L’Església resol pagar totes les seves víctimes de pederàstia

La Conferència Episcopal acorda cobrir fins a les indemnitzacions de casos prescrits i de diòcesis que es neguin a rescabalar el dany causat.

La Conferència Episcopal extraordinària que ha aprovat el pla de reparació per a les víctimes de la pederàstia

La Conferència Episcopal extraordinària que ha aprovat el pla de reparació per a les víctimes de la pederàstia / El Periódico

Patricia Martín

La Conferència Episcopal va aprovar ahir, en la seva cinquena assemblea extraordinària en els seus gairebé 60 anys d’història, un pla de reparació per a les víctimes de la pederàstia que preveu que els afectats que no hagin rebut resposta mitjançant el sistema judicial, perquè les seves denúncies han prescrit –la majoria– o l’agressor ha mort, rebin indemnitzacions pel dany sofert. De fet, van explicar que, arribat el cas que alguna diòcesi no pugui abonar o rebutgi els pagaments, aquests els assumirà l’Església.

Tot i que el Govern ha advertit els bisbes que «no acceptarà» un sistema «unilateral» per indemnitzar les víctimes, ja que segons el seu parer el model proposat pel Defensor del Poble, en el seu informe sobre la pederàstia a les institucions catòliques, requereix la creació d’un òrgan mixt Església-Estat, el president dels bisbes, Luis Argüello, va treure pit precisament que el pla sigui «unilateral». «Tot i que pugui semblar un retret, és un reconeixement. [...] Assumim l’obligació unilateralment, motu proprio, d’obrir una porta a les víctimes quan les vies jurídiques estiguin tancades».

Argüello va demanar a més «respecte» al «caminar de l’Església» i a les seves «regles del joc». I va tornar a llançar un missatge a l’Executiu: «El Govern té responsabilitat sobre totes les víctimes, ja que amb una mirada parcial, esbiaixada, difícilment és possible trobar acords».

Precisament, la necessitat de reparar totes les víctimes, i no només les que han sigut agredides sexualment en el si d’entitats religioses, és l’argument utilitzat per l’Església per rebutjar la seva participació en un fons estatal.

És tal l’enroc que és difícil que tiri endavant el model mixt, tot i que el ministre de Justícia, Félix Bolaños, un dia abans de la reunió extraordinària dels bisbes, es va reunir amb les principals associacions i els va garantir que es continuarà dirigint a l’Església per negociar un sistema que garanteixi una reparació obligatòria, efectiva i amb criteris transparents, que compti amb la participació i l’aprovació dels afectats.

Crítica de Bolaños

Segons Bolaños, el pla aprovat per la Conferència Episcopal «no és vinculant» i «no garanteix la reparació» efectiva. Per la seva banda, les associacions de víctimes, que no van acudir a l’assemblea, també s’oposen a un sistema que no ha comptat amb el seu vistiplau ni la seva participació oficial.

De fet, el pla de l’Església planteja crear una comissió assessora, que avaluarà cas per cas per determinar els danys soferts i definir les vies de reparació. Estaria formada per 10 membres, cap d’ells representant de les víctimes. «Convé que siguin professionals, però la comissió pot establir un curs habitual de relació amb les associacions», va argumentar Argüello.

I respecte a les crítiques perquè el pla no és d’obligat compliment per a les diòcesis, va al·legar que la Conferència Episcopal no té «capacitat» per obligar-les «jurídicament», però sí d’imposar una «obligació moral que hi hagi una porta comuna oberta». A més, va destacar que el pla (i els altres dos documents que l’acompanyen) van ser aprovats de manera «gairebé unànime» i sense «cap vot en contra».

Al seu torn, el president de la Conferència Espanyola de Religiosos (Confer), Jesús Díaz Sariego, que també avala el pla, va indicar que existeix la possibilitat que les víctimes iniciïn el procediment per sol·licitar la reparació davant les diòcesis o davant la comissió assessora però, si arribat el cas, alguna de les primeres es negués a pagar la indemnització acordada, «l’òrgan superior assumiria aquesta no resposta adequada».