La llei d’amnistia compleix un mes i ja ha beneficiat plenament 74 persones, 50 de les quals policies

El TSJC i un jutjat de Barcelona són els tribunals que han amnistiat més afectats

La seu del Tribunal Suprem en una imatge d'arxiu

La seu del Tribunal Suprem en una imatge d'arxiu / arxiu

ACN

La llei d’amnistia compleix aquest dijous un mes de vigència i ja se n’han beneficiat plenament almenys 74 persones, 50 de les quals són policies --46 policies nacionals i quatre mossos--, 20 manifestants independentistes i quatre càrrecs públics, segons les dades recopilades per l’ACN. Els alts tribunals de Madrid han amnistiat alguns delictes, però molts processats en tenen algun encara pendent d’amnistiar. El gruix de les amnisties s’han concedit a Barcelona, tant pels policies que van agredir votants l’1-O com manifestants independentistes processats per aldarulls posteriors. A les demarcacions de Lleida i Tarragona no consta cap persona amnistiada, mentre que a Girona només en consten dues, totes dues càrrecs públics.

Els 74 amnistiats i les desenes de persones més pendents d’amnistia contrasten amb les 486 persones afectades de 82 procediments que calculava la fiscalia que es podien beneficiar de l’amnistia. Òmnium Cultural va fer un càlcul superior, de fins a 1.616 possibles beneficiaris, 697 dels quals encausats penalment, i d’aquests, 540 amb processos oberts o sense sentència ferma, mentre que la resta ja tenen sentència ferma. Amb aquest últim recompte, Òmnium ha xifrat ara en 4.584 les persones "represaliades". També comptabilitza 919 persones afectades administrativament, 875 sancionades i 34 pendents del Tribunal de Comptes.

De moment, els amnistiats que ha pogut confirmar l’ACN són els 46 policies nacionals investigats per lesionar votants l’1-O a Barcelona, quatre mossos d’esquadra pendents de judici per lesions i contra la integritat moral en una manifestació independentista a Barcelona, l’exconseller d’Interior Miquel Buch, condemnat per contractar un mosso com a assessor per fer d’escorta de Puigdemont, aquest mateix escorta, l’exalcaldessa de Figueres Marta Felip, pendent de judici per facilitar les votacions de l’1-O, i el secretari municipal d’Hostalric, condemnat per avalar una multa a uns ciutadans que arrencaven llaços grocs. Els altres 20 amnistiats són manifestants independentistes investigats o condemnats per aldarulls en diverses protestes a la ciutat de Barcelona.

La llei preveu un termini màxim de dos mesos perquè s’apliqui a tots els afectats, però molts d’ells segurament hauran d’esperar més perquè alguns tribunals han decidit o preveuen presentar qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que ha aturat almenys temporalment la seva aplicació.

L’amnistia preveu perdonar les conseqüències penals, com la presó, les administratives, com la inhabilitació, o les comptables, com les multes i retorn de diners públics. Però preveu expressament que les indemnitzacions per lesions no siguin amnistiades. Això deixa oberta la porta a diversos policies perquè segueixin reclamant una compensació per les lesions provocades per manifestants independentistes o viceversa.

D’altra banda, en alguns pocs casos, els propis afectats no volen que se’ls apliqui l’amnistia, encara que la fiscalia sí que l’hagi demanat per ells. És el cas de Josep Costa, absolt però pendent de recurs al Suprem per formar part de la Mesa del Parlament de Roger Torrent que va acceptar a tràmit resolucions independentistes. Tampoc demanarà l’amnistia l’exdiputat al Parlament i exregidor de la CUP a Lleida Pau Juvillà, inhabilitat per desobediència per no despenjar llaços grocs del seu despatx municipal en període electoral. També s’oposa a la seva amnistia l’investigat per escridassar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en un restaurant de Mont-ras (Baix Empordà) el juliol del 2018. El cas està pendent de judici.

Alguns sindicats de la Policia Nacional es van oposar a l’amnistia als agents processats per agredir votants l’1-O a Barcelona, i només alguns dels afectats van demanar-la, però el magistrat instructor els ha acabat amnistiant igualment.

Tribunals de l’Estat

Els alts tribunals de l’Estat no han amnistiat completament a cap dels polítics independentistes investigats, processats o jutjats pel ‘procés’. La sala penal del Tribunal Suprem, tot i la postura polèmica i discutida a última hora de la fiscalia demanant l’amnistia, només ha perdonat la desobediència a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. En canvi, no els ha amnistiat el delicte de malversació de fons públics, cosa que fa que es mantingui la inhabilitació i la possible responsabilitat comptable. La sala presidida per Manuel Marchena ha decidit preguntar al Tribunal Constitucional si la malversació, tot i no suposar un enriquiment directe, es pot amnistiar, mentre que el ministeri públic ha presentat recurs contra la no amnistia.

Al mateix Suprem, el magistrat instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena, també ha amnistiat la desobediència i ha evitat amnistiar la malversació dels polítics exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, als quals manté vigents les ordres nacionals de detenció. En canvi, com que Marta Rovira només estava processada per desobediència, aquest delicte li queda amnistiat i l’ordre de detenció queda anul·lada.

També al Suprem, els exmembres de la Mesa del Parlament Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Adriana Delgado, absolts de desobediència, estan pendents de ser amnistiats, com ha demanat la fiscalia. Costa ha demanat que no se li apliqui la llei perquè vol defensar-se als tribunals internacionals.

A l’Audiència Nacional (AN) la fiscalia i les defenses dels CDR del ‘cas Judes’ van demanar l’amnistia pel delicte de terrorisme en una vista prèvia fa uns dies, però el tribunal encara no ha pres la decisió i ha decidit preguntar a les parts si volen presentar una qüestió prejudicial al TJUE. També a l’AN, un tuitaire de Montroig del Camp va ser condemnat a una multa per injúries a la corona per un missatge el març del 2020 on insultava i instava a tallar el coll de Felip VI.

Finalment, al Tribunal de Comptes segueixen sense ser amnistiats una trentena d’ex alts càrrecs dels governs de Mas i Puigdemont, com ells mateixos o Junqueras, per la suposada malversació en les despeses a l’estranger i en l’organització de l’1-O. El cas està pendent de sentència i la consellera enjudiciadora ha preguntat a les parts si s’ha de presentar prejudicial al TJUE.

D’altra banda, a l’AN, finalment aquest dilluns el magistrat instructor del ‘cas Tsunami Democràtic’, Manuel García-Castellón, ha arxivat la causa per terrorisme que afecta Rovira, l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, el periodista Jesús Rodríguez i altres activistes com Jaume Cabaní, després que la sala penal anul·lés totes les diligències practicades des de finals de juliol del 2021 perquè havien caducat. Uns dies abans García-Castellón havia donat termini a les parts perquè plantegessin una possible qüestió prejudicial al TJUE. Això, de retruc, ha provocat que la magistrada instructora del mateix cas al Tribunal Suprem, en la peça que afectava a Carles Puigdemont i al diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, també l’hagi arxivada aquest dimarts. Prèviament s’havia plantejat presentar una qüestió prejudicial al TJUE sobre la possible amnistia.

TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és el segon òrgan que ha amnistiat a més persones, totes condemnades: 16 manifestants independentistes i dos excàrrecs públics: l’exconseller Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà. Dels 16 manifestants amnistiats, sis ho són per aldarulls el 30 de gener del 2018 al parc de la Ciutadella arran de la investidura fallida de Carles Puigdemont, i set més són per mobilitzacions la tardor del 2019 arran de la sentència del Suprem sobre l’1-O: un condemnat per tirar un coet contra un helicòpter dels Mossos, un altre per tirar pedres a la policia i fer barricades, dos per agredir mossos, dos per atacar policies nacionals a Urquinaona --un condemnat a set anys i mig de presó-- i un últim per aldarulls al Camp Nou al desembre durant una mobilització del Tsunami en un partit del Barça contra el Reial Madrid.

L’alt tribunal català també ha amnistiat quatre joves més: els anomenats ‘3 de Granollers’ per aldarulls a la plaça Catalunya l’1-O del 2020 i un altre per tinença d’explosius durant el Consell de Ministres a la capital catalana el desembre del 2021. Finalment, el TSJC ha amnistiat el secretari municipal d’Hostalric (Selva), condemnat per l’Audiència de Girona per avalar una multa a una dona que arrencava llaços grocs.

La sala civil i penal té pendent de resoldre diverses peticions d’amnistia contra aforats. Es tracta, per exemple dels investigats arran de l’entrada i escorcoll a Economia el 20 de setembre del 2017 Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i la consellera Natàlia Garriga, pendents de judici per malversació, prevaricació i desobediència. La fiscalia i les defenses en demanen l’amnistia, i el TSJC la veu plausible, però ha donat a les parts un termini per si creuen que cal presentar una qüestió prejudicial al TJUE.

També es podria aplicar l’amnistia als exmembres independentistes de la Mesa del Parlament durant el 2017, com Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, que estan pendents d’un recurs contra la seva condemna al Suprem, o de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau pel 9-N, tot i que ja han complert la pena d’inhabilitació i per a qui la fiscalia ha demanat el perdó. Per últim, un altre expresident de la Generalitat inhabilitat, Quim Torra, també està pendent de poder ser amnistiat per no retirar pancartes a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat.

Més difícil és l’amnistia de l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), pendent de recurs al Suprem, però pot no encaixar en la llei perquè són delictes de corrupció no estrictament vinculats al procés independentista.

En canvi, el TSJC ha denegat l’amnistia a un jove investigat per atemptat a l’autoritat en els aldarulls del setembre del 2021 per les Festes de la Mercè de Barcelona, en considerar que no tenen res a veure amb el procés independentista.