lucre" que exigeix la malversació amb "enriquiment personal de caràcter patrimonial" que la llei deixa fora de l'amnistia. Davant la falta d'acord, es va decidir convocar la junta de fiscals per debatre el xoc, tot i que la darrera paraula la tindria el mateix García Ortiz.

Posicions igualades

La Junta de Fiscals de Sala està formada per 38 membres i presidida pel Fiscal General de l'Estat. En formen part la Tinent Fiscal del Tribunal Suprem i tots els fiscals de Sala del Tribunal Suprem, així com membres d'altres organismes com el Tribunal Constitucional. L'organisme ha aplegat als quatre fiscals del judici del procés, però també bona part dels fiscals que han estat nomenats durant les èpoques que l'exministra Dolores Delgado –que ha estat a la reunió com a fiscal de memòria democràtica- va actuar com a Fiscal General. García Ortiz esperava que l'organisme avalés per majoria la seva posició, com finalment ha passat, però fonts de la Fiscalia apuntaven que l'equilibri estava "molt igualat".

Dimecres, data límit

La reunió d'aquest matí s'ha fet efectiva en el penúltim dia de què disposen les parts per presentar els seus escrits davant la Sala Penal del Suprem i el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, que dimarts passat –després de la publicació de l'amnistia al BOE- van demanar a les parts que es pronunciessin en un termini de cinc dies hàbils sobre l'abast de l'aplicació de la llei. Segons la Fiscalia, la data límit és dimecres. En tot cas, la qüestió quedarà en mans de la Sala Penal i de Llarena, que un cop rebuts els informes previsiblement activaran qüestions prejudicials davant el TJUE i el TC per intentar evitar una aplicació efectiva de la norma.